Junqueras, defensa’t

Quan l'exjutge Santiago Vidal afirmava davant de diversos grups de ciutadans que la Generalitat “té totes les vostres dades” fiscals i que “això és il·legal” i/o “no exactament legal”, estava acusant el Govern autònom —sense dir-ho així— i, més concretament, el seu vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, de cometre un delicte.

De delicte contra l'Estat (“revelació de secrets”, Codi Penal, article 197). Però per descomptat contra tots els contribuents catalans, per recopilar i utilitzar dades fiscals per a “finalitats incompatibles” amb aquelles per les quals es van recollir (article 4.2 de la llei de protecció de dades de caràcter personal del 14/12/1999); per emmagatzemar-les sense permetre “l'exercici del dret d'accés” als interessats (article 4.6); sense informar-los “de manera expressa, precisa i inequívoca” de la seva procedència (article 5).

¿El Govern català espia secretament els seus ciutadans, com feia el mateix Vidal al seu despatx oficial de l'Executiu amb els seus propis excompanys de carrera judicial, creant llistes de sospitosos ideològics? Seria monstruós.

Però encara que Vidal hagi precisat que les seves declaracions col·loquials en “la seva literalitat no s'ajusten a la realitat”, es tracta d'una excusa infantil. No desmenteix el fons, sinó l'exactitud literal d'algunes de les seves declaracions, que combinen veritats, fantasies i exageracions. El que cal és esbrinar què hi ha de cert en cadascuna.

Les declaracions del Govern desmentint el contingut profund d'aquestes acusacions no aclareixen gaire cosa, són simplement un tràmit. Tant de bo no continguessin res de cert. Tant de bo tampoc el relat de la surrealista creació de la base de dades fiscals contra els catalans —del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó— “s'ajusti a la realitat”. Tant de bo la ciutadania es convenci que no l'espien il·legalment.

Junqueras aspira a presidir la Generalitat. S'ocupa que els seus socis exconvergents no l'arrosseguin a l'embornal de la inhabilitació, ansiosos de gaudir de la seva agradable companyia. Si vol evitar-ho, que aclareixi que menysprea també la delinqüència de coll estelat. Té recursos. El més obvi és querellar-se contra el seu excol·laborador per calumniar-lo: “Per la imputació d'un delicte fet amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari a la veritat” (Codi Penal, article 205). Junqueras ha de defensar-se. De Vidal.