La participació baixa tres punts al País Basc i s’estanca a Galícia a les 17.00

La participació a les eleccions gallegues a les 17.00, a tres hores del tancament dels col·legis electorals, es situa al voltant del 42,4%, xifres pràcticament calcades a les que es van registrar a la mateixa hora a les eleccions de 2012. Amb dades del 94,59% de les taules en tota la comunitat, la participació és del 42,45%, cinc centèsimes menys que en l'anterior convocatòria. L'afluència és notablement inferior a les de 2009, quan a les 17.00 havien votat el 49,37% dels electors.

Al País Basc, a la mateixa hora, la participació cau gairebé tres punts respecte 2012. La consellera de Seguretat, Estefanía Beltrán, ha informat que l'afluència a les 17.00 és del 44,4% al conjunt de la comunitat, davant del 47,21% que es va registrar a la mateixa hora fa quatre anys. La participació baixa a les tres províncies basques, especialment a Guipúscoa i Àlaba, segons les dades facilitades pel govern basc.

L'afluència és més de 13 punts inferior a la de 2001, quan es van obtenir les millors dades de participació electoral a Euskadi. En aquella ocasió l'anomenat front constitucionalista format pel popular Jaime Mayor Oreja i el socialista Nicolás Redondo Terreros no va aconseguir desbancar del poder al nacionalista Juan José Ibarretxe, afeblit després de la ruptura del Pacte d'Estella i la treva de ETA.

D'aquesta manera, sembla trencar-se una mica durant la tarda la tendència a una major participació observada durant el matí. Fins a les 12.00, tres hores després de l'obertura de les urnes, l'afluència era del 15,01%, segons les dades facilitades per la Xunta de Galícia. Aquesta xifra suposava un augment de 2,26 punts sobre l'afluència registrada a la mateixa hora en els comicis autonòmics de 2012, encara que sensiblement per sota de la millor dada de participació de la història de les eleccions gallegues, que es va registrar en 2005, quan al migdia havien votat el 18,8% dels votants. En aquella convocatòria, el fundador del PP, Manuel Fraga, va perdre la majoria absoluta que mantenia des de 1989 i el Govern de la Xunta va passar a les mans de la coalició del socialista Emilio Pérez Touriño i el nacionalista Anxo Quintana.

En la segona onada, la participació disminueix en tres de les quatre províncies gallegues -Lugo, Ourense i Pontevedra-. Només A Corunya registra millors dades que en 2012. En aquestes eleccions estan cridats un total de 2.255.579 ciutadans.

Al País Basc, al migdia havia exercit el seu dret al vot el 15,4% dels 1.714.256 votants censats, segons les dades facilitades per la consellera basca de Seguretat, Estefanía Beltrán. Aquesta xifra és set dècimes més alta que la registrada el 2012 a la mateixa hora, quan havia votat el 14,77% dels ciutadans.

Una vegada més, Guipúscoa, amb un 17,53% d'afluència al migdia, es converteix en el territori històric amb major participació, seguit de Bizkaia, amb un 14,51%. En les dues províncies amb major implantació nacionalista la participació puja respecte 2012. Àlaba és, una vegada més, la província menys participativa a les autonòmiques, i l'única on l'assistència cau, passant del 14,24% de 2012 al 13,92% avui.