Millores en el procés penal

Pròximament, l'òrgan legislador aprovarà la reforma parcial del procés penal, tan necessitat de canvis. Entre les modificacions projectades destaquen:

Fiscalia. La reforma no atribueix a la Fiscalia la instrucció del procés penal. S'ha pensat, no sense raó, que el Ministeri Fiscal, com a institució, no és considerat per l'opinió pública independent ja que està subordinat al Govern. L'apartada de Torres Dulce, per les seves discrepàncies amb l'executiu, n'ha estat una prova, sens perjudici de la necessitat de potenciar el seu activisme en el període d'instrucció.

Segona instància. Es tracta d'una mesura positiva de compliment de reiterats mandats internacionals que havien estat ignorats durant anys. A partir de la seva vigència, les sentències dictades per les audiències provincials seran apel·lables davant la Sala Civil i Penal dels Tribunals Superiors de Justícia. Els beneficis són diversos: més garantia per als drets de les parts, més proximitat de la justícia i una adequada utilització d'aquest tribunal, compost per experts i veterans jutges.

Termini màxim. Una de les pitjors xacres de l'actual sistema és l'excessiva durada de la fase d'investigació. El cas de Terra Mítica, per exemple, es va iniciar fa 10 anys i ara es fixa el judici. Impresentable. L'òrgan legislador, amb ingenuïtat, introdueix un termini màxim d'instrucció –6 mesos per als processos senzills i 18 per als complexos– però, prudentment, regula la possibilitat de prorrogar-los,de manera que la reforma queda desactivada. Per a aquest viatge, no calien tantes alforges. Els remeis són uns altres.

Macroprocessos. En considerar-se immanejables, s'opta per una nova definició dels delictes connexos amb l'objectiu d'evitar que s'acumulin en un únic procés. Ara es prefereix que siguin repartits entre els diversos jutges competents i així impedir els macroprocessos. Es tracta d'una arma de doble tall i caldrà esperar al seu resultat, ja que la dispersió no està exempta de perills.

Autoria. La reforma preveu no enviar a les autoritats judicial i fiscal aquells atestats sense autor conegut del delicte. És un canvi en aparença modest que, no obstant això, alleugerirà el paper inútil en els jutjats d'instrucció i produirà un espectacular resultat en l'estadística judicial. Estalviarà temps i diners. Molt bé.

Nou procés penal. Amb el denominat “procés monitori” es pretén agilitar les causes per delictes castigats amb penes de multa o de privació del permís de conduir. El fiscal dicta una proposta de decret d'imposició de pena, reduint en un terç l'establerta per la llei, que una vegada autoritzada pel jutge i acceptada per l'encausat es converteix en una sentència judicial ferma. És una mesura amb incentius que busca la conformitat de l'acusat sotmesa al control judicial, que s'afegeix a altres figures ja existents, com la sentència de conformitat i els judicis ràpids.

Procés de decomís autònom. Estem davant una autèntica novetat en relació amb l'embargament i decomís dels instruments del delicte. S'implanta una via que permet la privació de la titularitat dels béns procedents del delicte perquè l'autor no pugui ser jutjat per incapacitat, rebel·lia o defunció. Es mereix ser ben acollit perquè facilita la repressió de les activitats delictives, especialment les econòmiques, financeres, etcètera.

Repartiment del treball judicial. Un dels aspectes positius de la reforma és l'atribució de noves competències a jutjats i tribunals infrautilitzats. Així, s'atribueix als jutjats centrals penals l'execució de les sentències dictades pels jutjats centrals d'instrucció i els procediments de decomís autònom de la seva competència. En aquest sentit, és bo que s'iniciï un reajustament, però encara queda camí per recórrer.

Modificació del recurs de revisió. L'èxit de la justícia s'ha d'anteposar a tots els mites legals, entre els quals la santedat de la cosa jutjada. La reforma amplia els motius que permeten la revisió de les sentències condemnatòries, una cosa que ha de ser acollida favorablement. L'article 954.2 permet pensar que s'obre un camí per a la revisió de les sentències pronunciades durant el franquisme (el cas Companys i uns altres) amb violació d'algun dels drets reconeguts pel Conveni Europeu de Drets Humans. Ja ho veurem.

La reforma inclou altres aspectes com els drets del detingut, el reconeixement de la confidencialitat en les comunicacions entre l'investigat i el seu advocat, la intercepció de les comunicacions telefòniques i telemàtiques fins a un màxim temporal de dos anys, la captació i enregistrament de les comunicacions orals obertes mitjançant l'ocupació de dispositius electrònics, la utilització de dispositius tècnics de seguiment i localització, etcètera; totes d'interès.

Caldrà estar atents al tràmit legislatiu. La transcendència de l'assumpte ho exigeix. Continua pendent, no obstant això, la gran reforma del procés penal. Per fer-ho no hi ha voluntat política.