Narrar la història com Guy de la Bédoyère
L’historiador anglès explica ara la història petita, que ofereix una visió molt més viva de què feien els romans lliures o esclaus
‘Middlemarch’, una novel·la feminista?
El lector català pot fruir de la meravella de George Eliot en la traducció insuperable de Xavier Pàmies
Palagonia i el mal gust
La categoria del ‘grotesc’, com a categoria associada al ‘mal gust’ o al ‘kitsch’ ja no posseeix vigència, com mostra Giovanni Macchia en el seu assaig ‘El príncipe de Palagonia’
Verlaine i Rimbaud, tombes separades
Segons com es miri, i vista la qualitat de la seva obra, van tenir unes vides apassionants, fascinadores i una relació turbulenta
Els versos de Rimbaud
Edicions de 1984 publica ‘Tots els versos’, amb traducció de Jaume Galmés, ara que se celebra el centenari del Manifest surrealista
Entre llibres independents i falòrnies turístiques a Besalú
La fira Liberisliber va reunir petits editors, oferint un contrast brutal amb les botiguetes de ‘souvenirs’ que també hi ha en aquesta vila de la Garrotxa
Pobreta literatura catalana
Que els llibres en català es venguin molt no significa que la nostra literatura estigui a l’altura dels millors moments
Odradek i Kafka, o l’eternitat
És la criatura més estranya de l’autor, que apareix a ‘Maldecaps d’un pare de família’, dins del llibre ‘Un metge rural’
Kafka i el metge de poble
Kurt Wolff, el seu editor, va convence’l de publicar algunes breus narracions de les quals l’escriptor dubtava
La natura ens fa ser com som?
La lloança de la natura s’ha produït alhora que el desprestigi de la civilització, l’educació o la filosofia
Confessions i novel·les
Amb Sant Agustí esclata un gènere literari que, per molts segles, serà escrit sota el domini de la primera persona
Un llibre per a tot l’estiu
Hi ha dues edicions catalanes del llibre perfectament recomanables: la noucentista, verament delectable, de Josep Carner, i la dels nostres dies, a càrrec de Miquel Casacuberta
Joseph Roth, jueu de l’est
‘Jueus errants’ i ‘Gabinet de curiositats’ ens donen dues lectures complementàries sobre l’escriptor alemany
Individu i societat a Catalunya segons Georg Simmel
Les manifestacions multitudinàries a Catalunya poden haver exaltat els participants que han fruït d’un acte estètic de gran voltatge, però també ha estat la causa que molta gent pensi que l’intel·lecte no té res a fer en la ‘res publica’
Autoajuda antiga amb Plutarc
L’assagista grec deia a ‘Moralia’ que l’ànima no es tranquil·litza mai sola, sinó amb la societat, ajudant-se a si mateix i als altres
Cassandra Fedele, una dona humanista
Amb un sòlid coneixement de la llengua llatina —que ja només sabien els clergues i els savis—, va poder discursejar en tres ocasions a la Universitat de Pàdua
La Grècia de Mario Praz: el viatge d’un home molt culte
L’autor va anar-hi carregat de cultura antiga, i s’imagina coses que ja no es veuen, com la policromia dels temples grecs
L’excés de Nikolai Gógol
La Casa dels Clàssics ha editat durant els últims anys dues obres amb una qualitat lingüística fora mesura i costum: la ‘Ilíada’, a càrrec de Pau Sabaté, i aquestes ‘Ànimes mortes’, d’Arnau Barios
La Viena de la fi de segle
‘La ciudad de las ideas que creó el mundo moderno’, de Richard Cockett, explica la cultura vienesa del canvi de segle XIX-XX
Per entendre Kafka
A l’obra i a l’escriptor els ha succeït un mal ja irreparable, i això és que s’han forjat unes teories tan abstractes al voltant dels seus llibres, que hem acabat situant-lo en un món fantàstic. De fet, és quasi al contrari
Fondane, el desconegut
Poeta, filòsof existencialista, amic del cinema i dels surrealistes amb reserves, tantes que va dissentir d’André Breton
Dones malaguanyades
Camila Cañeque i Anna Calvera haurien pogut donar moltes coses al país, però van morir abans del vespre de la vida
Manifestacions d’estudiants
Són els més lúcids i els més independents, però també els menys poderosos. Són els més lliures, però els menys decisius
Política i degradació del llenguatge
El tractament banal i mentider de les paraules té una enorme actualitat, i les Corts espanyoles no en són l’únic exemple
La intolerància jueva
Les religions, encara que es practiquin menys, deixen una empremta sòlida en els costums i la moral d’una població
El retorn de Puigdemont
L’expresident tornarà en qualitat de coses vàries, però no d’heroi i l’estratègia podria sortir molt bé, no tant bé o malament
En cerca d’una moral
Volker Spierling no es limita a fer una resum dels sistemes morals establerts per una colla de filòsofs occidentals, sinó que presenta els trets més rellevants del seu pensament, sistemàtic o no
Chagall i la Bíblia al Palau Martorell
Al Palau Martorell s’ha prorrogat una de les millors exhibicions de la pintura i l’obra gràfica de Chagall a Barcelona
Il·lustrats i il·luminats
Només la raó serà capaç de fer que la humanitat agafi una altra direcció. Hem de canviar la dita cartesiana: ‘Sum, ergo cogito’
Voltaire i Rousseau
Ara que Josep Maria Flotats i Pep Planas respresenten al teatre Romea una obra de Jean-François Prévand, parlem de la relació entre els dos grans literats del segle XVIII francès
Joaquim Mallafrè i ‘Tristram Shandy’
El filòleg, mort recentment, va traduir tres dels més grans llibres humorístics de les lletres angleses
Penicil·lina i cristianisme
Per creure en alguna cosa sobrenatural, sovint els pobles inventen religions independents de les canòniques
Folklore i alta cultura
Avui la creació singular de qualsevol forma d’art pot ser considerada un contrapunt necessari del folklore inveterat
Carta a la consellera d’Educació
La cosa més urgent és trobar uns textos, de la literatura que sigui mentre estiguin en bon català, per engrescar els joves a llegir
Cervantes i el feminisme
No es troben a la història de la literatura afirmacions de feminisme tan serenes com les de Marcela i Quijote
Contra els jesuïtes
‘Provincianes’, de Pascal, representa el bo i millor de la producció no científica d’aquell gran home
Peius, home singular
El més admirable del llibre de Pompeu Gener que s’ha publicat són les notes d’Anton Maria Espadaler
El lleó Tolstoi
Edicions de 1984 celebra els quaranta anys de la seva fundació amb la traducció de ‘Guerra i pau’ en dos volums, a càrrec de Judit Díaz Barneda
Necessitem un Karl Kraus
Un s’esglaia d’imaginar què hauria dit dels telenotícies de TV3 el fundador del diari satíric ‘Die Fackel’
La gran novel·la de Stendhal
Qui l’ha convertit en un enorme escriptor han estat els lectors, incomptables i perseverants en els segles