| dbo:abstract
|
- Via Àpia (llatí Via Appia) és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Bríndisi), de manera que era la via de comunicació amb Grècia i Orient. La construcció fou iniciada pel censor Appi Claudi Cec el 312 aC, el qual va arribar més enllà de Càpua (uns 200 km); després va seguir a Benevent i fins a Bríndisi però no se sap quan es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans de l'establiment de la colònia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls). Des de Brundisium cap al nord sembla que va haver-hi dues branques, una a l'est pels territoris de peuquetis, daunis i samnites, i una a l'oest per Lucània; les dues branques es trobaven a Beneventum. Una tercera branca que anava de Rhegium al Samni i Campània on s'unia a la Via Àpia principal. La primera branca seguia segurament la Via Numícia o Minúcia (Via Numitia o Minutia). Juli Cèsar de jove va exercir com a curator viae Appiae, magistratura dedicada al manteniment de la via. Les estacions entre Roma i Càpua segons l'Itinerari d'Antoní foren:
* Aricia (Lariccia)
* Tres Tabernae
* Appii Forum
* Tarracina (Terracina)
* Fundi (Fondi)
* Formiae (Mola di Gaeta)
* Melinturnae (prop de Tragletto)
* Sinuessa (Mondragone)
* Capua (Sta. Maria) L' dona pel mateix tram les següents:
* Ad Nonum (mutatio)
* Aricia (civitas)
* Sponsaeor Ad Sponsas (mutatio)
* Appii Forum
* Ad Medias
* Tarracina (civitas)
* Fundi
* Formiae
* Minturnae
* Sinuessa
* Pons Campanus (mutatio)
* Ad Octavum
* Capua (civitas) Les branques de la via en aquest tram foren:
* Via Ardeatina, fins Ardea (35 km de Roma)
* Via Antiatina, fins Bovillae i Antiim (60 km de Roma)
* Via Setina, fins a Setia
* Nom desconegut, sortia de Miturmae fins a Teanum a la via Llatina i seguia per Allifae i Telesia fins a Benevent.
* Via Domiciana (Llatí Via Domitiana, que prenia el seu nom de l'emperador Domicià), que anava de Sinuessa a Cumae i Puteoli. Enllaçava amb una via que ja existia que arribava de Puteoli a Nàpols (Neapolis). També existia anteriorment una via entre Cumae i Neapolis per Atella. La branca de Càpua a Benevent tingué les següents estacions:
* Calatia
* Ad Novas
* Caudium
* Beneventum A Benevent es dividia en dues branques: una per Venúsia i Tàrent fins a Bríndisi i una altra per Equus Tuticus i Canusium fins a Barium (Bari) per la costa adriàtica. Les estacions de la primera branca foren:
* Aeculanum
* Sub Romulea
* Pons Aufidi
* Venusia (Venosa)
* Silvium (Garagnone)
* Blera (Gravina)
* Sub Lupatia
* Canales
* Tarentum (Tàrent)
* Mesochoron
* Urbius
* Scamnum
* Brundisium (Bríndisi) Una branca sortia de Venusia fins a Potenta i continuava fins a Rhegium, i una altra anava des de Venusia a Heraclea al golf de Tàrent i seguia per la costa oriental del Bruttium. La segona branca de Benevent a Bríndisi per Bari tenia les següents estacions:
* Equus Tuticus (S. Eleuterio)
* Aecae (Troja)
* Herdonia (Ordona)
* Canusium (Canosa)
* Rubi (Ruvo)
* Butuntum (Bitonto)
* Barium (Bari)
* Turres (?)
* Egnatia (Torre di Gnatia)
* Speluncae (?)
* Brundisium (Bríndisi) Una branca al mig sortint de Canusium, i fins a Egnatia és esmentada a la Taula de Peutinger amb les següents estacions:
* Rudiae
* Rubi
* Butuntum
* Caelia (Ceglie)
* Ehetium (Azetium?)
* Norve (?)
* Ad Veneris (?)
* Egnatia De Brundisium a Hydruntum (Òtranto) es va construir una via que donava el tomb a la península de Calàbria (avui Pulla) fins a Tàrent i es va dir Via Trajana; una via anterior amb recorregut per l'interior, passant per Lupia (Lecce) tenia les següents estacions segons la Taula de Peutinger:
* Castrum Minervae (Castro)
* Veretum (Sta. Maria di Vereto)
* Uxentum (Ugento)
* Baletium (Aletium)
* Neretum (Nardò)
* Manduria (Mandúria)
* Tarentum (Tàrent) La branca de Càpua a Rhegium per Nuceria Alfaterna no fou considerada inicialment part de la via Àpia (Estrabó) però en temps de l'Imperi es va establir com una branca d'aquesta. Fou construïda per P. Popilius Laenas, que fou pretor el 134 aC. Se li ha donat el nom de Via Aquília però probablement fou anomenada via Popília i les seves estacions foren:
* Nuceria
* Forum Popilii
* Muranum
* Consentia
* Valentia
* Ad Statuam
* Rhegium L'Itinerari d'Antoní dona les següents estacions de Càpua a Rhegium:
* Nola
* Nuceria
* Ad Tanarum
* Ad Calorem
* In Marcelliana
* Caesariana
* Nerulum (La Rotonda)
* Sub Murano (prop de Murano)
* Caprasiae (Tàrsia)
* Consentia (Cosenza)
* Ad Sabatum fluvium
* Ad Turres
* Vibona (Monte Leone)
* Nicotera (Nicotera)
* Ad Mallias
* Ad Columnam
* Rhegium A Nerulum s'iniciava una branca que passava per Potentia (Potenza) fins a Venusia. Fou coneguda com a Via Hercúlia i fou obra segurament de l'emperador Maximià. Les seves estacions foren:
* Venusia
* Opinum
* Ad fluvium Bradanum
* Potentia (Potenza)
* Acidii (?)
* Grumentum (Saponara)
* Semuncla (?)
* Nerulum (ca)
- Via Appia byla nejdůležitější silnice starověkého Říma. (cs)
- طريق أبيان (باللاتينية والإيطالية: Via Appia) هو من أوائل الطرق الرومانية المهمة والاستراتيجية في الجمهورية الرومانية، وما زال صالحًا للاستعمال حتى اليوم. سُمِّي باسم ، إداري رومانيبدأ تشييده في 312 ق.م وامتد على طول 212 كم متجها نحو الجنوب في جزيرة إيطاليا، ثم زيد في طوله ليصل 377كم وهو ما زال موجودا حتى اليوم للعلم انه يمتد على حدود قبور مشاهير الرومان. (ar)
- Die Via Appia (Appische Straße) ist eine Römerstraße, deren Bau 312 v. Chr. unter dem Konsul Appius Claudius Caecus begonnen wurde. Heute ist die Via Appia als Staatsstraße 7 (SS 7) ein wichtiger Teil des italienischen Fernstraßennetzes und hat zum großen Teil den gleichen Streckenverlauf wie die antike Straße.Sie führt über eine Länge von ca. 540 km von Rom nach Brindisi. Dort, wo die antike Trasse nicht durch die moderne Straße überbaut ist, ist oft noch die antike Pflasterung erhalten oder ausgegraben. Diese Teile der alten Straße werden in der Regel als Via Appia Antica bezeichnet, so zum Beispiel in Rom, den römischen Vororten Ciampino und Marino, in Terracina, Mondragone, Caserta und Matera. Die moderne Straße heißt demgegenüber Via Appia Nuova. Die ersten vorstädtischen Meilen der Via Appia Antica im Südosten Roms sind eine archäologische Sehenswürdigkeit von Rang und ein beliebtes Naherholungsgebiet. Die Straße und ihre nähere Umgebung sind als Regionalpark vor dem weiteren Heranrücken suburbaner Bebauung geschützt. Als Ausfallstraße war die Appia in der Antike von Grabmälern, von Gutshöfen und Thermen gesäumt. Neben zahlreichen oberirdischen Denkmälern finden sich am Rande der Straße einige Ausgrabungen und die Eingänge zu mehreren frühchristlichen Katakomben. (de)
- Η Αππία οδός (Λατ. και Ιταλ.: Via Appia) ήταν ο πιο μακρύς δημόσιος δρόμος που κατασκεύασαν οι Ρωμαίοι στην ιταλική χερσόνησο. Άρχιζε από τη Ρώμη και, περνώντας από την Καμπανία, έφθανε στο Βρινδήσιον (σημ. Μπρίντιζι). Οφείλει το όνομά του στον τιμητή Κλαύδιο Άππιο, ο οποίος κατασκεύασε το πρώτο τμήμα του το 312 π.Χ. Η Αππία άρχιζε κοντά στο ανατολικό άκρο του Μεγάλου Ιπποδρόμου, στην Πύλη της Καπύης (Porta Capena) και είχε πλάτος 4μ. Η ο παλαιότερος δρόμος της Ρώμης και αυτός με τη μεγαλύτερη αίγλη. Από αυτόν ξεκινούσαν οι αυτοκράτορες, οι στρατηγοί και οι κυβερνήτες που εκστράτευαν ή ταξίδευαν προς τις επαρχίες και από αυτόν επέστρεφαν οι θριαμβευτές στρατοί της. Σήμερα διατηρείται ένα τμήμα της στα περίχωρα της Ρώμης, ως Via delle Terme di Caracalla (Οδός Λουτρών Καρακάλλα), από το . Στις αρχές του 6ου μ.Χ. αιώνα, ο δρόμος αυτός εγκαταλείφθηκε και καταστράφηκε, κατά το μεγαλύτερο μέρος του. (el)
- The Appian Way (Latin and Italian: Via Appia) is one of the earliest and strategically most important Roman roads of the ancient republic. It connected Rome to Brindisi, in southeast Italy. Its importance is indicated by its common name, recorded by Statius, of Appia longarum... regina viarum ("the Appian Way, the queen of the long roads"). The road is named after Appius Claudius Caecus, the Roman censor who began and completed the first section as a military road to the south in 312 BC during the Samnite Wars. (en)
- La Via Appia (Appia strato) estis la plej grava interurba ŝoseo de la Romia Imperio. En la tereno de la moderna urbo Romo ĝi nuntempe, kontraste al la stratoj Via Appia Nuova kaj Via Appia Pignatelli, nomatas Via Appia Antica (..."antikva"). (eo)
- La Vía Apia (en latín, Via Appia) fue una de las más importantes calzadas de la antigua Roma que unía a dicha ciudad con Brindisi, el más importante puerto comercial con el Mediterráneo oriental y Oriente Medio. Estacio describió su importancia (Sylvae, 2.2) al describirla por su nombre común: “APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM” (La vía Apia es conocida comúnmente como la reina de las grandes calzadas romanas) Los romanos se dieron cuenta de la nobleza inherente del camino imbuido por las circunstancias y el método de su construcción, y su utilidad a la República romana. La vía Apia era el paradigma de todos los caminos romanos subsecuentes. Se convirtió en el mismo símbolo de la República, trayendo consigo estabilidad, paz y libertad a la gente del Imperio, por lo menos en sus ideales. El historiador romano más influyente, Tito Livio, que no era originario de Roma, tomó ese punto de vista. (es)
- Via Appia Erromatik Capuaraino iristen zen erromatar bidea, K.a. 312an Apio Klaudio enperadoreak eginarazia. Regina viarum, «bide guztien arteko erregina» izena eman zioten. Hiru mende geroago, Brindisiraino luzatu zuten. Kontu handiz eraiki zuten, harri gogorra eta porlana erabiliz batez ere. Sei metroko zabalera zuen bideak. Erroma inguruan, hilobiak eta kristau-garaiko eliza eta katakonbak aurkitu dira bide horren bazterrean. (eu)
- La Voie Appienne (Via Appia) est une voie romaine de près de 500 km de longueur, partant de Rome, longeant la côte tyrrhénienne, traversant les terres de la Campanie et de la Basilicate pour terminer dans les Pouilles. Elle fut construite en 312 av. J.-C. à l'initiative d'Appius Claudius Caecus. Elle joignait à l'origine Rome à Capoue, puis fut prolongée jusqu'à Brindes (Brundisium). À l'issue de la troisième guerre servile en 71 av. J.-C., les esclaves sous le commandement de Spartacus furent écrasés par Crassus, les 6 000 survivants furent crucifiés le long de la Voie Appienne. La Voie Appienne est certainement la voie romaine la mieux conservée, et de nos jours de nombreux vestiges sont encore visibles. Son importance est confirmée par le surnom de « Reine des voies » (Regina Viarum) que lui donnaient les Romains, à l'origine de l'expression prendre « la voie royale ». (fr)
- Bhí an Via Appia (Laidin agus Iodáilis: Via Appia nó Bealach Appia) ar cheann de na bóithre Rómhánacha ba luaithe agus ba thábhachtaí maidir le tionchar na Róimhe. Bhí sé ina nasc idir an Róimh agus in Apulia in oirdheisceart na hIodáile. Cuireann Statius file a thábhacht in iúl: Appia teritur regina longarum viarum("Banríon na mbóithre fada a thugtar ar Appia") Ainmnítear an bóthar as , an cinsire Rómhánach a thóg an chéad chuid de Bhealach Appia mar bhóthar míleata i dtreo an deiscirt sa bhliain 312 RC i rith . (ga)
- Jalan Appia (Jalan Apius; bahasa Latin dan bahasa Italia: Via Appia) adalah salah satu yang paling tua dan secara strategis yang paling penting republik. Jalan ini menghubungkan Roma dengan Brindisi, Apulia, di Italia tenggara. Statius menyebut jalan ini sebagai "ratu jalan panjang" (Latin: regina viarum). Nama jalan ini diambil dari Appius Claudius Caecus, censor Romawi yang memulai dan menyelesaikan bagian pertama dari jalan ini sebagai jalan militer ke selatan pada tahun 312 SM dalam . (in)
- 아피아 가도(라틴어 및 이탈리아어: Via Appia)는 이탈리아의 로마 공화정 시대에 지어진 도로이다. 고대 로마에서 가장 먼저 만들어진 도로이기도 하다. 이 도로는 로마에서 시작되어 풀리아주의 브린디시까지 이어진다. (ko)
- La via Appia era una strada romana che collegava Roma a Brundisium (Brindisi), porto tra i più importanti dell'Italia antica, da cui avevano origine le rotte commerciali per la Grecia e l'Oriente. Considerata dai Romani la regina viarum (regina delle strade), è universalmente ritenuta, in considerazione dell'epoca in cui fu realizzata (fine - III sec. a.C.), una delle più grandi opere di ingegneria civile del mondo antico per l'enorme impatto economico, militare e culturale che essa ha avuto sulla società romana. Larghi tratti della strada, particolarmente nel suburbio della città di Roma, sono ancora oggi conservati e percorribili nonché meta del turismo archeologico (it)
- アッピア街道（アッピアかいどう、ラテン語: Via Appia）は、現存するローマ街道の中でも最も有名なもののひとつで「街道の女王」の異名を持つ。新しいアッピア街道が1784年に旧道に平行して敷設されたため、アッピア旧街道（Via Appia Antica）とも呼ばれる。 (ja)
- Via Appia (właśc. Via Appia Antica), Droga Appijska – najstarsza droga rzymska, przebiegająca przez Italię w południowej części Półwyspu Apenińskiego. (pl)
- De Via Appia (De weg van Appius) is, samen met de Via Latina (de weg naar Latium), Via Flaminia (de weg van Flaminius) en de Via Salaria (de zoutweg), een van de belangrijkste oude Romeinse wegen. De weg liep van de hoofdstad Roma tot aan Brundisium (het huidige Brindisi) aan de zuidoostkust van het Italiaanse schiereiland. Het oorspronkelijke traject is weliswaar op een goede Italiaanse wegenkaart nog enigszins te volgen, maar op slechts enkele plekken is de originele weg bewaard gebleven. (nl)
- А́ппиева доро́га (лат. Via Appia) — самая значимая из античных общественных римских дорог. Дорога построена в 312 году до н. э. при цензоре Аппии Клавдии Цеке. Проходила из Рима в Капую, позднее была проведена до Брундизия. Через неё было налажено сообщение Древнего Рима с Грецией, Египтом и Малой Азией. Вдоль Аппиевой дороги расположено множество памятников: гробницы и виллы республиканского и имперского периодов, христианские и иудейские катакомбы, средневековые башни и укрепления, зачастую построенные на руинах римских памятников, ренессансные и барочные постройки. (ru)
- A Via Ápia (em latim Via Appia, em italiano Via Appia Antica) é uma das principais estradas da antiga Roma. Recebeu este nome em memória do político romano Ápio Cláudio Cego, que iniciou sua construção em 312 a.C. Inicialmente a estrada estendia-se de Roma a Cápua, numa distância de 300 quilômetros. Posteriormente foi ampliada para passar por Benevento, Taranto, até Brindisi (264 a.C.) (no "calcanhar" da península Itálica), chegando a uma extensão de 600 quilômetros. Era chamada, em latim, de Regina Viarum (rainha das estradas). (pt)
- Via Appia ("Appiska vägen") var en väg i antikens Rom, idag benämnd Via Appia Antica för att skilja den från den moderna , var den viktigaste tillfartsvägen till Rom söderifrån. Via Appia är uppkallad efter censorn Appius Claudius Caecus, som lät stenlägga den första etappen av vägen år 312 f.Kr. Vägen förband inte bara Rom med Syditalien och Sicilien, utan användes också för trafiken till hamnarna på ostkusten, som säkrade förbindelserna med Grekland, Mindre Asien och Nordafrika. Vägen gick mellan Rom via Capua till Brindisi, men många fler städer sammanlänkades. (sv)
- А́ппієва доро́га, Аппіїв шлях (лат. Via Appia) — найважливіша з античних доріг Стародавнього Риму. Дорога, прокладена в 312 до н. е. за цензора Аппія Клавдія Цека, проходила з Рима до Капуї, пізніше була проведена до Бриндізі. Нею було налагоджене сполучення Риму з Грецією, Єгиптом і Малою Азією. Уздовж Аппієвої дороги розташовано безліч пам'ятників: гробниці та вілли республіканського та імперського періоду, християнські та юдейські катакомби, середньовічні башти та укріплення, часто побудовані на руїнах римських пам'ятників, ренесансні та барокові будівлі. (uk)
- 亚壁古道（拉丁語及意大利語：Via Appia；英語：Appian Way）是古羅馬時期一條把罗马及意大利东南部阿普利亚的港口布林迪西連接起來的古道。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Via Appia byla nejdůležitější silnice starověkého Říma. (cs)
- طريق أبيان (باللاتينية والإيطالية: Via Appia) هو من أوائل الطرق الرومانية المهمة والاستراتيجية في الجمهورية الرومانية، وما زال صالحًا للاستعمال حتى اليوم. سُمِّي باسم ، إداري رومانيبدأ تشييده في 312 ق.م وامتد على طول 212 كم متجها نحو الجنوب في جزيرة إيطاليا، ثم زيد في طوله ليصل 377كم وهو ما زال موجودا حتى اليوم للعلم انه يمتد على حدود قبور مشاهير الرومان. (ar)
- The Appian Way (Latin and Italian: Via Appia) is one of the earliest and strategically most important Roman roads of the ancient republic. It connected Rome to Brindisi, in southeast Italy. Its importance is indicated by its common name, recorded by Statius, of Appia longarum... regina viarum ("the Appian Way, the queen of the long roads"). The road is named after Appius Claudius Caecus, the Roman censor who began and completed the first section as a military road to the south in 312 BC during the Samnite Wars. (en)
- La Via Appia (Appia strato) estis la plej grava interurba ŝoseo de la Romia Imperio. En la tereno de la moderna urbo Romo ĝi nuntempe, kontraste al la stratoj Via Appia Nuova kaj Via Appia Pignatelli, nomatas Via Appia Antica (..."antikva"). (eo)
- Via Appia Erromatik Capuaraino iristen zen erromatar bidea, K.a. 312an Apio Klaudio enperadoreak eginarazia. Regina viarum, «bide guztien arteko erregina» izena eman zioten. Hiru mende geroago, Brindisiraino luzatu zuten. Kontu handiz eraiki zuten, harri gogorra eta porlana erabiliz batez ere. Sei metroko zabalera zuen bideak. Erroma inguruan, hilobiak eta kristau-garaiko eliza eta katakonbak aurkitu dira bide horren bazterrean. (eu)
- Bhí an Via Appia (Laidin agus Iodáilis: Via Appia nó Bealach Appia) ar cheann de na bóithre Rómhánacha ba luaithe agus ba thábhachtaí maidir le tionchar na Róimhe. Bhí sé ina nasc idir an Róimh agus in Apulia in oirdheisceart na hIodáile. Cuireann Statius file a thábhacht in iúl: Appia teritur regina longarum viarum("Banríon na mbóithre fada a thugtar ar Appia") Ainmnítear an bóthar as , an cinsire Rómhánach a thóg an chéad chuid de Bhealach Appia mar bhóthar míleata i dtreo an deiscirt sa bhliain 312 RC i rith . (ga)
- Jalan Appia (Jalan Apius; bahasa Latin dan bahasa Italia: Via Appia) adalah salah satu yang paling tua dan secara strategis yang paling penting republik. Jalan ini menghubungkan Roma dengan Brindisi, Apulia, di Italia tenggara. Statius menyebut jalan ini sebagai "ratu jalan panjang" (Latin: regina viarum). Nama jalan ini diambil dari Appius Claudius Caecus, censor Romawi yang memulai dan menyelesaikan bagian pertama dari jalan ini sebagai jalan militer ke selatan pada tahun 312 SM dalam . (in)
- 아피아 가도(라틴어 및 이탈리아어: Via Appia)는 이탈리아의 로마 공화정 시대에 지어진 도로이다. 고대 로마에서 가장 먼저 만들어진 도로이기도 하다. 이 도로는 로마에서 시작되어 풀리아주의 브린디시까지 이어진다. (ko)
- アッピア街道（アッピアかいどう、ラテン語: Via Appia）は、現存するローマ街道の中でも最も有名なもののひとつで「街道の女王」の異名を持つ。新しいアッピア街道が1784年に旧道に平行して敷設されたため、アッピア旧街道（Via Appia Antica）とも呼ばれる。 (ja)
- Via Appia (właśc. Via Appia Antica), Droga Appijska – najstarsza droga rzymska, przebiegająca przez Italię w południowej części Półwyspu Apenińskiego. (pl)
- De Via Appia (De weg van Appius) is, samen met de Via Latina (de weg naar Latium), Via Flaminia (de weg van Flaminius) en de Via Salaria (de zoutweg), een van de belangrijkste oude Romeinse wegen. De weg liep van de hoofdstad Roma tot aan Brundisium (het huidige Brindisi) aan de zuidoostkust van het Italiaanse schiereiland. Het oorspronkelijke traject is weliswaar op een goede Italiaanse wegenkaart nog enigszins te volgen, maar op slechts enkele plekken is de originele weg bewaard gebleven. (nl)
- А́ппиева доро́га (лат. Via Appia) — самая значимая из античных общественных римских дорог. Дорога построена в 312 году до н. э. при цензоре Аппии Клавдии Цеке. Проходила из Рима в Капую, позднее была проведена до Брундизия. Через неё было налажено сообщение Древнего Рима с Грецией, Египтом и Малой Азией. Вдоль Аппиевой дороги расположено множество памятников: гробницы и виллы республиканского и имперского периодов, христианские и иудейские катакомбы, средневековые башни и укрепления, зачастую построенные на руинах римских памятников, ренессансные и барочные постройки. (ru)
- A Via Ápia (em latim Via Appia, em italiano Via Appia Antica) é uma das principais estradas da antiga Roma. Recebeu este nome em memória do político romano Ápio Cláudio Cego, que iniciou sua construção em 312 a.C. Inicialmente a estrada estendia-se de Roma a Cápua, numa distância de 300 quilômetros. Posteriormente foi ampliada para passar por Benevento, Taranto, até Brindisi (264 a.C.) (no "calcanhar" da península Itálica), chegando a uma extensão de 600 quilômetros. Era chamada, em latim, de Regina Viarum (rainha das estradas). (pt)
- Via Appia ("Appiska vägen") var en väg i antikens Rom, idag benämnd Via Appia Antica för att skilja den från den moderna , var den viktigaste tillfartsvägen till Rom söderifrån. Via Appia är uppkallad efter censorn Appius Claudius Caecus, som lät stenlägga den första etappen av vägen år 312 f.Kr. Vägen förband inte bara Rom med Syditalien och Sicilien, utan användes också för trafiken till hamnarna på ostkusten, som säkrade förbindelserna med Grekland, Mindre Asien och Nordafrika. Vägen gick mellan Rom via Capua till Brindisi, men många fler städer sammanlänkades. (sv)
- А́ппієва доро́га, Аппіїв шлях (лат. Via Appia) — найважливіша з античних доріг Стародавнього Риму. Дорога, прокладена в 312 до н. е. за цензора Аппія Клавдія Цека, проходила з Рима до Капуї, пізніше була проведена до Бриндізі. Нею було налагоджене сполучення Риму з Грецією, Єгиптом і Малою Азією. Уздовж Аппієвої дороги розташовано безліч пам'ятників: гробниці та вілли республіканського та імперського періоду, християнські та юдейські катакомби, середньовічні башти та укріплення, часто побудовані на руїнах римських пам'ятників, ренесансні та барокові будівлі. (uk)
- 亚壁古道（拉丁語及意大利語：Via Appia；英語：Appian Way）是古羅馬時期一條把罗马及意大利东南部阿普利亚的港口布林迪西連接起來的古道。 (zh)
- Via Àpia (llatí Via Appia) és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Bríndisi), de manera que era la via de comunicació amb Grècia i Orient. La construcció fou iniciada pel censor Appi Claudi Cec el 312 aC, el qual va arribar més enllà de Càpua (uns 200 km); després va seguir a Benevent i fins a Bríndisi però no se sap quan es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans de l'establiment de la colònia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls). (ca)
- Η Αππία οδός (Λατ. και Ιταλ.: Via Appia) ήταν ο πιο μακρύς δημόσιος δρόμος που κατασκεύασαν οι Ρωμαίοι στην ιταλική χερσόνησο. Άρχιζε από τη Ρώμη και, περνώντας από την Καμπανία, έφθανε στο Βρινδήσιον (σημ. Μπρίντιζι). Οφείλει το όνομά του στον τιμητή Κλαύδιο Άππιο, ο οποίος κατασκεύασε το πρώτο τμήμα του το 312 π.Χ. Στις αρχές του 6ου μ.Χ. αιώνα, ο δρόμος αυτός εγκαταλείφθηκε και καταστράφηκε, κατά το μεγαλύτερο μέρος του. (el)
- Die Via Appia (Appische Straße) ist eine Römerstraße, deren Bau 312 v. Chr. unter dem Konsul Appius Claudius Caecus begonnen wurde. Heute ist die Via Appia als Staatsstraße 7 (SS 7) ein wichtiger Teil des italienischen Fernstraßennetzes und hat zum großen Teil den gleichen Streckenverlauf wie die antike Straße.Sie führt über eine Länge von ca. 540 km von Rom nach Brindisi. (de)
- La Vía Apia (en latín, Via Appia) fue una de las más importantes calzadas de la antigua Roma que unía a dicha ciudad con Brindisi, el más importante puerto comercial con el Mediterráneo oriental y Oriente Medio. Estacio describió su importancia (Sylvae, 2.2) al describirla por su nombre común: “APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM” (La vía Apia es conocida comúnmente como la reina de las grandes calzadas romanas) (es)
- La Voie Appienne (Via Appia) est une voie romaine de près de 500 km de longueur, partant de Rome, longeant la côte tyrrhénienne, traversant les terres de la Campanie et de la Basilicate pour terminer dans les Pouilles. Elle fut construite en 312 av. J.-C. à l'initiative d'Appius Claudius Caecus. Elle joignait à l'origine Rome à Capoue, puis fut prolongée jusqu'à Brindes (Brundisium). À l'issue de la troisième guerre servile en 71 av. J.-C., les esclaves sous le commandement de Spartacus furent écrasés par Crassus, les 6 000 survivants furent crucifiés le long de la Voie Appienne. (fr)
- La via Appia era una strada romana che collegava Roma a Brundisium (Brindisi), porto tra i più importanti dell'Italia antica, da cui avevano origine le rotte commerciali per la Grecia e l'Oriente. Considerata dai Romani la regina viarum (regina delle strade), è universalmente ritenuta, in considerazione dell'epoca in cui fu realizzata (fine - III sec. a.C.), una delle più grandi opere di ingegneria civile del mondo antico per l'enorme impatto economico, militare e culturale che essa ha avuto sulla società romana. (it)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
