dbo:abstract
|
- El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari. En el fideïcomís el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari. Està regulat en el Codi Civil de Catalunya Llibre IV, Títol II, Capítol VI i en el dret comú per l'article 781 del Codi Civil espanyol. En el dret anglosaxó, la part que confia el dret es coneix com a "setlor", la part a la qual es confia el dret es coneix com a "trustee", la part pel benefici de la qual es confia la propietat es coneix com a "beneficiari", i la propietat confiada en si es coneix com a "corpus" o "propietat fiduciària". Amb l'ús estratègic i legal dels fideïcomisos, les persones poden garantir que els seus fills i néts o els beneficiaris escollits es puguin beneficiar completament de l'herència que volen que rebin. Un fideïcomís testamentari es crea per testament i sorgeix després de la mort del constituent. Un fideïcomís entre vius es crea durant la vida del constituent. Un fideïcomís pot ser revocable o irrevocable; si és irrevocable només es pot trencar mitjançant un procediment judicial. El fiduciari és el propietari legal de la propietat en fideïcomís, com a fiduciari del beneficiari o beneficiaris que siguin els propietaris equitatius de la propietat del fideïcomís. Així, els fideïcomissaris tenen el deure fiduciari de gestionar el fideïcomís en benefici dels propietaris equitatius. Han de proporcionar una comptabilitat regular dels ingressos i despeses de la confiança. Els fideïcomissaris poden ser compensats i reemborsats per les seves despeses. Un tribunal de jurisdicció competent pot destituir un fiduciari que incompleixi el seu deure fiduciari. Alguns incompliments del deure fiduciari es poden acusar i jutjar com a delictes en un tribunal judicial. Un fiduciari pot ser una persona física, una entitat empresarial o un organisme públic. Un fideïcomís als Estats Units pot estar subjecte a impostos federals i estatals. Un fideïcomís el crea un settlor, que transfereix el títol d'alguna o la totalitat dels seus béns a un fiduciari, que després té el títol d'aquesta propietat en fideïcomís en benefici dels beneficiaris. El fideïcomís es regeix pels termes en què es va constituir. A la majoria de jurisdiccions, això requereix un acord o escriptura de confiança contractual. Els fideïcomisos existeixen des de l'època romana i s'han convertit en una de les innovacions més importants del dret de la propietat. La llei de fideïcomís ha evolucionat a través de les sentències judicials de manera diferent en diferents jurisdiccions, de manera que les declaracions d'aquest article són generalitzacions; entendre la jurisprudència específica en cada cas és complicat. Alguns estats dels EUA estan adaptant un codi uniforme per codificar i harmonitzar les seves lleis, però encara queden variacions específiques d'estat. Un propietari que diposita una propietat en fideïcomís entrega part del seu paquet de drets al fiduciari, separant la propietat i el control legals de la propietat de la propietat i els beneficis equitatius. Això es pot fer per motius fiscals o per controlar la propietat i els seus beneficis si el constituent està absent, incapacitat o mort. Els fideïcomisos testamentaris es poden crear en testaments, que defineixen com es gestionaran els diners i els béns per als fills o altres beneficiaris. Mentre que el fiduciari té un títol legal sobre la propietat del fideïcomís, en acceptar el títol el fiduciari passa a tenir una sèrie de deutes fiduciaris amb els beneficiaris. Els deures principals que s'han de tenir són els de lleialtat, prudència i imparcialitat. Els administradors poden tenir un nivell de cura molt elevat per garantir el compliment del que s'espera d'ells. Per garantir que els beneficiaris rebin el que els pertoca, els fideïcomissaris estan subjectes a una sèrie de deures auxiliars, com l'obertura i transparència, i els deures de manteniment de registres, comptabilitat i divulgació. A més, un fiduciari té el deure de conèixer, entendre i respectar els termes del fideïcomís i la llei corresponent. El fiduciari pot ser compensat i reemborsar les despeses, però en cas contrari ha de lliurar tots els beneficis de les propietats del fideïcomís i no endeutar-se ni especular amb risc sobre els actius del fideïcomís sense el permís escrit i clar de tots els beneficiaris adults. Hi ha restriccions fortes pel que fa a un fiduciari amb un conflicte d'interessos. Els tribunals poden revertir les accions d'un síndic, ordenar que es retornin els beneficis i imposar altres sancions si troben que un síndic ha incomplert alguna de les seves obligacions. Aquest fracàs és un incompliment civil i pot deixar un administrador negligent o deshonest amb greus responsabilitats per l'incompliment. És molt recomanable buscar assessorament legal abans de signar o crear un acord de fideïcomís i els fiduciaris han de tenir molta cura en actuar o ometre actuar per evitar errors il·legals. (ca)
- في نظام القانون القضائي العام، التوكيل هو العلاقة التي تتم بها إدارة الأملاك من قبل طرف واحد لمصلحة الطرف الآخر. والتوكيل يُنشأ من قبل المكلِّف الذي يحوّل بعض أو كل أملاكه للوكيل، والوكيل يحتفظ بالأملاك من أجل مصلحة موكله. التوكيلات تطورت منذ عهد الروم وأصبحت من أهم الاختراعات في قانون الممتلكات.يضع المالك ثروته بصناديق ائتمانية لتحويل جزء من حقوقه أو حقوقها إلى الوصي وفاصلاً ملكيته القانونية وتحكمه بممتلكاته من ملكيته العادلة وفوائداها. وربما يحدث ذلك بسبب الضرائب أو للتحكم بالاملاك وفوائدها إذا كان الموصي غائباً أو عاجزاً أو متوفى. غالباً يتم وضع الصناديق الائتمانية بالوصايا لتوضيح وتعريف كم من المبالغ والممتلكات ستلسم إلى الأطفال أو إلى المستفيدين الآخرين. يُعطى الوصي الملكية المشتركة القانونية للملكية التي عليها وصاية، وهو مُلزم بالأداء الجيد للمستفيدين. وقد يُعوَّض الوصي وتعاد نفقاته، ولكن لا بد أن يعيد كل الأرباح التي تسلمها من الملكية التي عليها وصاية. الأوصياء الذين يخالفون واجب العلاقة القانونية هم يعملون من أجل مصلحتهم الخاصة. المحاكم لها الصلاحيات بأن تعكس أفعال الأعمال التي تكون من أجل المصلحة الخاصة وإعادة الأرباح إلى أصحابها وفرض العقوبات الأخرى. الوصي يمكن أن يكون فرداً أو شركة أو تحت غطاء حكومي. وقد يكون هناك وصي واحد أو أكثر من وصي مشارك.الوصاية تكون خاضعة للشروط التي تم الاتفاق عليها. في معظم السلطات القضائية هذا يتطلب عقد وصاية اتفاقية أو صك. (ar)
- Trust (angl. doslova důvěra) je v zemích common law právní vztah mezi osobami, z nichž jedna majetek spravuje tak, aby z něho druhá osoba (beneficient) měla užitek. Je to jedna z forem fiduciárního vztahu, neboli plné správy cizího majetku. Nejčastěji se trustů užívá pro uspořádání rodinného majetku a dobročinných darů. Trust je unikátním právním institutem angloamerického práva a na kontinentě mu tradičně byla nejbližší fundace (nadace). V současnosti však dochází k vytváření podobných institutů v zemích kontinentálního práva, například v Mexiku, v kanadské provincii Québec, a pod jménem svěřenský fond i v novém občanském zákoníku České republiky (trust se proto do češtiny někdy jako svěřenský fond překládá). (cs)
- Ein Trust ist im juristischen Sinn eine von einer Person unter Lebenden oder für den Todesfall geschaffene Rechtsbeziehung, wenn Vermögen zugunsten eines Begünstigten oder für einen bestimmten Zweck abgesondert und der gebundenen Verwaltung eines Trustees unterstellt worden ist. Das Trustrecht regelt die Rechte und Pflichten der im Trust handelnden Personen. Die Definition, was ein Trust darstellt, ist naturgemäß schwierig, “Like an elephant, a trust is difficult to describe but easy to recognise.” (deutsch: „Wie ein Elefant ist ein Trust schwer zu beschreiben, aber einfach zu erkennen.“) Der Trust ist, wie er von Gerichten des Billigkeitsrechts (Equity) in den Ländern des Common Law entwickelt und mit einigen Änderungen in andere Länder übernommen wurde, ein einzigartiges Rechtsinstitut. (de)
- Zuzenbidean, fideikomisoa ondasun edo bestelako jabetza bat pertsona fisiko edo juridiko baten esku jartzen den xedapena da, pertsona horrek, izenekoak, ondasun horiek gorde eta kudea ditzan hirugarren pertsona baten alde. Fideikomisoa ohikoa da testamentuetan, pertsona adingabeei ondasunak esleitu eta horiek pertsona heldu baten bitartez uzten zaizkienean, adingabeak adin-nagusitasuna izan arte. Nazioarteko zuzenbidean ere erabili da, estaturik gabeko lurralde bat Nazio Batuek beste estatu bati administratzeko xedatu denean. (eu)
- Un fideicomiso o fidecomiso (del latín fideicommissum, a su vez de fides, "fe", y commissus, "comisión") es un contrato en virtud del cual una o más personas (fideicomitente/s o fiduciante/s) transmiten bienes, cantidades de dinero o derechos, presentes o futuros, de su propiedad a otra persona (fiduciaria, que puede ser una persona física o jurídica) para que esta administre o invierta los bienes en beneficio propio o en beneficio de un tercero, llamado beneficiario, y se transmita su propiedad, al cumplimiento de un plazo o condición, al fideicomisario, que puede ser el fiduciante, el beneficiario u otra persona. Una vez que el fideicomiso ha sido perfeccionado, ninguna de las partes es propietaria del bien objeto del fideicomiso. El fideicomiso es, por tanto, un contrato por el cual una persona llamada fideicomitente destina ciertos bienes a un fin lícito determinado, encomendando la realización de ese fin a una institución fiduciaria que en determinado tiempo o una vez cumplida la condición impuesta por el otorgante del patrimonio, deberá entregar al beneficiario o fideicomisario determinado los frutos o productos que haya generado la actividad. Los bienes afectados al fideicomiso no corren el riesgo comercial del fiduciante (el que transmite la propiedad de los bienes) ni del fideicomisario (el propietario de los bienes fideicomitidos luego del vencimiento del plazo del contrato), puesto que el patrimonio que es objeto del fideicomiso no puede ser perseguido por los acreedores de ninguno de ellos, ni afectado por la quiebra de ambos o de alguno de ellos. (es)
- Le trust est un acte juridique unilatéral sanctionné par l’Equity, dans lequel un individu ou une personne morale (le settlor) transfère des actifs au trust et confère le contrôle de ces biens à un (ou plusieurs) tiers ou à une ou plusieurs institutions — le(s) trustee(s) — pour le compte du ou des bénéficiaire(s). Il est également possible que le trust existe pour atteindre un but spécifique. Les bénéficiaires peuvent être le settlor lui-même, son époux(se), ses enfants, mais de nombreuses autres options sont possibles (par ex: des œuvres de charité ou des associations). Le settlor peut également se désigner comme co-trustee (toutefois, se donner indirectement des pouvoirs décisionnaires très/trop importants empiétera ainsi sur le rôle du trustee). De telles dispositions peuvent amener à considérer le trust comme étant un sham. Il est aussi possible d’intégrer un protecteur à ce système afin qu’il surveille les activités du trustee. Le protecteur est chargé de contrôler les agissements du trustee et d’intervenir dans le cas où ce dernier ferait défaut à son devoir de diligence. Bien qu’il soit possible de constituer verbalement un trust, il est plus sûr d’utiliser des documents écrits. Le trust deed est un contrat écrit (sur un trust déjà existant) qui définit le rôle du trustee dans la gestion des actifs du trust. Ce contrat peut être soit signé unilatéralement par le trustee (declaration of trust) ou signé par le settlor et le trustee (trust settlement). Le trust deed contient une description du trust, sa durée, les coordonnées du trustee et celles de l’éventuel protector. Selon la nature du trust, il est également possible d'y trouver le nom des bénéficiaires et du settlor. Le settlor peut aussi transmettre une letter of wishes (« lettre de souhaits ») au trustee pour compléter le trust deed. Cette lettre contiendra des informations sur la répartition des actifs mis en trust. Il est nécessaire d’indiquer que ces indications ne sont pas impératives et qu’elles ne visent pas à empiéter sur le pouvoir discrétionnaire du trustee (sans quoi le trust pourrait être assimilé à un sham). Au vu de sa souplesse, le trust est un outil idéal en matière de planification successorale et d’optimisation fiscale. Il peut également être utilisé dans une autre mesure pour détenir un bien ou un investissement particulier, pour transmettre une entreprise, isoler tout ou partie du patrimoine d’une personne avant le mariage, distribuer d’une manière spécifique et efficiente le patrimoine d’une personne à sa mort, placer des plans de retraites ou des stock-options pour des employés. (fr)
- A trust is a legal relationship in which the holder of a right gives it to another person or entity who must keep and use it solely for another's benefit. In the Anglo-American common law, the party who entrusts the right is known as the "settlor", the party to whom the right is entrusted is known as the "trustee", the party for whose benefit the property is entrusted is known as the "beneficiary", and the entrusted property itself is known as the "corpus" or "trust property". A testamentary trust is created by a will and arises after the death of the settlor. An inter vivos trust is created during the settlor's lifetime by a trust instrument. A trust may be revocable or irrevocable; an irrevocable trust can be "broken" (revoked) only by a judicial proceeding. The trustee is the legal owner of the property in trust, as fiduciary for the beneficiary or beneficiaries who is/are the equitable owner(s) of the trust property. Trustees thus have a fiduciary duty to manage the trust to the benefit of the equitable owners. They must provide a regular accounting of trust income and expenditures. Trustees may be compensated and be reimbursed for their expenses. A court of competent jurisdiction can remove a trustee who breaches their fiduciary duty. Some breaches of fiduciary duty can be charged and tried as criminal offenses in a court of law. A trustee can be a natural person, a business entity or a public body. A trust in the United States may be subject to federal and state taxation. A trust is created by a settlor, who transfers title to some or all of their property to a trustee, who then holds title to that property in trust for the benefit of the beneficiaries. The trust is governed by the terms under which it was created. In most jurisdictions, this requires a contractual trust agreement or deed. It is possible for a single individual to assume the role of more than one of these parties, and for multiple individuals to share a single role. For example, in a living trust it is common for the grantor to be both a trustee and a lifetime beneficiary while naming other contingent beneficiaries. Trusts have existed since Roman times and have become one of the most important innovations in property law. Trust law has evolved through court rulings differently in different jurisdictions, so statements in this article are generalizations; understanding the jurisdiction-specific case law involved is tricky. Some U.S. states are adapting the Uniform Trust Code to codify and harmonize their trust laws, but state-specific variations still remain. An owner placing property into trust turns over part of their bundle of rights to the trustee, separating the property's legal ownership and control from its equitable ownership and benefits. This may be done for tax reasons or to control the property and its benefits if the settlor is absent, incapacitated, or deceased. Testamentary trusts may be created in wills, defining how money and property will be handled for children or other beneficiaries. While the trustee is given legal title to the trust property, in accepting title the trustee owes a number of fiduciary duties to the beneficiaries. The primary duties owed are those of loyalty, prudence and impartiality. Trustees may be held to a very high standard of care in their dealings to enforce their behavior. To ensure beneficiaries receive their due, trustees are subject to a number of ancillary duties in support of the primary duties, including duties of openness and transparency, and duties of recordkeeping, accounting, and disclosure. In addition, a trustee has a duty to know, understand, and abide by the terms of the trust and relevant law. The trustee may be compensated and have expenses reimbursed, but otherwise must turn over all profits from the trust properties and neither endebt nor riskily speculate on the trust assets without the written, clear permission of all of the adult beneficiaries. There are strong restrictions regarding a trustee with a conflict of interest. Courts can reverse a trustee's actions, order profits returned, and impose other sanctions if they find a trustee has failed in any of their duties. Such a failure is a civil breach of trust and can leave a neglectful or dishonest trustee with severe liabilities for the breach. It is highly advisable for settlors and in many cases trustees to seek legal advice before entering into or creating a trust agreement and trustees must take great care in acting or omitting to act to avoid unlawful mistakes. (en)
- 信託(しんたく、英: trust)とは、様々な手続きや決定を、個々の契約に依らず包括的に信用する他者に委託すること。不遇の失敗に対しては責任を問わないこととされる。政府等の権力の根源や政治的なプロセスのほか、特に財産の取り扱いについて設計された法的枠組みを意味することが多い。 ある人「甲」が信頼できる「乙」に託すとともに、当該財産を管理・処分等することで得られる利益を「丙」に与える旨を取り決める際、「甲」を委託者、「乙」を受託者、「丙」を受益者と呼ぶ。信託された財産を信託財産と呼ぶ。受託者は名目上信託財産を管理・処分等するが、その管理・処分等は受益者の利益のために行わなければならないという義務(忠実義務)を負う。ジョセフ・レートリヒ(Josef Redlich)の説によると、信託という法制度は、イングランド土地法の必要から生じたものであるが、次第に一般的な法制度として形成され、生活に関わる法の全領域にわたり、実用性を獲得した。 (ja)
- 신탁(信託)은 일정 목적으로, 재산권을 처분하는 계약을 말한다. 신탁의 정확한 정의는 신탁법 제1조 제2항에 규정되어 있는데, 신탁설정자(위탁자)와 신탁을 인수하는 자(수탁자)와 특별한 신임관계에 기하여 위탁자가 특정의 재산권을 수탁자에게 이전하거나 기타의 처분을 하고 수탁자로 하여금 일정한 자(수익자)의 이익을 위하여 또는 특정의 목적을 위하여 그 재산권을 관리, 처분하게 하는 법률관계를 말한다. 미국에서는 신탁자를 settlor, trustor, grantor, donor, creator 등으로 부르며, 수탁자는 trustee, 수익자는 beneficiary라고 부른다. 재산의 운영으로부터 생기는 이익은 특약으로 정해진 수익자(위탁자뿐만 아니라 제3자라도 가함)가 취득한다. 이것은 재산을 맡긴다는 점에서 임차와 비슷하나 단순히 보관뿐만 아니라 신탁재산의 처분까지도 맡긴다는 점에 특색이 있다. 보통은 계약으로 행하는데 유언에 의한 경우도 있다(신탁 2조). 신탁은 영미법 계통의 나라에서 발달된 것으로서 대륙법 계통에 속하는 한국은 민법상의 전형계약에 이를 포함하지 않고, 신탁법에서 따로 규정하고 있다. 한국에서의 신탁의 법률관계는 1922년에 제정된 일본의 신탁법을 조선민사령 1조가 의용(依用)한 때부터이다. 한국에서 신탁에 관한 법률관계가 명료하게 된 것은 이 때부터이라고 해도 좋다. 조선민사령(朝鮮民事令)이 의용(依用)했던 일본의 신탁법은 한국의 신탁법이 시행됨에 따라 폐지되었다. 신탁은 재산(금전이나 부동산)을 잘 이용하는 방책을 가지지 못한 자가 그 전문가에게 재산을 맡겨서 잘 운영하도록 하는 데 경제적 효용이 있다. 신탁은행은 금전신탁을 하는 것이 보통이나 유가증권이나 부동산을 신탁의 목적물로 하는 경우도 있다. (ko)
- Il trust (traduzione letterale "fiducia"; la traduzione concettuale sarebbe "affido" intendendo di beni), o fondo fiduciario, è un istituto del sistema giuridico di common law, sorto nell'ambito della giurisdizione di equity, che serve a regolare una molteplicità di rapporti giuridici di natura patrimoniale (isolamento e protezione di patrimoni, gestioni patrimoniali controllate e in materia di successioni, pensionistica, diritto societario e fiscale). Nulla ha a che vedere con l'istituto in argomento il termine antitrust, insieme di norme/istituzione a garanzia della effettiva concorrenza nei mercati economici: in tale caso il termine inglese "trust" è da intendersi nella sua accezione di "cartello" o "accordo" fra imprese (solitamente in regime di oligopolio su scala nazionale o internazionale) idoneo a incidere negativamente sulle normali dinamiche del mercato libero e concorrenziale. (it)
- Een trust is een Angelsaksische rechtsvorm. Wie vermogen in een trust stopt (de settlor), vertrouwt het toe aan derden, de trustees. Deze beheerders kunnen een natuurlijk persoon zijn of een rechtspersoon. Het juridische eigenaarschap wordt overgedragen aan de trustee, met de beneficiary als de begunstigde van de trust. De trustee zal volgens de door de settlor opgestelde voorwaarden moeten handelen. Daarnaast kan een "protector" worden aangesteld die ter controle dient van de "trustee". Een trust heeft geen rechtspersoonlijkheid. Voordat de trust law in Engeland in het leven werd geroepen, bestond rond de 9e eeuw een soort trust in de islamitische wereld. De islamitische vorm heette waqf, die naast een settlor, trustees en begunstigden ook nog een eigen qadi (rechter) heeft voor conflictbeslechting. Sommige onderzoekers speculeren over de vraag of het concept van de waqf met de kruistochten naar Engeland is gebracht, waar het werd overgenomen door edelen die op kruistocht gingen en hun bezittingen tijdelijk aan een plaatsvervanger toevertrouwden. In Engeland werd een eigen trust law opgesteld om de plaatsvervanging juridisch vast te leggen. Dit illustreert ook waarom het Engelse woord trust (vertrouwen) wordt gebruikt: de settlor legt zijn vertrouwen in de trustee. Bij het oprichten van de trust kunnen voorwaarden gesteld worden aan hoe het vermogen in de trust beheerd wordt en wie de begunstigden zijn. Deze begunstigden kunnen wederom een natuurlijk persoon zijn of een rechtspersoon. Ook kunnen voorwaarden gesteld worden aan de uitkeringen, zoals hoe vaak en wanneer deze uitgekeerd worden. Ten aanzien van de begunstiging kan, bijvoorbeeld, ook worden gesteld dat het vermogen dat beheerd wordt alleen bedoeld is om kunst mee te kopen. De volstrekte anonimiteit van de eigenaar wordt als een voordeel van de trusts beschouwd. De trustee houdt goederen niet voor zichzelf maar handelt volgens de voorwaarden van de trust. Hoewel de trustee eigenaar is, heeft hij in principe geen recht op de vermogensbestanddelen of de daaruit voortvloeiende inkomsten. Hij zal hooguit een vergoeding krijgen voor zijn diensten. Anderzijds kan de trustee ook niet aansprakelijk worden gesteld voor aan de bestanddelen klevende schulden, tenzij deze zijn ontstaan door zijn nalatigheid. De oprichter van de trust kan ook zelf de begunstigde zijn. Doordat de oprichter anoniem kan blijven maakt dit de trust zeer geschikt voor het afschermen van activa. De trust biedt ook mogelijkheden om anoniem eigenaar te worden van een vennootschap of het afschermen van vermogen tegen schuldeisers. Tevens is een trust geschikt om 'orphan structuren' te creëren, doordat eventuele door de trustee gehouden aandelen niet voor de trustee zelf gehouden worden. (nl)
- O contrato de fidúcia, contrato fiduciário ou truste (do inglês trust, “confiança”) é aquele em que uma das partes envolvidas recebe da outra bens móveis ou imóveis, assumindo o encargo de administrá-los em proveito desse instituidor ou de terceiro, tendo a livre administração destes, mas sem prejuízo do beneficiário. O administrador contratado é denominado trustee (“homem prudente” ou “confiável”) em relação a suas responsabilidades, enquanto que o instituidor é chamado trustor. O conceito é relacionado com o de fundação. No Brasil, o contrato estava previsto no anteprojeto de Código de Obrigações (1965), de Caio Mário da Silva Pereira, que não foi adiante. Não obstante, muitos bancos nacionais o oferecem, sendo, no entanto, contrato atípico no país. (pt)
- Довери́тельная со́бственность, или траст (англ. trust — доверие) в общем праве — система отношений, при которой имущество, первоначально принадлежащее учредителю траста (доверитель), передаётся в распоряжение доверительного собственника (доверительного управляющего или попечителя), но доход с него получают бенефициары (выгодоприобретатели). Учредитель траста (который может одновременно быть и бенефициаром и/или управляющим) в рамках специального соглашения передаёт принадлежащую ему собственность (акции, доли в компаниях, недвижимость, предметы искусства, коллекции, интеллектуальную собственность, деньги и т. п.) под контроль доверительного управляющего, который обязан совершать с ними операции, приносящие бенефициарам максимальную прибыль или соответствующие другим инструкциям учредителя траста (доверителя). В юрисдикции России с 2022 года некоторым аналогом возможностей трастов выступают личные фонды (ФЗ от 01.07.2021 N 287-ФЗ), серия статей ГК РФ 123.20. (ru)
- 信託(英語:Trust)是一項三方的關係。第一方為委託人(英語:trustor,或英語:settlor),轉移財產(一般為金錢,但不必須是金錢)至第二方(),使得第三方(受益人)獲得利益。 是透過遺囑建立的,而在委託人去世後生效。而生前信託(英語:inter vivos trust)則是透過委託人生前的建立的。信託可以是可撤銷的,也可以是不可撤銷的。在美國大部分州,信託被自然假定為不可撤銷的,除非建立信託的信託指示或遺囑中明確陳述其為可撤銷的;而在美國加利福尼亞、奧克拉荷馬、德克薩斯三州,信託則默認為可撤銷,除非建立信託的信託指示或遺囑特別說明其為不可撤銷。一項不可撤銷的信託只可能由司法裁決而被「打破」(撤銷)。 受託人是信託財產在法律意義下的所有權人,同時,受益人是信託財產在衡平意義下的所有權人。受託人因此承擔,為實現受益人的利益而管理資產。受託人必須常規地報告信託在運作中產生的收入和成本。受託人自身的開支有時的可以得到報銷或是補償。法院在其轄區能夠取消違背信義義務的受託人身分。一些違背信義義務的行為可能受到刑事起訴和審判。 受託人可以是自然人、商業實體、。在美國,信託可能被課以聯邦稅和州稅。 (zh)
- Довірча власність (або траст — від англ. trust) в загальному праві — це система відносин, при якій майно, спочатку належить засновнику, передається в розпорядження довірчого власника (керуючого або попечителя), але прибуток з нього отримують вигодонабувачі (бенефіціари). Засновник (який може одночасно бути і вигодонабувачем і/або керуючим) в рамках спеціальної угоди передає належні йому цінності під контроль піклувальника, який зобов'язаний здійснювати з ними операції, що приносять вигодонабувачам максимальний прибуток або відповідні іншим інструкціям засновника. (uk)
|
rdfs:comment
|
- Zuzenbidean, fideikomisoa ondasun edo bestelako jabetza bat pertsona fisiko edo juridiko baten esku jartzen den xedapena da, pertsona horrek, izenekoak, ondasun horiek gorde eta kudea ditzan hirugarren pertsona baten alde. Fideikomisoa ohikoa da testamentuetan, pertsona adingabeei ondasunak esleitu eta horiek pertsona heldu baten bitartez uzten zaizkienean, adingabeak adin-nagusitasuna izan arte. Nazioarteko zuzenbidean ere erabili da, estaturik gabeko lurralde bat Nazio Batuek beste estatu bati administratzeko xedatu denean. (eu)
- 信託(しんたく、英: trust)とは、様々な手続きや決定を、個々の契約に依らず包括的に信用する他者に委託すること。不遇の失敗に対しては責任を問わないこととされる。政府等の権力の根源や政治的なプロセスのほか、特に財産の取り扱いについて設計された法的枠組みを意味することが多い。 ある人「甲」が信頼できる「乙」に託すとともに、当該財産を管理・処分等することで得られる利益を「丙」に与える旨を取り決める際、「甲」を委託者、「乙」を受託者、「丙」を受益者と呼ぶ。信託された財産を信託財産と呼ぶ。受託者は名目上信託財産を管理・処分等するが、その管理・処分等は受益者の利益のために行わなければならないという義務(忠実義務)を負う。ジョセフ・レートリヒ(Josef Redlich)の説によると、信託という法制度は、イングランド土地法の必要から生じたものであるが、次第に一般的な法制度として形成され、生活に関わる法の全領域にわたり、実用性を獲得した。 (ja)
- 信託(英語:Trust)是一項三方的關係。第一方為委託人(英語:trustor,或英語:settlor),轉移財產(一般為金錢,但不必須是金錢)至第二方(),使得第三方(受益人)獲得利益。 是透過遺囑建立的,而在委託人去世後生效。而生前信託(英語:inter vivos trust)則是透過委託人生前的建立的。信託可以是可撤銷的,也可以是不可撤銷的。在美國大部分州,信託被自然假定為不可撤銷的,除非建立信託的信託指示或遺囑中明確陳述其為可撤銷的;而在美國加利福尼亞、奧克拉荷馬、德克薩斯三州,信託則默認為可撤銷,除非建立信託的信託指示或遺囑特別說明其為不可撤銷。一項不可撤銷的信託只可能由司法裁決而被「打破」(撤銷)。 受託人是信託財產在法律意義下的所有權人,同時,受益人是信託財產在衡平意義下的所有權人。受託人因此承擔,為實現受益人的利益而管理資產。受託人必須常規地報告信託在運作中產生的收入和成本。受託人自身的開支有時的可以得到報銷或是補償。法院在其轄區能夠取消違背信義義務的受託人身分。一些違背信義義務的行為可能受到刑事起訴和審判。 受託人可以是自然人、商業實體、。在美國,信託可能被課以聯邦稅和州稅。 (zh)
- Довірча власність (або траст — від англ. trust) в загальному праві — це система відносин, при якій майно, спочатку належить засновнику, передається в розпорядження довірчого власника (керуючого або попечителя), але прибуток з нього отримують вигодонабувачі (бенефіціари). Засновник (який може одночасно бути і вигодонабувачем і/або керуючим) в рамках спеціальної угоди передає належні йому цінності під контроль піклувальника, який зобов'язаний здійснювати з ними операції, що приносять вигодонабувачам максимальний прибуток або відповідні іншим інструкціям засновника. (uk)
- في نظام القانون القضائي العام، التوكيل هو العلاقة التي تتم بها إدارة الأملاك من قبل طرف واحد لمصلحة الطرف الآخر. والتوكيل يُنشأ من قبل المكلِّف الذي يحوّل بعض أو كل أملاكه للوكيل، والوكيل يحتفظ بالأملاك من أجل مصلحة موكله. التوكيلات تطورت منذ عهد الروم وأصبحت من أهم الاختراعات في قانون الممتلكات.يضع المالك ثروته بصناديق ائتمانية لتحويل جزء من حقوقه أو حقوقها إلى الوصي وفاصلاً ملكيته القانونية وتحكمه بممتلكاته من ملكيته العادلة وفوائداها. وربما يحدث ذلك بسبب الضرائب أو للتحكم بالاملاك وفوائدها إذا كان الموصي غائباً أو عاجزاً أو متوفى. (ar)
- El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari. En el fideïcomís el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari. Està regulat en el Codi Civil de Catalunya Llibre IV, Títol II, Capítol VI i en el dret comú per l'article 781 del Codi Civil espanyol. En el dret anglosaxó, la part que confia el dret es coneix com a "setlor", la part a la qual es confia el dret es coneix com a "trustee", la part pel benefici de (ca)
- Trust (angl. doslova důvěra) je v zemích common law právní vztah mezi osobami, z nichž jedna majetek spravuje tak, aby z něho druhá osoba (beneficient) měla užitek. Je to jedna z forem fiduciárního vztahu, neboli plné správy cizího majetku. Nejčastěji se trustů užívá pro uspořádání rodinného majetku a dobročinných darů. (cs)
- Ein Trust ist im juristischen Sinn eine von einer Person unter Lebenden oder für den Todesfall geschaffene Rechtsbeziehung, wenn Vermögen zugunsten eines Begünstigten oder für einen bestimmten Zweck abgesondert und der gebundenen Verwaltung eines Trustees unterstellt worden ist. Das Trustrecht regelt die Rechte und Pflichten der im Trust handelnden Personen. Die Definition, was ein Trust darstellt, ist naturgemäß schwierig, “Like an elephant, a trust is difficult to describe but easy to recognise.” (deutsch: „Wie ein Elefant ist ein Trust schwer zu beschreiben, aber einfach zu erkennen.“) (de)
- Un fideicomiso o fidecomiso (del latín fideicommissum, a su vez de fides, "fe", y commissus, "comisión") es un contrato en virtud del cual una o más personas (fideicomitente/s o fiduciante/s) transmiten bienes, cantidades de dinero o derechos, presentes o futuros, de su propiedad a otra persona (fiduciaria, que puede ser una persona física o jurídica) para que esta administre o invierta los bienes en beneficio propio o en beneficio de un tercero, llamado beneficiario, y se transmita su propiedad, al cumplimiento de un plazo o condición, al fideicomisario, que puede ser el fiduciante, el beneficiario u otra persona. (es)
- Le trust est un acte juridique unilatéral sanctionné par l’Equity, dans lequel un individu ou une personne morale (le settlor) transfère des actifs au trust et confère le contrôle de ces biens à un (ou plusieurs) tiers ou à une ou plusieurs institutions — le(s) trustee(s) — pour le compte du ou des bénéficiaire(s). Il est également possible que le trust existe pour atteindre un but spécifique. Les bénéficiaires peuvent être le settlor lui-même, son époux(se), ses enfants, mais de nombreuses autres options sont possibles (par ex: des œuvres de charité ou des associations). (fr)
- A trust is a legal relationship in which the holder of a right gives it to another person or entity who must keep and use it solely for another's benefit. In the Anglo-American common law, the party who entrusts the right is known as the "settlor", the party to whom the right is entrusted is known as the "trustee", the party for whose benefit the property is entrusted is known as the "beneficiary", and the entrusted property itself is known as the "corpus" or "trust property". A testamentary trust is created by a will and arises after the death of the settlor. An inter vivos trust is created during the settlor's lifetime by a trust instrument. A trust may be revocable or irrevocable; an irrevocable trust can be "broken" (revoked) only by a judicial proceeding. (en)
- Il trust (traduzione letterale "fiducia"; la traduzione concettuale sarebbe "affido" intendendo di beni), o fondo fiduciario, è un istituto del sistema giuridico di common law, sorto nell'ambito della giurisdizione di equity, che serve a regolare una molteplicità di rapporti giuridici di natura patrimoniale (isolamento e protezione di patrimoni, gestioni patrimoniali controllate e in materia di successioni, pensionistica, diritto societario e fiscale). (it)
- 신탁(信託)은 일정 목적으로, 재산권을 처분하는 계약을 말한다. 신탁의 정확한 정의는 신탁법 제1조 제2항에 규정되어 있는데, 신탁설정자(위탁자)와 신탁을 인수하는 자(수탁자)와 특별한 신임관계에 기하여 위탁자가 특정의 재산권을 수탁자에게 이전하거나 기타의 처분을 하고 수탁자로 하여금 일정한 자(수익자)의 이익을 위하여 또는 특정의 목적을 위하여 그 재산권을 관리, 처분하게 하는 법률관계를 말한다. 미국에서는 신탁자를 settlor, trustor, grantor, donor, creator 등으로 부르며, 수탁자는 trustee, 수익자는 beneficiary라고 부른다. 재산의 운영으로부터 생기는 이익은 특약으로 정해진 수익자(위탁자뿐만 아니라 제3자라도 가함)가 취득한다. 이것은 재산을 맡긴다는 점에서 임차와 비슷하나 단순히 보관뿐만 아니라 신탁재산의 처분까지도 맡긴다는 점에 특색이 있다. 보통은 계약으로 행하는데 유언에 의한 경우도 있다(신탁 2조). 신탁은 영미법 계통의 나라에서 발달된 것으로서 대륙법 계통에 속하는 한국은 민법상의 전형계약에 이를 포함하지 않고, 신탁법에서 따로 규정하고 있다. (ko)
- O contrato de fidúcia, contrato fiduciário ou truste (do inglês trust, “confiança”) é aquele em que uma das partes envolvidas recebe da outra bens móveis ou imóveis, assumindo o encargo de administrá-los em proveito desse instituidor ou de terceiro, tendo a livre administração destes, mas sem prejuízo do beneficiário. O administrador contratado é denominado trustee (“homem prudente” ou “confiável”) em relação a suas responsabilidades, enquanto que o instituidor é chamado trustor. O conceito é relacionado com o de fundação. (pt)
- Een trust is een Angelsaksische rechtsvorm. Wie vermogen in een trust stopt (de settlor), vertrouwt het toe aan derden, de trustees. Deze beheerders kunnen een natuurlijk persoon zijn of een rechtspersoon. Het juridische eigenaarschap wordt overgedragen aan de trustee, met de beneficiary als de begunstigde van de trust. De trustee zal volgens de door de settlor opgestelde voorwaarden moeten handelen. Daarnaast kan een "protector" worden aangesteld die ter controle dient van de "trustee". Een trust heeft geen rechtspersoonlijkheid. (nl)
- Довери́тельная со́бственность, или траст (англ. trust — доверие) в общем праве — система отношений, при которой имущество, первоначально принадлежащее учредителю траста (доверитель), передаётся в распоряжение доверительного собственника (доверительного управляющего или попечителя), но доход с него получают бенефициары (выгодоприобретатели). Учредитель траста (который может одновременно быть и бенефициаром и/или управляющим) в рамках специального соглашения передаёт принадлежащую ему собственность (акции, доли в компаниях, недвижимость, предметы искусства, коллекции, интеллектуальную собственность, деньги и т. п.) под контроль доверительного управляющего, который обязан совершать с ними операции, приносящие бенефициарам максимальную прибыль или соответствующие другим инструкциям учредителя (ru)
|