| dbo:abstract
|
- L'ozó (O₃) o el trioxigen és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen. Es tracta d'una forma al·lotròpica de l'oxigen, que és molt menys estable que la forma diatòmica (O₂). A temperatura i pressió ambientals, l'ozó és un gas. En condicions normals, l'ozó és un gas blau pàl·lid que condensa a temperatures criogèniques; progressivament torna un líquid blau fosc i, finalment, es forma un sòlid de color violeta-negre. La inestabilitat de l'ozó respecte al dioxigen comú és molt gran, així que tant l'ozó concentrat en estat gasós com l'ozó líquid es poden descompondre de manera explosiva. Per això, comercialment tan sols es fa servir en baixes concentracions. A l'atmosfera la concentració en volum d'ozó és del 0-0,1 ppm, tot i que és molt variable. L'exposició a concentracions d'ozó majors que 0,1 ppm es considera perillosa per a la salut humana. Hi ha evidència d'estudis controlats que demostren que l'exposició a O₃ d'humans i animals pot causar-los efectes adversos per a la salut. L'ozó es va proposar com una nova substància en l'aire el 1840; el nom d'ozó ve del verb grec ozein (ὄ ζειν, "a l'olor"), per l'olor peculiar que hi ha després dels llampecs de les tempestes. L'olor de l'ozó és forta, recorda a l'olor del clor, i moltes persones el detecten a concentracions de tan sols 10 ppm en l'aire. La fórmula de l'ozó, O₃, es va determinar l'any 1865. L'ozó és l'oxidant fotoquímic més important de la troposfera. L'ozó es forma mitjançant reaccions fotoquímiques en presència de contaminants precursors com el NOx i compostos orgànics volàtils. A la rodalia on hi ha moltes fonts d'emissions de NOx, on hi ha una gran quantitat de NO, l'O₃ és "depurat" i, en conseqüència, als centres urbans les concentracions solen ser baixes; en canvi, les concentracions d'O₃ augmenten en les zones rurals i suburbanes adjacents. Com a resultat del seu origen fotoquímic (O₃), mostra patrons estacionals i diürns, amb concentracions més altes a l'estiu i a la tarda. La correlació d'O₃ amb altres contaminants varia segons l'estació i la ubicació.L'ozó té un ús industrial interessant com a precursor en la síntesi d'alguns compostos orgànics i, sobretot, com a desinfectant en depuradores. La seva propietat principal és que és un oxidant. No obstant això, és conegut per l'important paper que exerceix en l'atmosfera. En aquest sentit, cal distingir entre l'ozó present en l'estratosfera i el de la troposfera. En ambdós casos la seva formació i destrucció són fenòmens fotoquímics. L'alt potencial d'oxidació de l'ozó (més gran que el del dioxigen) és el causant dels danys que es produeixen en els teixits respiratoris d'animals i els teixits de les plantes si la concentració d'ozó supera 100 ppm. Això fa que l'ozó a prop del sòl sigui perillós. Però la capa d'ozó (una porció de l'estratosfera amb una alta concentració d'ozó, d'entre 2 i 8 ppm) és beneficiosa, perquè evita que la llum ultraviolada arribi a la superfície de la Terra. (ca)
- Ozon (z řeckého οζω, ozó, voním), racionální chemický název trikyslík, je alotropní modifikace kyslíku. Poškození listu ozonem Kromě obvyklých dvouatomových molekul O2 se kyslík vyskytuje i ve formě tříatomové molekuly jako ozon O3. Za normálních podmínek je to vysoce reaktivní plyn modré barvy a charakteristického zápachu s mimořádně silnými oxidačními účinky. Při teplotě −112 °C kondenzuje na kapalný tmavě modrý ozon a při −193 °C se tvoří červenofialový pevný ozon. (cs)
- الأوزون هو غاز ذو لون أزرق يتكون من ثلاث ذرات من الأكسجين صيغته الكيميائية O3، ونسبته في الغلاف الجوى ضئيلة قد لا تتجاوز في بعض المناطق واحد في المليون وهو غاز سام. (ar)
- Το όζον (αγγλικά: ozone) ή τριοξυγόνο είναι μια αλλομορφή του οξυγόνου, με χημικό τύπο O3. Το καθαρό όζον, στις «κανονικές συνθήκες περιβάλλοντος», δηλαδή σε θερμοκρασία 25 °C και υπό πίεση 1 atm, είναι ένα ανοικτογάλανο αέριο με ευδιάκριτη δριμεία οσμή. Είναι πολύ λιγότερο σταθερό από το διοξυγόνο, δηλαδή τη διατομική αλλομορφή του οξυγόνου, και γι' αυτό το όζον διασπάται στην κατώτερη ατμόσφαιρα σε κανονικό διοξυγόνο. Το όζον σχηματίζεται από το διοξυγόνο με την επίδραση της υπεριώδους ακτινοβολίας, καθώς επίσης και με την επίδραση των ατμοσφαιρικών ηλεκτρικών εκκενώσεων, και είναι παρόν σε χαμηλές συγκεντρώσεις σε όλην την ατμόσφαιρα της Γης. Στην τροπόσφαιρα (το χαμηλότερο μέρος της ατμόσφαιρας που κατοικούν άνθρωποι) το όζον θεωρείται ατμοσφαιρικός ρύπος και έχει οριστεί σειρά τιμών που αφορούν στη μετρούμενη συγκέντρωσή του, για παράδειγμα στη σελίδα ποιότητας αέρα στην Κύπρο.. Ενώ στην τροπόσφαιρα ο στόχος είναι η μείωση της συγκέντρωσης του όζοντος, στη στρατόσφαιρα ο στόχος είναι η σταθεροποίηση της συγκέντρωσης του όζοντος. Στη στρατόσφαιρα (εξωτερικό μέρος της γήινης ατμόσφαιρας) το όζον θεωρείται η ασπίδα που απορροφά την υπεριώδη ακτινοβολία του ηλίου. Η μείωση της συγκέντρωσης του όζοντος στη στρατόσφαιρα ονομάστηκε τρύπα του όζοντος. Η οσμή του όζοντος είναι δριμεία, θυμίζοντας εκείνη του χλωρίου, και γίνεται αντιληπτή από πολλούς ανθρώπους σε χαμηλές συγκεντρώσεις της τάξης των 10 ppb στων αέρα. Ο χημικός τύπος του όζοντος (O3) καθορίστηκε το 1865. Το μόριο αποδείχθηκε αργότερα ότι είναι . Στις κανονικές συνθήκες είναι ένα ανοικτογάλαζο αέριο, που συμπυκνώνεται προοδευτικά σε κρυογονικές θερμοκρασίες, οπότε γίνεται σκούρο μπλε υγρό και τελικά (με επιπλέον ψύξη) ένα βιολετί - μαύρο στερεό. Η αστάθεια του όζοντος, σε σχέση με το συνηθισμένο διοξυγόνο, είναι τόση ώστε τόσο το πυκνό αέριο όζον όσο και το υγρό όζον μπορεί να διασπαστούν εκρηκτικά. Γι' αυτό χρησιμοποιείται εμπορικά μόνο σε χαμηλές συγκεντρώσεις. Το όζον είναι ένα ισχυρό οξειδωτικό μέσο, πολύ ισχυρότερο από ότι το διοξυγόνο, και έχει πολλές βιομηχανικές και καταναλωτικές εφαρμογές που είναι σχετικές με την οξείδωση. Ωστόσο, με το ισχυρό οξειδωτικό δυναμικό του, το όζον, προκαλεί βλάβες στο βλεννογόνους και στους αναπνευστικούς ιστούς των ζώων, αλλά και στους ιστούς των φυτών, σε συγκεντρώσεις πάνω από περίπου 100 ppb. Αυτό κάνει το όζον έναν δυνάμει αναπνευστικό κίνδυνο και επομένως ένα ρυπαντή, όταν βρίσκεται κοντά στην επιφάνεια του πλανήτη μας. Από την άλλη όμως, το αποκαλούμενο «στρώμα του όζοντος», ένα τμήμα της στρατόσφαιρας με μια υψηλότερη συγκέντρωση όζοντος, που κυμαίνεται μεταξύ 2 και 8 ppm, είναι ζωτικής σημασίας, γιατί αποτρέπει τη βλαβερή υπεριώδη ακτινοβολία του ήλιου από το να φθάσει στην επιφάνεια της Γης, προς όφελος των φυτών, των ζώων και των ανθρώπων. (el)
- Ozon (von altgriechisch ὄζειν ozein „riechen“, ὄζον ozon: wörtlich „das Riechende“) ist ein aus drei Sauerstoffatomen (O) aufgebautes Molekül (O3) und das daraus bestehende farblose bis bläuliche, in hoher Konzentration tiefblaue Gas von charakteristischem Geruch. Ozonmoleküle in der Luft zerfallen unter Normalbedingungen innerhalb einiger Tage zu biatomarem, das heißt aus zwei Sauerstoffatomen bestehendem, Sauerstoff (O2). Ozon ist ein starkes und giftiges Oxidationsmittel, das bei Menschen und Tieren zu Reizungen der Atemwege und der Augen sowie Begünstigung von Atemwegserkrankungen führen kann.In der Troposphäre ist Ozon der drittwirksamste Treiber der globalen Erwärmung (nach Kohlendioxid und Methan). Die Ozonschicht in der Stratosphäre schützt die Lebewesen auf der Erde vor Schädigungen durch energiereiche mutagene ultraviolette Strahlung der Sonne. (de)
- Ozono estas kemia kombinaĵo entenanta 3 oksigenoatomojn (O3). Ĉe kutimaj kondiĉoj ozono emas malkomponiĝi al dioksigeno (O2). Atmosfera ozono formiĝas pro ago (de la suna lumo) sur la oksigeno; tiel okazis verŝajne dum lastaj milionoj da jaroj. La ozono-koncentriĝo estas tre malgranda en atmosfero kaj granda en la alta tavolo de ĝi (stratosfero). Hodiaǚ valoras konsideri iun ekvilibron de la ciklo ozono-oksigeno. Dum ozono nocas al homaro en atmosfero, ĝi utilas en la ozona tavolo, pro sia protekta efiko kontraǚ la sunaj ultraviolaj radioj. (eo)
- Ozonoa (O3) edo oxigeno peroxidoa hiru oxigeno atomok osatzen duten molekula da. Kolorerik ez du eta usain atsegina du. Erradiazio ultramorea behar da ozonoa sortu ahal izateko. Gainera karga elektriko negatiboa du. fisikari herbeheretarrak aurkitu zuen 1781ean makina elektrostatikoekin lanean zebilenean. Gas (ozono) usaina sumatu baitzuen. 1840ko maiatzean , Basileako Unibertsitateko kimikari alemaniarrak, ozono izena jarri zion. (eu)
- El ozono (O3) es una sustancia cuya molécula está compuesta por tres átomos de oxígeno, formada al disociarse los dos átomos que componen el gas oxígeno. Cada átomo de oxígeno liberado se une a otra molécula de oxígeno gaseoso (O2), formando moléculas de ozono (O3). A temperatura y presión ambientales, el ozono es un gas que desprende olor y generalmente sin coloración, pero en grandes concentraciones puede volverse ligeramente azulado. Si se respira en grandes cantidades puede provocar una irritación en los ojos o la garganta, lo cual suele pasar después de respirar aire fresco y rico en oxígeno durante algunos minutos. El ozono a nivel del suelo producido por combustión industrial, realmente es ozono mezclado con dióxido de nitrógeno, puede agravar las enfermedades respiratorias existentes y también provocar irritación de garganta, dolor de cabeza o de pecho. (es)
- L'ozone (de l'allemand Ozon, dérivé du grec ozô « exhaler une odeur »), ou trioxygène, est une substance de formule chimique O3 : ses molécules sont triatomiques, formées de trois atomes d'oxygène. L'ozone est ainsi une variété allotropique de l'oxygène, mais bien moins stable que le dioxygène O2, en lequel il tend naturellement à se décomposer. Il se liquéfie à 161,3 K (−111,9 °C) sous forme d'un liquide bleu foncé et se solidifie à 80,7 K (−192,5 °C) en un solide pourpre. À température ambiante, c'est un gaz bleu pâle, voire incolore, qui se démarque par son odeur. L'ozone atteint son point critique à 5 460 kPa et −12,05 °C. Son instabilité se manifeste à l'état condensé par une tendance à l'explosion lorsque sa concentration est significative. L'ozone se décompose en dioxygène O2 à température ambiante : la rapidité de la réaction dépend de la température, de l'humidité de l'air, de la présence de catalyseurs (hydrogène, fer, cuivre, chrome, etc.) ou du contact avec une surface solide. Contrairement au dioxygène inodore, l'ozone est perçu par l'odorat humain (décelable dès la concentration de 0,01 ppm) ; son odeur caractéristique qui rappelle l'eau de Javel[réf. nécessaire] est perceptible dans les endroits confinés où règne un champ électrique important (transformateur haute tension, soudure à l'arc, tubes UV, allume-gaz piézo-électrique). Respiré en grande quantité, il est toxique et provoque la toux. L'ozone est naturellement présent dans l'atmosphère terrestre, formant dans la stratosphère une couche d'ozone entre 13 et 40 km d'altitude qui intercepte plus de 97 % des rayons ultraviolets du Soleil, mais est un polluant dans les basses couches de l'atmosphère (la troposphère) où il agresse le système respiratoire des animaux et peut brûler les végétaux les plus sensibles. Cet oxydant énergique agresse les cellules vivantes et peut être responsable de phénomènes de corrosion accélérée de polymères (« craquelage d'élastomères par l'ozone »). (fr)
- Is móilín tríadamhach é Ózón, atá comhdhéanta das trí adamh ocsaigine. Is foirm nó allatróp de chuid na hocsaigine é, nach bhfuil chomh cobhsaí le gnáthmhóilín na hocsaigine, O2, ina bhfuil dhá adamh ocsaigine, mar a léiríonn an fhoirmle. An t-ózón thuas in atmaisféar an Domhain, is gás an-fhóinteach é, nó ólann sé chuige (súnn sé isteach) an radaíocht ultraivialait dhíobhálach atá ag teacht ón . San am chéanna, áfach, is gás nimhe é an t-ózón ag leibhéal na talún,. nó déanann sé dochar do chóras ríospráide na n-ainmhithe agus na ndaoine daonna araon. Oibríonn an t-ózón ar na scamhóga agus na broncais mar a oibríonn an clóirín, is é sin, cuireann sé leacht ag carnadh sna scamhóga, ionas go mbáfar an t-othar ar an talamh slán. Tá ózón ar fáil i dtiúchan íseal fud fad atmaisféar an domhain, agus a lán feidhmiúcháin agus tomhaltacha aige. (ga)
- Ozone (/ˈoʊzoʊn/), or trioxygen, is an inorganic molecule with the chemical formula O3. It is a pale blue gas with a distinctively pungent smell. It is an allotrope of oxygen that is much less stable than the diatomic allotrope O2, breaking down in the lower atmosphere to O2 (dioxygen). Ozone is formed from dioxygen by the action of ultraviolet (UV) light and electrical discharges within the Earth's atmosphere. It is present in very low concentrations throughout the latter, with its highest concentration high in the ozone layer of the stratosphere, which absorbs most of the Sun's ultraviolet (UV) radiation. Ozone's odour is reminiscent of chlorine, and detectable by many people at concentrations of as little as 0.1 ppm in air. Ozone's O3 structure was determined in 1865. The molecule was later proven to have a bent structure and to be weakly diamagnetic. In standard conditions, ozone is a pale blue gas that condenses at cryogenic temperatures to a dark blue liquid and finally a violet-black solid. Ozone's instability with regard to more common dioxygen is such that both concentrated gas and liquid ozone may decompose explosively at elevated temperatures, physical shock, or fast warming to the boiling point. It is therefore used commercially only in low concentrations. Ozone is a powerful oxidant (far more so than dioxygen) and has many industrial and consumer applications related to oxidation. This same high oxidizing potential, however, causes ozone to damage mucous and respiratory tissues in animals, and also tissues in plants, above concentrations of about 0.1 ppm. While this makes ozone a potent respiratory hazard and pollutant near ground level, a higher concentration in the ozone layer (from two to eight ppm) is beneficial, preventing damaging UV light from reaching the Earth's surface. (en)
- Ozon (O3) adalah molekul anorganik radikal yang terdiri dari tiga atom oksigen. Ozon bersifat oksidator kuat yang berbau tajam. Secara alamiah, ozon dihasilkan dari molekul dioksigen (O2) pada atmosfer bumi yang berinteraksi dengan sinar ultraviolet atau aktivitas elektrik pada atmosfer. Ozon adalah bentuk ketidakstabilan dari oksigen yang terdiri dari tiga atom o. (in)
- L'ozono, è una forma allotropica dell'ossigeno dalla formula chimica O3. È un gas blu dal caratteristico odore agliaceo che gli vale il nome: la parola "ozono" deriva infatti dal francese antico "ozone", la quale deriva a sua volta dal greco antico "ὄζειν" (ózein), cioè emanare odore. L'odore dell'ozono è rilevabile da molte persone a concentrazioni atmosferiche superiori a 0,1 ppm. (it)
- ( 다른 뜻에 대해서는 오존 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 오존(ozone, 분자식: O3)은 산소 원자 3개로 이루어져 있으며, 상온 대기압에서 푸른빛의 기체이다. 영하 112도 이하에서는 검푸른 액체이며, 영하 193도 이하로 내려가면 고체가 된다. 오존은 불안정하여 이원자의 산소로 분해되려는 경향이 있는데, 이러한 경향은 온도가 올라갈수록, 압력이 낮아질수록 강하다. 오존이 갖고 있는 강력한 산화력은 하수의 살균, 악취제거 등에 유용하게 이용되기도 하고, 지구 대기중에 오존층을 형성하여 보호막의 역할도 하는 등 좋은 역할을 하지만, 지표면에 생성되는 오존은 인간의 건강에 해로운 대기오염 물질이 된다. (ko)
- オゾン（ozone）は、3つの酸素原子からなる酸素の同素体である。分子式はO₃で、折れ線型の構造を持つ。腐食性が高く、生臭く特徴的な刺激臭を持つ有毒な気体である。地球の大気中にとても低い濃度で存在している。漢字で阿巽とも当てて書いた。活性酸素の一種。 (ja)
- Ozon (stgr. ὄζον [ódzōn] – pachnący), tritlen lub trójtlen (O3) – alotropowa odmiana tlenu składająca się z trójatomowych cząsteczek. Posiada silne własności aseptyczne i toksyczne, w związku z czym stosowany jest przy dezynfekcji wody. Naturalnie gromadzi się w stratosferze tworząc warstwę ozonową, która pochłania część promieniowania z zakresu nadfioletu o długości fali między 200 nm a 300 nm dochodzącego ze Słońca do Ziemi. (pl)
- Ozon is een enkelvoudige stof van het element zuurstof, met als brutoformule O3. Bij standaardtemperatuur en -druk is ozon een kleurloos tot lichtblauw gas met een karakteristieke prikkelende geur. In vloeibare vorm is het donkerblauw. Het smeltpunt ligt bij −193 °C en daaronder is ozon een donkerblauwe vaste stof. Het molecuul bezit een gebogen moleculaire geometrie, met een bindingshoek van 116,8°. Ozon is een sterke oxidator. Ozon werd ontdekt door Christian Friedrich Schönbein in 1840. Werner von Siemens vond de uit, waarmee door elektrostatische ontladingen op industriële schaal ozon gemaakt kan worden. De naam komt van het Griekse ozein (ὄζειν), hetgeen ruiken betekent. Dit verwijst naar de karakteristieke geur van het gas. Ozon is een belangrijke component van luchtvervuiling, waar het ontstaat in fotochemische smog. (nl)
- O ozônio (português brasileiro) ou ozono ou ozónio (português europeu), conhecido como trioxigênio (português brasileiro) ou trioxigénio (português europeu) segundo a nomenclatura da IUPAC, é um alótropo triatômico (O3) do oxigênio muito menos estável que o diatômico O2. É uma molécula composta por três átomos de oxigênio. Forma-se quando as moléculas de oxigênio (O2) se rompem devido à radiação ultravioleta que vem do sol, e os átomos separados combinam-se individualmente com outras moléculas de oxigênio. (pt)
- Ozon, O3, är en gas bestående av tre syreatomer per molekyl. Den upptäcktes år 1840 av kemisten Christian Friedrich Schönbein. Han gav ämnet namn efter det grekiska ordet för "att lukta", ozein, med anledning av den karakteristiska lukt som uppstår vid åska, då ozon bildas. Samma lukt av ozon kan kännas även intill gnistbildande elektriska apparater, t.ex. nära kommutatorn i elektriska motorer och vid bågsvetsning. Att ozonmolekylen består av tre syreatomer fastställdes 1867 av den schweiziske kemisten Jacques-Louis Soret. Ozon i den övre atmosfären. Ozon bildas naturligt i jordens atmosfär mellan 20 och 30 km över hav (se stratosfär) via den fotokemiska process som inträffar när ultraviolett ljus från solen träffar och delar syrgas (O2) som sedan omformas till fritt syre (O1) och ozon (O3). Den höga koncentrationen av ozon i lägre delen av stratosfären gagnar livet på jorden eftersom det minskar den mängd skadlig ultraviolett strålning som når jordytan, se ozonlagret. Ozon i den lägre atmosfären kan betraktas som en luftförorening (se troposfär). Ozon uppstår i detta fall när luftföroreningar (som kolväten eller kväveoxider) reagerar med solljus. Ozonets kraftigt oxiderande effekt bidrar till att bryta ned andra kolväten och aldehyd-grupper i troposfären, men processen efterlämnar utöver koldioxid (CO2) och vatten (H2O) även vissa av huvudingredienserna i smog. Vid tillräckligt hög koncentration orsakar ozon en irriterande effekt på andningssystemet hos människor och djur samt en skadlig effekt på växter. Se även Marknära ozon. Livslängd. Eftersom ozon är benäget att reagera kemiskt och är instabilt i höga koncentrationer har det en relativt kort livslängd jämfört med andra luftföroreningar. Halveringstiden för ozon påverkas av faktorer som tillgängliga reaktanter, temperatur, lufttryck, koncentration med mera. I en sluten kammare av rostfritt stål utan reaktanter med fläkt som blandar rumstempererad luft uppvisas en halveringstid på ca 12 timmar. I typiska inomhusmiljöer är halveringstid 6–30 minuter beroende på mängden reaktanter i utrymmet. Vissa ej verifierade påståenden hänvisar till en halveringstid så låg som 30 minuter under atmosfäriska förhållanden. Ozonhål. Minskningen av ozonhalten i yttre atmosfären (beroende bland annat på de ökade industriutsläppen) har under de senaste decennierna lett till att så kallade ozonhål har skapats över jordens polarregioner, Arktis och Antarktis. Ozonhålet över Antarktis är större än det i Arktis, på grund av de speciella väderförhållanden som råder i Antarktis. (sv)
- Озо́н (англ. ozone, нім. Ozon) — алотропна модифікація оксигену (О3). Газ блакитного кольору, має запах "свіжості". (uk)
- Озо́н (от др.-греч. ὄζω — пахну) — состоящая из трёхатомных молекул O3, аллотропная модификация кислорода. При нормальных условиях — голубой газ. Запах — резкий специфический. При сжижении превращается в жидкость цвета индиго. В твёрдом виде представляет собой тёмно-синие, серые, практически чёрные кристаллы. (ru)
- 臭氧是氧的同素异形体，化学式为O3。在常温下，它是一种有特殊臭味的有色气体。臭氧的英文“Ozone”一词源自希腊语ozon，意为“嗅”。 臭氧主要存在于距地球表面20公里的平流层下部的臭氧层中，含量約50ppm。它能吸收对人体有害的短波紫外线，防止其到达地球。O3經紫外光照射O2而得。在大氣層中，氧分子因高能量的輻射而分解為氧原子（O），而氧原子與另一氧分子結合，即生成臭氧。臭氧又會與氧原子、氯或其他游離性物質反應而分解消失，由於這種反覆不斷的生成和消失，乃能使臭氧含量維持在一定的均衡狀態，而大氣中約有90%的臭氧存在於離地面15到50公里之間的區域，也就是平流層，在平流層的較低層，即離地面20到30公里處，為臭氧濃度最高之區域，是為臭氧層。臭氧層具有吸收太陽光中大部分的紫外線，起到保护地球表面生物不受紫外線侵害之功能；可解自由基，令生物RNA和DNA斷裂。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ozon (z řeckého οζω, ozó, voním), racionální chemický název trikyslík, je alotropní modifikace kyslíku. Poškození listu ozonem Kromě obvyklých dvouatomových molekul O2 se kyslík vyskytuje i ve formě tříatomové molekuly jako ozon O3. Za normálních podmínek je to vysoce reaktivní plyn modré barvy a charakteristického zápachu s mimořádně silnými oxidačními účinky. Při teplotě −112 °C kondenzuje na kapalný tmavě modrý ozon a při −193 °C se tvoří červenofialový pevný ozon. (cs)
- الأوزون هو غاز ذو لون أزرق يتكون من ثلاث ذرات من الأكسجين صيغته الكيميائية O3، ونسبته في الغلاف الجوى ضئيلة قد لا تتجاوز في بعض المناطق واحد في المليون وهو غاز سام. (ar)
- Ozono estas kemia kombinaĵo entenanta 3 oksigenoatomojn (O3). Ĉe kutimaj kondiĉoj ozono emas malkomponiĝi al dioksigeno (O2). Atmosfera ozono formiĝas pro ago (de la suna lumo) sur la oksigeno; tiel okazis verŝajne dum lastaj milionoj da jaroj. La ozono-koncentriĝo estas tre malgranda en atmosfero kaj granda en la alta tavolo de ĝi (stratosfero). Hodiaǚ valoras konsideri iun ekvilibron de la ciklo ozono-oksigeno. Dum ozono nocas al homaro en atmosfero, ĝi utilas en la ozona tavolo, pro sia protekta efiko kontraǚ la sunaj ultraviolaj radioj. (eo)
- Ozonoa (O3) edo oxigeno peroxidoa hiru oxigeno atomok osatzen duten molekula da. Kolorerik ez du eta usain atsegina du. Erradiazio ultramorea behar da ozonoa sortu ahal izateko. Gainera karga elektriko negatiboa du. fisikari herbeheretarrak aurkitu zuen 1781ean makina elektrostatikoekin lanean zebilenean. Gas (ozono) usaina sumatu baitzuen. 1840ko maiatzean , Basileako Unibertsitateko kimikari alemaniarrak, ozono izena jarri zion. (eu)
- Ozon (O3) adalah molekul anorganik radikal yang terdiri dari tiga atom oksigen. Ozon bersifat oksidator kuat yang berbau tajam. Secara alamiah, ozon dihasilkan dari molekul dioksigen (O2) pada atmosfer bumi yang berinteraksi dengan sinar ultraviolet atau aktivitas elektrik pada atmosfer. Ozon adalah bentuk ketidakstabilan dari oksigen yang terdiri dari tiga atom o. (in)
- L'ozono, è una forma allotropica dell'ossigeno dalla formula chimica O3. È un gas blu dal caratteristico odore agliaceo che gli vale il nome: la parola "ozono" deriva infatti dal francese antico "ozone", la quale deriva a sua volta dal greco antico "ὄζειν" (ózein), cioè emanare odore. L'odore dell'ozono è rilevabile da molte persone a concentrazioni atmosferiche superiori a 0,1 ppm. (it)
- ( 다른 뜻에 대해서는 오존 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 오존(ozone, 분자식: O3)은 산소 원자 3개로 이루어져 있으며, 상온 대기압에서 푸른빛의 기체이다. 영하 112도 이하에서는 검푸른 액체이며, 영하 193도 이하로 내려가면 고체가 된다. 오존은 불안정하여 이원자의 산소로 분해되려는 경향이 있는데, 이러한 경향은 온도가 올라갈수록, 압력이 낮아질수록 강하다. 오존이 갖고 있는 강력한 산화력은 하수의 살균, 악취제거 등에 유용하게 이용되기도 하고, 지구 대기중에 오존층을 형성하여 보호막의 역할도 하는 등 좋은 역할을 하지만, 지표면에 생성되는 오존은 인간의 건강에 해로운 대기오염 물질이 된다. (ko)
- オゾン（ozone）は、3つの酸素原子からなる酸素の同素体である。分子式はO₃で、折れ線型の構造を持つ。腐食性が高く、生臭く特徴的な刺激臭を持つ有毒な気体である。地球の大気中にとても低い濃度で存在している。漢字で阿巽とも当てて書いた。活性酸素の一種。 (ja)
- Ozon (stgr. ὄζον [ódzōn] – pachnący), tritlen lub trójtlen (O3) – alotropowa odmiana tlenu składająca się z trójatomowych cząsteczek. Posiada silne własności aseptyczne i toksyczne, w związku z czym stosowany jest przy dezynfekcji wody. Naturalnie gromadzi się w stratosferze tworząc warstwę ozonową, która pochłania część promieniowania z zakresu nadfioletu o długości fali między 200 nm a 300 nm dochodzącego ze Słońca do Ziemi. (pl)
- O ozônio (português brasileiro) ou ozono ou ozónio (português europeu), conhecido como trioxigênio (português brasileiro) ou trioxigénio (português europeu) segundo a nomenclatura da IUPAC, é um alótropo triatômico (O3) do oxigênio muito menos estável que o diatômico O2. É uma molécula composta por três átomos de oxigênio. Forma-se quando as moléculas de oxigênio (O2) se rompem devido à radiação ultravioleta que vem do sol, e os átomos separados combinam-se individualmente com outras moléculas de oxigênio. (pt)
- Озо́н (англ. ozone, нім. Ozon) — алотропна модифікація оксигену (О3). Газ блакитного кольору, має запах "свіжості". (uk)
- Озо́н (от др.-греч. ὄζω — пахну) — состоящая из трёхатомных молекул O3, аллотропная модификация кислорода. При нормальных условиях — голубой газ. Запах — резкий специфический. При сжижении превращается в жидкость цвета индиго. В твёрдом виде представляет собой тёмно-синие, серые, практически чёрные кристаллы. (ru)
- 臭氧是氧的同素异形体，化学式为O3。在常温下，它是一种有特殊臭味的有色气体。臭氧的英文“Ozone”一词源自希腊语ozon，意为“嗅”。 臭氧主要存在于距地球表面20公里的平流层下部的臭氧层中，含量約50ppm。它能吸收对人体有害的短波紫外线，防止其到达地球。O3經紫外光照射O2而得。在大氣層中，氧分子因高能量的輻射而分解為氧原子（O），而氧原子與另一氧分子結合，即生成臭氧。臭氧又會與氧原子、氯或其他游離性物質反應而分解消失，由於這種反覆不斷的生成和消失，乃能使臭氧含量維持在一定的均衡狀態，而大氣中約有90%的臭氧存在於離地面15到50公里之間的區域，也就是平流層，在平流層的較低層，即離地面20到30公里處，為臭氧濃度最高之區域，是為臭氧層。臭氧層具有吸收太陽光中大部分的紫外線，起到保护地球表面生物不受紫外線侵害之功能；可解自由基，令生物RNA和DNA斷裂。 (zh)
- L'ozó (O₃) o el trioxigen és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen. Es tracta d'una forma al·lotròpica de l'oxigen, que és molt menys estable que la forma diatòmica (O₂). A temperatura i pressió ambientals, l'ozó és un gas. En condicions normals, l'ozó és un gas blau pàl·lid que condensa a temperatures criogèniques; progressivament torna un líquid blau fosc i, finalment, es forma un sòlid de color violeta-negre. La inestabilitat de l'ozó respecte al dioxigen comú és molt gran, així que tant l'ozó concentrat en estat gasós com l'ozó líquid es poden descompondre de manera explosiva. Per això, comercialment tan sols es fa servir en baixes concentracions. (ca)
- Το όζον (αγγλικά: ozone) ή τριοξυγόνο είναι μια αλλομορφή του οξυγόνου, με χημικό τύπο O3. Το καθαρό όζον, στις «κανονικές συνθήκες περιβάλλοντος», δηλαδή σε θερμοκρασία 25 °C και υπό πίεση 1 atm, είναι ένα ανοικτογάλανο αέριο με ευδιάκριτη δριμεία οσμή. Είναι πολύ λιγότερο σταθερό από το διοξυγόνο, δηλαδή τη διατομική αλλομορφή του οξυγόνου, και γι' αυτό το όζον διασπάται στην κατώτερη ατμόσφαιρα σε κανονικό διοξυγόνο. Το όζον σχηματίζεται από το διοξυγόνο με την επίδραση της υπεριώδους ακτινοβολίας, καθώς επίσης και με την επίδραση των ατμοσφαιρικών ηλεκτρικών εκκενώσεων, και είναι παρόν σε χαμηλές συγκεντρώσεις σε όλην την ατμόσφαιρα της Γης. Στην τροπόσφαιρα (το χαμηλότερο μέρος της ατμόσφαιρας που κατοικούν άνθρωποι) το όζον θεωρείται ατμοσφαιρικός ρύπος και έχει οριστεί σειρά τιμών (el)
- Ozon (von altgriechisch ὄζειν ozein „riechen“, ὄζον ozon: wörtlich „das Riechende“) ist ein aus drei Sauerstoffatomen (O) aufgebautes Molekül (O3) und das daraus bestehende farblose bis bläuliche, in hoher Konzentration tiefblaue Gas von charakteristischem Geruch. Ozonmoleküle in der Luft zerfallen unter Normalbedingungen innerhalb einiger Tage zu biatomarem, das heißt aus zwei Sauerstoffatomen bestehendem, Sauerstoff (O2). Die Ozonschicht in der Stratosphäre schützt die Lebewesen auf der Erde vor Schädigungen durch energiereiche mutagene ultraviolette Strahlung der Sonne. (de)
- El ozono (O3) es una sustancia cuya molécula está compuesta por tres átomos de oxígeno, formada al disociarse los dos átomos que componen el gas oxígeno. Cada átomo de oxígeno liberado se une a otra molécula de oxígeno gaseoso (O2), formando moléculas de ozono (O3). (es)
- L'ozone (de l'allemand Ozon, dérivé du grec ozô « exhaler une odeur »), ou trioxygène, est une substance de formule chimique O3 : ses molécules sont triatomiques, formées de trois atomes d'oxygène. L'ozone est ainsi une variété allotropique de l'oxygène, mais bien moins stable que le dioxygène O2, en lequel il tend naturellement à se décomposer. Il se liquéfie à 161,3 K (−111,9 °C) sous forme d'un liquide bleu foncé et se solidifie à 80,7 K (−192,5 °C) en un solide pourpre. À température ambiante, c'est un gaz bleu pâle, voire incolore, qui se démarque par son odeur. L'ozone atteint son point critique à 5 460 kPa et −12,05 °C. (fr)
- Is móilín tríadamhach é Ózón, atá comhdhéanta das trí adamh ocsaigine. Is foirm nó allatróp de chuid na hocsaigine é, nach bhfuil chomh cobhsaí le gnáthmhóilín na hocsaigine, O2, ina bhfuil dhá adamh ocsaigine, mar a léiríonn an fhoirmle. Tá ózón ar fáil i dtiúchan íseal fud fad atmaisféar an domhain, agus a lán feidhmiúcháin agus tomhaltacha aige. (ga)
- Ozone (/ˈoʊzoʊn/), or trioxygen, is an inorganic molecule with the chemical formula O3. It is a pale blue gas with a distinctively pungent smell. It is an allotrope of oxygen that is much less stable than the diatomic allotrope O2, breaking down in the lower atmosphere to O2 (dioxygen). Ozone is formed from dioxygen by the action of ultraviolet (UV) light and electrical discharges within the Earth's atmosphere. It is present in very low concentrations throughout the latter, with its highest concentration high in the ozone layer of the stratosphere, which absorbs most of the Sun's ultraviolet (UV) radiation. (en)
- Ozon is een enkelvoudige stof van het element zuurstof, met als brutoformule O3. Bij standaardtemperatuur en -druk is ozon een kleurloos tot lichtblauw gas met een karakteristieke prikkelende geur. In vloeibare vorm is het donkerblauw. Het smeltpunt ligt bij −193 °C en daaronder is ozon een donkerblauwe vaste stof. Het molecuul bezit een gebogen moleculaire geometrie, met een bindingshoek van 116,8°. Ozon is een sterke oxidator. De naam komt van het Griekse ozein (ὄζειν), hetgeen ruiken betekent. Dit verwijst naar de karakteristieke geur van het gas. (nl)
- Ozon, O3, är en gas bestående av tre syreatomer per molekyl. Den upptäcktes år 1840 av kemisten Christian Friedrich Schönbein. Han gav ämnet namn efter det grekiska ordet för "att lukta", ozein, med anledning av den karakteristiska lukt som uppstår vid åska, då ozon bildas. Samma lukt av ozon kan kännas även intill gnistbildande elektriska apparater, t.ex. nära kommutatorn i elektriska motorer och vid bågsvetsning. Att ozonmolekylen består av tre syreatomer fastställdes 1867 av den schweiziske kemisten Jacques-Louis Soret. (sv)
|
.jpg){kind=link}
