| dbo:abstract
|
- Els es poden utilitzar per les mates, la música… Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica. El terme s'utilitza en diverses disciplines, incloent-hi la música, la física, l'acústica, la transmissió de potència electrica, la tecnologia de ràdio i altres camps. Generalment s'aplica a senyals que es repeteixen, com ara un senyal sinusoidal. Un harmònic d'una ona és una ona amb una freqüència que és un nombre enter positiu de la freqüència de l'ona original, coneguda com a freqüència fonamental. L'ona original també s'anomena primer harmònic, els següents harmònics es coneixen com a harmònics superiors. Atès que tots els harmònics són periòdics amb la freqüència fonamental, la suma dels harmònics també és periòdica amb aquesta freqüència. Per exemple, si la freqüència fonamental és de 50 Hz, (una freqüència d'alimentació de CA , les freqüències dels tres primers harmònics superiors són 100Hz (2n harmònic), 150 Hz (3r harmònic), 200 Hz (4t harmònic) i qualsevol addició d'ones amb aquestes freqüències és periòdica amb la fonamental de 50 Hz. En música, els harmònics s'utilitzen en instruments de corda i en instruments de vent com a forma de produir el so típic de l'instrument, particularment per tocar notes més altes i, amb les cordes, obtenir notes que tinguin una qualitat de so o un “to de color” únic. A les cordes, els harmònics inclinats tenen un to “vidriós” i pur. En els instruments de corda, els harmònics es generen tocant (però sense prémer completament la corda) en un punt exacte de la corda mentre sona la pròpia corda (ploma, inclinació, etc.); això permet que soni l'harmònic, un to sempre superior a la freqüència fonamental de la corda. (ca)
- التوافق (بالإنجليزية: Harmonic) في الفيزياء، وعلم الصوتيات، والكهرباء تتوافق موجتان إذا كانت تردد واحدة جزء من مكونات تردد الآخرة . أي تتوافق موجتين (أو صوتين أو إشارتين لاسلكيتين) إذا كان تردد الموجة الثانية ضعف أو ثلاثة أضعاف أو أربعة أضعاف تردد الأولى ويسمي تردد الموجة الأول التردد الأساسي. فإذا كان التردد الأساسي 25 هرتز تكون الترددات التوافقية: 25 هرتز، و50 هرتز، و75 هرتز و100 هرتز وهكذا. (ar)
- En akustiko kaj telekomunikado, harmono de unu perioda signalo (aŭ perioda funkcio) estas sinusa komponanto, kies frekvenco estas entjera oblo de la fundamenta frekvenco de la signalo. Ekzemple, se la frekvenco de la signalo estas f, la harmonoj havas frekvencojn 2f, 3f, 4f, ktp. Perioda signalo (au funkcio) povas esti malkomponi en adicio de sinusaj harmonoj, nomita Serio de Fourier En muzikaj terminoj, harmonoj estas komponantaj paŝoj de harmona tono, kiuj sonas ĉe entjeraj obloj pli supre ol la nomita noto ludata sur muzika instrumento. Ne-entjeraj obloj nomiĝas partharmonaj aŭ neharmonaj akcesoraj tonoj. Estas la amplitudoj kaj frekvencoj de la harmonoj kaj partharmonoj, kiuj donas al malsamaj muzikiloj iliajn malsamajn tembrojn (malgraŭ ke ne kutime estante detektitaj, aparte per nelerta homa orelo), kaj la aparta kombino de la akcesoraj tonoj de du muzikiloj ludantaj en unisono permesas ke oni perceptas ilin kiel apartaj muzikiloj. Sonorilo havas pli klare konkretajn partharmonojn ol la plimulto da muzikiloj. La harmonoj povas havi amplitudojn de iuj ajn grandecoj. En multaj muzikaj instrumentoj, eblas ludi la suprajn harmonikojn sen la fundamenta tono (kvankam estante ekzistanta). En simpla kazo (ekz. bekfluto) ĉi tiu havas la efikon fari la notpitĉon ascendante unu oktavon; sed en pli kompleksaj kazoj, multajn aliajn notpitĉojn variadoj okazigas. En iu kazoj ĝi ankaŭ ŝanĝas la tembron de la tono. Ĉi tiu estas parto de la normala maniero de ludi pli altajn notojn kun blovinstrumentoj, tekniko nomita preterblovado. La progresinta tekniko de ludi multharmonojn ankaŭ produktas harmonojn. Sur kordinstrumento eblas produkti tre pure sonantajn notojn, kiujn ludistoj nomigas "harmonojn". Ili havas misteran kvaliton, kaj ankaŭ havas altan notpitĉon, kiu situis sur la verticoj de la kordoj. Harmonoj povas kontroli je unisono la agordon de kordoj, kiuj teorie ne agordiĝas al la unisono. Ekzemple, delikata fingrado de la nodo en la mezo de la plej alta kordo de violonĉelo produktas la saman pitĉon kiel delikata fingrado de la nodo ĉe la distanco triono de la supro de la dua plej alta kordo. Por la voĉo vidu , kiu uzas harmonojn. Harmonoj povas uziĝi por aŭ konsideriĝi kiel la bazo de sistemoj. Komponisto povas produkti diversajn harmonojn kun la sola kordo de lia modifita kontrabaso per iomete ŝanĝi lian unikan arĉan teknikon meze inter batado kaj arĉado de la kordoj. La fundamenta frekvenco estas la inverso de la periodo de la perioda fenomeno. (eo)
- Eine Harmonische ist in der klassischen Physik und Technik eine harmonische Schwingung, deren Frequenz ein ganzzahliges Vielfaches einer Grundfrequenz ist. Eine Harmonische oberhalb der Grundfrequenz wird auch Oberschwingung, Oberwelle und in der Musik Oberton genannt. Als Funktion der Zeit beschreibt die Harmonische eine rein sinusförmige Schwingung. Harmonische spielen in der Musik wie auch in der Mechanik, Elektrotechnik und Optik eine Rolle. (de)
- A harmonic is a wave with a frequency that is a positive integer multiple of the fundamental frequency, the frequency of the original periodic signal, such as a sinusoidal wave. The original signal is also called the 1st harmonic, the other harmonics are known as higher harmonics. As all harmonics are periodic at the fundamental frequency, the sum of harmonics is also periodic at that frequency. The set of harmonics forms a harmonic series. The term is employed in various disciplines, including music, physics, acoustics, electronic power transmission, radio technology, and other fields. For example, if the fundamental frequency is 50 Hz, a common AC power supply frequency, the frequencies of the first three higher harmonics are 100 Hz (2nd harmonic), 150 Hz (3rd harmonic), 200 Hz (4th harmonic) and any addition of waves with these frequencies is periodic at 50 Hz. An nth characteristic mode, for n > 1, will have nodes that are not vibrating. For example, the 3rd characteristic mode will have nodes at L and L, where L is the length of the string. In fact, each nth characteristic mode, for n not a multiple of 3, will not have nodes at these points. These other characteristic modes will be vibrating at the positions L and L. If the player gently touches one of these positions, then these other characteristic modes will be suppressed. The tonal harmonics from these other characteristic modes will then also be suppressed. Consequently, the tonal harmonics from the nth characteristic modes, where n is a multiple of 3, will be made relatively more prominent. In music, harmonics are used on string instruments and wind instruments as a way of producing sound on the instrument, particularly to play higher notes and, with strings, obtain notes that have a unique sound quality or "tone colour". On strings, bowed harmonics have a "glassy", pure tone. On stringed instruments, harmonics are played by touching (but not fully pressing down the string) at an exact point on the string while sounding the string (plucking, bowing, etc.); this allows the harmonic to sound, a pitch which is always higher than the fundamental frequency of the string. (en)
- En mecánica ondulatoria, un armónico o harmónico es el resultado de una serie de variaciones adecuadamente acomodadas en un rango o frecuencia de emisión, denominado paquete de información o fundamental. Dichos paquetes configuran un ciclo que, adecuadamente recibido, suministra a su receptor la información de cómo su sistema puede ofrecer un capaz de dotar al medio en el cual expresa sus propiedades de una armonía. El armónico, por lo tanto es dependiente de una variación u onda portadora. Y a la vibración fundamental de cada tono musical también se le llama primer armónico porque generalmente se acompaña de otras vibraciones menores divididas en 2, 3, 4, 5 o más partes iguales. En acústica y telecomunicaciones, un armónico de una onda es un componente sinusoidal de una señal. En sistemas eléctricos de corriente alterna los armónicos son frecuencias múltiplos de la frecuencia fundamental de trabajo del sistema y cuya amplitud va decreciendo conforme aumenta el múltiplo. (es)
- Harmoniko bat serie harmoniko baten edozein kide da. Termino hau diziplina askotan erabiltzen da gaur egun; adibidez, musikan, fisikan, akustikan, energia elektronikoaren potentzian, irrati teknologian, eta beste arlo batzuetan. Normalean seinale errepikakorrei aplikatzen zaie, hala nola, uhin sinusoideei. Horrelako uhin baten harmonikoa maiztasuna duen uhin bat da, bezala ezagutzen dena. Harmonikoaren frekuentzia jatorrizko uhinaren frekuentziaren multiplo oso bat da. Jatorrizko uhinari lehenengo harmoniko ere deritzo eta ondoko harmonikoak goiko harmoniko gisa ezagutzen dira. Harmoniko guztiak oinarrizko frekuentziarekiko periodikoak direnez, harmonikoen batura periodikoa da maiztasun horretan ere. Adibidez, oinarrizko frekuentzia 50 Hz bada, ohiko AC hornitzeko maiztasuna, goiko harmonikoen frekuentziak hurrengoak dira: 100 Hz (1. harmonikoa), 150 Hz (2. harmonikoa) , 200 Hz (3. harmonikoa) eta hurrengo harmoniko guztiak 50 Hz-en multiplo izango lirateke. Musikan harmonikoak instrumentuetan soinua ekoizteko erabiltzen dira, bai hari instrumentuetan bai haize instrumentuetan, bereziki nota altuenak jotzeko. Gainera, hariekin soinu kalitate berezia edo tonu kolorea duten notak lor daitezke. Hari instrumentuetan harmonikoak hariaren puntu zehatz batean ukituz jotzen dira, hariak soinua ateratzen duen bitartean; honi esker, soinu harmonikoa hariaren oinarrizko maiztasuna baino altuagoa da. (eu)
- An airde a dhéanann sreang nó colún aeir chreata ag leath, trian, ceathrú, etc dá bhunfhad. Braitheann tondath gutha nó gléas ceoil ar an oiread de na harmónaigh uachtaracha seo a dhéantar nuair a fhuaimnítear an bunarmónach (an mhinicíocht bhunúsach). Is féidir armónaigh a fhuaimniú neamhspleách ar an nóta bunúsach nó an fréamhnóta le gléasanna práis le béalóg an tseinnteora (le teannadh nó crapadh na liopaí), agus leis an gcláirseach is gléasanna i gclann an veidhlín trí thadhall ag nód cuí leis an tsreang atá ag crith. (ga)
- Harmonisa atau larasan adalah ganggunan distribusi listrik atau distorsi pada sebuah instalasi listrik. Fenomena ini timbul dari pengoperasian beban listrik yang tidak linier, dimana akan terbentuk gelombang yang berfrekuensi tinggi yang merupakan kelipatan dari frekuensi dasar 50 Hz atau 60 Hz, sehingga bentuk gelombang arus maupun tegangan yang idealnya adalah sinusoidal murni akan menjadi cacat (in)
- En acoustique, un partiel harmonique est une composante d’un son périodique, dont la fréquence est un multiple entier d'une fréquence fondamentale. Si on appelle « ƒ » la fréquence fondamentale, les partiels harmoniques ont des fréquences égales à : ƒ, 2ƒ, 3ƒ, 4ƒ, 5ƒ, etc. Exemple : En prenant comme note fondamentale la3 du piano (440 Hz), les harmoniques ont des fréquences multiples de 440,
* l'harmonique de rang 1 est la fondamentale, à 440 Hz,
* l'harmonique de rang 2 est à 440 × 2 = 880 Hz,
* celle de rang 3 à 440 × 3 = 1 320 Hz, etc. Les partiels harmoniques sont des composants importants d’un son musical – du moins dans une conception traditionnelle du « son musical » : dans les musiques d'aujourd'hui, les bruits peuvent être aussi des sons musicaux. La fondamentale détermine la hauteur perçue, la puissance relative des harmoniques de rang supérieur influe, avec des caractères dynamiques, sur le timbre. En musique, par assimilation, on appelle « harmoniques » les sons qu'on obtient sur les instruments à cordes en forçant la vibration d'une corde à un mode supérieur à son mode fondamental. Par exemple, en effleurant la corde au tiers de sa longueur, on empêche son déplacement latéral à cet endroit, tout en la laissant osciller autour de ce point fixe, créant un nœud qui l'oblige à vibrer à une fréquence triple de celle qu'elle aurait, libre. Le son ainsi produit se trouve à un intervalle de douzième avec celui de la corde libre (une octave plus une quinte). Le mot « harmonique » est utilisé aussi de manière moins technique pour désigner des éléments de l'harmonie, par exemple dans l'expression « intervalle harmonique », qui désigne simplement un intervalle appartenant à l'harmonie. (fr)
- Nello studio dei fenomeni oscillatori, le frequenze armoniche sono le frequenze il cui valore è multiplo intero della frequenza base (frequenza fondamentale) di un'onda. Per esempio, un'onda che non sia perfettamente sinusoidale e che ha la frequenza di 100 Hz sarà composta, di fatto, da una frequenza fondamentale, cioè una sinusoide da 100 Hz, e da numerosissime frequenze armoniche, da 200, 300, 400, 500 Hz, e così via, con ampiezze variabili. Un caso particolare di frequenze armoniche è quello dell'onda quadra. Infatti un'onda quadra avente duty cycle del 50% è composta da una fondamentale, sinusoidale, della stessa frequenza, e delle sole armoniche dispari, con ampiezza pari alla frazione del loro numero: quindi, la terza armonica con ampiezza di un terzo, la quinta armonica con ampiezza di un quinto, e così via. (it)
- ( 하모닉은 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 하모닉 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 고조파(高調波, harmonics)는 배음렬의 어떠한 개체라도 해당될 수 있다. 이 용어는 음악, 물리학, 음향학, 전력 전송, 무선 기술 등 다양한 분야에 적용된다. 보통은 사인파처럼 반복되는 신호에 적용된다. 고조파는 의 한 파동이다. (ko)
- 高調波（こうちょうは）とは、ある周波数成分をもつ波動に対して、その整数倍の高次の周波数成分のことである。音楽および音響工学分野では倍音と呼ぶ。 元々の周波数を基本波、2倍の周波数（2分の1の波長）を持つものを第2高調波、さらに n 倍の周波数（n 分の1の波長）を持つものを第 n 高調波と呼ぶ。 (ja)
- Een harmonische is een frequentie die een geheel veelvoud is van de grondfrequentie. De grondfrequentie is de laagste (eigen)frequentie die een systeem van nature vertoont. Een eigenfrequentie van een systeem is een frequentie die dat systeem van nature kan vertonen. Als een systeem slechts in één frequentie kan bewegen, slechts één eigenfrequentie heeft, zoals een slinger, doet dat systeem dat in de grondfrequentie. Als een systeem meerdere eigenfrequenties heeft, zoals een opgespannen snaar, dan zijn de hogere frequenties de harmonischen van de laagste eigenfrequentie. De laagste frequentie wordt afhankelijk van het vakgebied onder andere "fundamentele frequentie", "basisfrequentie" of "grondtoon" genoemd. De overige harmonischen noemt men reine boventonen. Deze begrippen hebben specifieke betekenissen en benamingen in de verschillende vakgebieden: (nl)
- Em acústica e telecomunicações, uma harmônica (português brasileiro) ou harmónica (português europeu) de uma onda é uma frequência específica de vibração que tem a propriedade de causar o fenômeno de ressonância. A tais frequências é dada a denominação frequências de ressonância. Por definição, a frequência que causa a primeira ressonância de uma onda é chamada de frequência fundamental, e dela provêm os demais harmônicos. Os harmônicos têm uma forte aplicação na música, pois eles definem as frequências do som (uma onda mecânica longitudinal) audível que correspondem às notas da escala musical (mais precisamente, às notas do que chamamos série harmônica). Partindo-se da frequência fundamental, é possível obter frequências, cada uma delas correspondente à frequência de determinada nota musical da série. Por esse motivo, o conjunto de todos os modos de oscilação possíveis é chamado de série harmônica. (pt)
- Harmoni hos en vågrörelse är en frekvenskomponent av en signal som är heltalsmultipel av den fundamentala frekvensen, dvs om den fundamentala frekvensen är f, så är de harmoniska frekvenserna 2f, 3f, 4f, . . . etc. Harmonin har egenskapen att de alla är periodiska vid den fundamentala frekvensen, därför är summan av harmonierna också periodiska vid den frekvensen. Harmoniska frekvenser är jämnt utspridda med bredden av den fundamentala frekvensen och kan hittas genom att addera den frekvensen. Till exempel, om den fundamentala frekvensen är 25 Hz, så är frekvenserna av harmonin: 50, 75 100 Hz etc. (sv)
- Гармо́ника (лат. harmonica) — дополнительный тон, который по частоте всегда выше основного тона, причём строго кратно числам натурального ряда (то есть выше по частоте в 2, 3, 4, 5 и более раз). Вместе с основным тоном гармоники образуют натуральный звукоряд. В современном музыкальном строе с семью основными ступенями (до, ре, ми, фа, соль, ля, си) каждый восьмой звук повторяет первый, но уже на удвоенной частоте (другими словами, располагается октавой выше) — и, соответственно, является для него первой гармоникой (из натурального звукоряда). В этом отличие гармоник от более общего понятия обертонов — всех призвуков, более высокочастотных по отношению к рассматриваемому звуку, без исключения. (ru)
- 谐波是一个数学或物理学概念，是指周期函数或周期性的波形中能用常数、与原函数的最小正周期相同的正弦函数和余弦函数的线性组合表达的部分。 (zh)
- Гармо́ніки англ. harmonics, нім. Harmonische f) — 1.
* фіз. Коливання, частоти яких кратні основній частоті складного коливання. 2.
* матем. Періодичні функції виду . (uk)
|
| rdfs:comment
|
- التوافق (بالإنجليزية: Harmonic) في الفيزياء، وعلم الصوتيات، والكهرباء تتوافق موجتان إذا كانت تردد واحدة جزء من مكونات تردد الآخرة . أي تتوافق موجتين (أو صوتين أو إشارتين لاسلكيتين) إذا كان تردد الموجة الثانية ضعف أو ثلاثة أضعاف أو أربعة أضعاف تردد الأولى ويسمي تردد الموجة الأول التردد الأساسي. فإذا كان التردد الأساسي 25 هرتز تكون الترددات التوافقية: 25 هرتز، و50 هرتز، و75 هرتز و100 هرتز وهكذا. (ar)
- Eine Harmonische ist in der klassischen Physik und Technik eine harmonische Schwingung, deren Frequenz ein ganzzahliges Vielfaches einer Grundfrequenz ist. Eine Harmonische oberhalb der Grundfrequenz wird auch Oberschwingung, Oberwelle und in der Musik Oberton genannt. Als Funktion der Zeit beschreibt die Harmonische eine rein sinusförmige Schwingung. Harmonische spielen in der Musik wie auch in der Mechanik, Elektrotechnik und Optik eine Rolle. (de)
- An airde a dhéanann sreang nó colún aeir chreata ag leath, trian, ceathrú, etc dá bhunfhad. Braitheann tondath gutha nó gléas ceoil ar an oiread de na harmónaigh uachtaracha seo a dhéantar nuair a fhuaimnítear an bunarmónach (an mhinicíocht bhunúsach). Is féidir armónaigh a fhuaimniú neamhspleách ar an nóta bunúsach nó an fréamhnóta le gléasanna práis le béalóg an tseinnteora (le teannadh nó crapadh na liopaí), agus leis an gcláirseach is gléasanna i gclann an veidhlín trí thadhall ag nód cuí leis an tsreang atá ag crith. (ga)
- Harmonisa atau larasan adalah ganggunan distribusi listrik atau distorsi pada sebuah instalasi listrik. Fenomena ini timbul dari pengoperasian beban listrik yang tidak linier, dimana akan terbentuk gelombang yang berfrekuensi tinggi yang merupakan kelipatan dari frekuensi dasar 50 Hz atau 60 Hz, sehingga bentuk gelombang arus maupun tegangan yang idealnya adalah sinusoidal murni akan menjadi cacat (in)
- ( 하모닉은 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 하모닉 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 고조파(高調波, harmonics)는 배음렬의 어떠한 개체라도 해당될 수 있다. 이 용어는 음악, 물리학, 음향학, 전력 전송, 무선 기술 등 다양한 분야에 적용된다. 보통은 사인파처럼 반복되는 신호에 적용된다. 고조파는 의 한 파동이다. (ko)
- 高調波（こうちょうは）とは、ある周波数成分をもつ波動に対して、その整数倍の高次の周波数成分のことである。音楽および音響工学分野では倍音と呼ぶ。 元々の周波数を基本波、2倍の周波数（2分の1の波長）を持つものを第2高調波、さらに n 倍の周波数（n 分の1の波長）を持つものを第 n 高調波と呼ぶ。 (ja)
- Harmoni hos en vågrörelse är en frekvenskomponent av en signal som är heltalsmultipel av den fundamentala frekvensen, dvs om den fundamentala frekvensen är f, så är de harmoniska frekvenserna 2f, 3f, 4f, . . . etc. Harmonin har egenskapen att de alla är periodiska vid den fundamentala frekvensen, därför är summan av harmonierna också periodiska vid den frekvensen. Harmoniska frekvenser är jämnt utspridda med bredden av den fundamentala frekvensen och kan hittas genom att addera den frekvensen. Till exempel, om den fundamentala frekvensen är 25 Hz, så är frekvenserna av harmonin: 50, 75 100 Hz etc. (sv)
- Гармо́ника (лат. harmonica) — дополнительный тон, который по частоте всегда выше основного тона, причём строго кратно числам натурального ряда (то есть выше по частоте в 2, 3, 4, 5 и более раз). Вместе с основным тоном гармоники образуют натуральный звукоряд. В современном музыкальном строе с семью основными ступенями (до, ре, ми, фа, соль, ля, си) каждый восьмой звук повторяет первый, но уже на удвоенной частоте (другими словами, располагается октавой выше) — и, соответственно, является для него первой гармоникой (из натурального звукоряда). В этом отличие гармоник от более общего понятия обертонов — всех призвуков, более высокочастотных по отношению к рассматриваемому звуку, без исключения. (ru)
- 谐波是一个数学或物理学概念，是指周期函数或周期性的波形中能用常数、与原函数的最小正周期相同的正弦函数和余弦函数的线性组合表达的部分。 (zh)
- Гармо́ніки англ. harmonics, нім. Harmonische f) — 1.
* фіз. Коливання, частоти яких кратні основній частоті складного коливання. 2.
* матем. Періодичні функції виду . (uk)
- Els es poden utilitzar per les mates, la música… Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica. El terme s'utilitza en diverses disciplines, incloent-hi la música, la física, l'acústica, la transmissió de potència electrica, la tecnologia de ràdio i altres camps. Generalment s'aplica a senyals que es repeteixen, com ara un senyal sinusoidal. Un harmònic d'una ona és una ona amb una freqüència que és un nombre enter positiu de la freqüència de l'ona original, coneguda com a freqüència fonamental. L'ona original també s'anomena primer harmònic, els següents harmònics es coneixen com a harmònics superiors. Atès que tots els harmònics són periòdics amb la freqüència fonamental, la suma dels harmònics també és periòdica amb aquesta freqüència. Per exemple, si la freqüència fonamental é (ca)
- En akustiko kaj telekomunikado, harmono de unu perioda signalo (aŭ perioda funkcio) estas sinusa komponanto, kies frekvenco estas entjera oblo de la fundamenta frekvenco de la signalo. Ekzemple, se la frekvenco de la signalo estas f, la harmonoj havas frekvencojn 2f, 3f, 4f, ktp. Perioda signalo (au funkcio) povas esti malkomponi en adicio de sinusaj harmonoj, nomita Serio de Fourier La harmonoj povas havi amplitudojn de iuj ajn grandecoj. La fundamenta frekvenco estas la inverso de la periodo de la perioda fenomeno. (eo)
- En mecánica ondulatoria, un armónico o harmónico es el resultado de una serie de variaciones adecuadamente acomodadas en un rango o frecuencia de emisión, denominado paquete de información o fundamental. Dichos paquetes configuran un ciclo que, adecuadamente recibido, suministra a su receptor la información de cómo su sistema puede ofrecer un capaz de dotar al medio en el cual expresa sus propiedades de una armonía. El armónico, por lo tanto es dependiente de una variación u onda portadora. Y a la vibración fundamental de cada tono musical también se le llama primer armónico porque generalmente se acompaña de otras vibraciones menores divididas en 2, 3, 4, 5 o más partes iguales. (es)
- A harmonic is a wave with a frequency that is a positive integer multiple of the fundamental frequency, the frequency of the original periodic signal, such as a sinusoidal wave. The original signal is also called the 1st harmonic, the other harmonics are known as higher harmonics. As all harmonics are periodic at the fundamental frequency, the sum of harmonics is also periodic at that frequency. The set of harmonics forms a harmonic series. (en)
- Harmoniko bat serie harmoniko baten edozein kide da. Termino hau diziplina askotan erabiltzen da gaur egun; adibidez, musikan, fisikan, akustikan, energia elektronikoaren potentzian, irrati teknologian, eta beste arlo batzuetan. Normalean seinale errepikakorrei aplikatzen zaie, hala nola, uhin sinusoideei. Horrelako uhin baten harmonikoa maiztasuna duen uhin bat da, bezala ezagutzen dena. Harmonikoaren frekuentzia jatorrizko uhinaren frekuentziaren multiplo oso bat da. Jatorrizko uhinari lehenengo harmoniko ere deritzo eta ondoko harmonikoak goiko harmoniko gisa ezagutzen dira. Harmoniko guztiak oinarrizko frekuentziarekiko periodikoak direnez, harmonikoen batura periodikoa da maiztasun horretan ere. Adibidez, oinarrizko frekuentzia 50 Hz bada, ohiko AC hornitzeko maiztasuna, goiko harmon (eu)
- En acoustique, un partiel harmonique est une composante d’un son périodique, dont la fréquence est un multiple entier d'une fréquence fondamentale. Si on appelle « ƒ » la fréquence fondamentale, les partiels harmoniques ont des fréquences égales à : ƒ, 2ƒ, 3ƒ, 4ƒ, 5ƒ, etc. Exemple : En prenant comme note fondamentale la3 du piano (440 Hz), les harmoniques ont des fréquences multiples de 440,
* l'harmonique de rang 1 est la fondamentale, à 440 Hz,
* l'harmonique de rang 2 est à 440 × 2 = 880 Hz,
* celle de rang 3 à 440 × 3 = 1 320 Hz, etc. (fr)
- Nello studio dei fenomeni oscillatori, le frequenze armoniche sono le frequenze il cui valore è multiplo intero della frequenza base (frequenza fondamentale) di un'onda. Per esempio, un'onda che non sia perfettamente sinusoidale e che ha la frequenza di 100 Hz sarà composta, di fatto, da una frequenza fondamentale, cioè una sinusoide da 100 Hz, e da numerosissime frequenze armoniche, da 200, 300, 400, 500 Hz, e così via, con ampiezze variabili. (it)
- Een harmonische is een frequentie die een geheel veelvoud is van de grondfrequentie. De grondfrequentie is de laagste (eigen)frequentie die een systeem van nature vertoont. Een eigenfrequentie van een systeem is een frequentie die dat systeem van nature kan vertonen. Als een systeem slechts in één frequentie kan bewegen, slechts één eigenfrequentie heeft, zoals een slinger, doet dat systeem dat in de grondfrequentie. Als een systeem meerdere eigenfrequenties heeft, zoals een opgespannen snaar, dan zijn de hogere frequenties de harmonischen van de laagste eigenfrequentie. De laagste frequentie wordt afhankelijk van het vakgebied onder andere "fundamentele frequentie", "basisfrequentie" of "grondtoon" genoemd. De overige harmonischen noemt men reine boventonen. (nl)
- Em acústica e telecomunicações, uma harmônica (português brasileiro) ou harmónica (português europeu) de uma onda é uma frequência específica de vibração que tem a propriedade de causar o fenômeno de ressonância. A tais frequências é dada a denominação frequências de ressonância. Por definição, a frequência que causa a primeira ressonância de uma onda é chamada de frequência fundamental, e dela provêm os demais harmônicos. (pt)
|
