| dbo:abstract
|
- Flavio Biondo (en llatí: Flavius Blondus), (Forli, 1392 - Roma, 1463), fou un historiador i humanista del Renaixement italià de cosmovisió historiogràfica com Leonardo Bruni, de qui va ser amic i corresponsal (durant la seva etapa com a secretari apostòlic amb Eugeni IV). Va destacar pels seus treballs històrics i arqueològics i va ser el primer a emprar el concepte d'"edat mitjana" (medium Aevum en llatí) a la seva obra Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades, publicada el 1483 tot i que va ser escrita amb anterioritat. Entre les seves obres destaquen
* Dècades, en què manté una actitud crítica davant els historiadors cèlebres i fa ús de fonts abundants i diverses.
* Itàlia il·lustrada, combina geografia i història, present i arqueologia.
* Roma Instaurada, descripció de l'antiga Roma i crítiques al seu estat de conservació. (ca)
- Flavio Biondo (lateinisch Flavius Blondus; * 1392 in Forlì; † 4. Juni 1463 in Rom) war ein italienischer Humanist und Historiker. Er gilt als eigentlicher Begründer der archäologischen Wissenschaft und der antiquarischen Topographie. (de)
- Flavio Biondo (1392-1463) estis humanisto, historiisto, arkeologo, filologo, antikvaĵisto, erudiciulo kaj unu el la unuaj historiistoj kiu dividis la historion en tri periodojn: Antikva, Mezepoka kaj Moderna, kaj li estas agnoskata unu el la unuaj arkeologoj. Li studis retorikon, gramatikon kaj poetikarton kun Giovanni Ballistario le Kremono, kaj dum mallonga restado en Milano apud la familio Sforza, li malkovris la solan kodekson entenanta la dialogon "Brutus" far Cicerono. En 1433, li translokiĝis al Romo kaj en 144 estis nomumita sekretario en la kancelerieco de la papo Eŭgeno la 4-a (1383-1447). Okaze de la nomiĝo de Amadeo la 8-a el Savojo (1383-1451) kiel papo, li akompanis Eŭgeno la 4-a en la ekzilon al Ferrara kaj Florenco. Kiam lia protektanto mortis, en 1447, li estis nomumita en la samaj oficoj de liaj sukcedintoj Nikolao la 5-a (1397-1455), Kaliksto la 3-a (1378-1458) kaj Enea Silvjo Pikolomini (1405-1464), kiu estis granda humanisto tiel kiel li. Bjondo publikigis tri enciklopediajn verkojn, dokumentante la ruinojn kaj la topografion de la antikva Romo, kies klopodoj starigitaj de Flavjo estis uzitaj de alia klera samtempulo Poggio Bracciolini (1380-1459). En lia epoko la ruinaĵoj de la antikva Romo estis kovritaj kaj neesploritaj. En 1420, kiam li supreniris la Kapitolon, li trovis nur dezertigitajn kampojn. La Forumo, entombigita de la erodita sojlo, estis uzita por bovobredistoj - kaj pro tio konata kiel Campo Vaccino - kaj porkoj traserĉadis ties vegetaĵaron plenplenan je fiplantoj. Flavjo kaj lia kolego kaj humanisto Leon Battista Alberti (1404-1472) ekesploris kaj dokumentis la arkitekturon, topografion kaj la historion pri Romo, kaj tiu procezo revivigis la belaĵojn de la antikva roma gloro. (eo)
- Flavio Biondo (Latin Flavius Blondus) (1392 – June 4, 1463) was an Italian Renaissance humanist historian. He was one of the first historians to use a three-period division of history (Ancient, Medieval, Modern) and is known as one of the first archaeologists. Born in the capital city of Forlì, in the Romagna region, Flavio was well schooled from an early age, studying under . During a brief stay in Milan, he discovered and transcribed the unique manuscript of Cicero's dialogue Brutus. He moved to Rome in 1433 where he began work on his writing career; he was appointed secretary to the Cancelleria under Eugene IV in 1444 and accompanied Eugene in his exile in Ferrara and Florence. After his patron's death, Flavio was employed by his papal successors, Nicholas V, Callixtus III and the humanist Pius II. (en)
- Flavio Biondo (Forli, 1392 - Roma, 4 de junio de 1463) fue un historiador, geógrafo, arqueólogo y humanista del Renacimiento italiano. (es)
- Flavio Biondo (en latin Flavius Blondus), (né en 1392 ou 1388 à Forlì, Émilie-Romagne - mort en 1463) est un historien, archéologue, antiquaire et humaniste de la Renaissance italienne. Il est le premier à utiliser l'expression « Moyen Âge » et est aussi un pionnier de l'archéologie.On lui doit la découverte à Milan de la copie unique du dialogue de Cicéron : Brutus, de claris oratoribus, dont ses copies furent diffusées dans toute l’Italie. Il fut secrétaire des papes Eugène IV, Nicolas V, Calixte III et Pie II, et composa sur les antiquités de Rome et de l’Italie des ouvrages extrêmement remarquables pour leur époque, et qui ont été longtemps considérées comme des références. Les plus importants se nomment : Romae instaurata lib. III (Vérone, 1481, in-fol.), et Rome triumphantis lib. X (1482, in-fol.). Ses œuvres ont été réunies à Bâle (1559). (fr)
- Biondo Flavio (nome umanistico Blondus Flavius; Forlì, 1392 – Roma, 4 giugno 1463) è stato uno storico e umanista italiano del Rinascimento.Fu il primo a coniare il termine Medioevo e fu lui «ad analizzare per primo gli antichi monumenti di Roma con vero e proprio metodo archeologico». (it)
- Flavio Biondo (ur. 1392 w Forlì, zm. 1463 w Rzymie) – włoski historyk, badacz architektury i sztuki Starożytnego Rzymu. Jego najważniejszym dziełem jest De Roma instaurata (1444-1446) zawierające opis topograficzny Rzymu z czasów cesarstwa rzymskiego. (pl)
- Флавио Бьондо (лат. Flavius Blondus; Форли, 1392 (или 1388) – Рим, 4 июня 1463) — итальянский гуманист, историк и антиквар. Впервые выделил Средние века как особый период истории, в 1453 году им был введён термин «Средние века» (лат. medium aevum). Он был одним из первых историков, использующих подразделение с тремя периодами истории (Древний, Средневековый, Современный). Известен также как один из первых археологов. Основные четыре работы - Decades, "Roma instaurata" (1446) и "Italia illustrata" (1453), "Roma triumphans" (1459). Наиболее объёмная и значительная работа Бьондо — Historiarum ab Inclinatione Romanorum Imperii («Декады истории, начиная от упадка Римской империи»; Венеция, 1483) — история Европы в тридцати двух книгах, от грабежа Рима в 410 году вестготами до современной ему Италии (1442). Изучал гуманитарные дисциплины в Кремоне. Завязал выгодную дружбу с Гуарино да Верона и служил венецианскому мэру Тревизо Франческо Барбаро, прежде чем в 1433 году оказался в папской курии, где и оставался до конца своих дней. (ru)
- Flavius Blondus, italienska Flavio Biondo, född 1392 i Forlì, död 4 juni 1463 i Rom, var en italiensk ämbetsman, historiker och humanist. Han myntade ordet ”medeltiden” och är en av de första arkeologerna. Flavius Blondus var till yrket påvlig sekreterare och följde Eugenius IV i landsflykt 1444 till Florens och Ferrara. Under sitt liv hann han även ha tjänst hos Nicolaus V, Callixtus III och Pius II. Redan i ungdomen hade hans intresse väckts för antiken, då han fann ett manuskript med Ciceros dialog . Under hans levnad var romarrikets ruiner tämligen outforskade och begravda av jord. Ett syfte med sina böcker i arkeologi, bland annat , var att han hade en vision om att återställa Rom så som det en gång hade sett ut. De Roma instaurata fick även betydelse för att uppväcka den italienska patriotismen samt för synen på påvedömet som en fortsättning på romarriket. För De Roma instaurata har han kallats en av de första arkeologerna, eftersom det är den äldsta systematiska framställningen av antika ruiner. Han skrev även verk i historia, vilka han byggde på egna resor i Italien. I Historiarum ab Inclinatione Romanorum Imperii utgår han från det begrepp av en mörk epok mellan antiken och hans egen tid som Leonardo Bruni tidigare framställt, och myntar själv uttrycket medeltid för denna epok. Flavius Blondus är begravd i kyrkan Santa Maria in Aracoeli i Rom. (sv)
- Flávio Biondo (ou Flavio Biondo, Flavius Biondus, Flavio Forliviensi; Forlì, c. 1388 — Roma, 4 de junho de 1463) foi um humanista, historiador, arqueólogo, erudito, enciclopedista, antiquário, filólogo e latinista italiano. Foi o primeiro a cunhar o termo Idade Média e um dos primeiros a ocupar-se com o estudo sobre a Antiguidade, sendo considerado precursor da arqueologia. Foi secretário e chanceler dos papas Eugênio IV, Nicolau V, Calisto III e Pio II. Foi autor de três enciclopédias que são a base de todas as obras sucessivas no que se refere à Antiguidade romana. (pt)
- Фла́віо Бйо́ндо (італ. Flavio Biondo; *1392 — †4 червня 1463) — італійський вчений-гуманіст, історик. (uk)
- 弗拉维奥·比翁多（英語：Flavio Biondo），（1392年－1463年），文艺复兴时期欧洲考古学家。为考古学研究的先驱。他在其所著的一本著作《论拉丁语》（1435年出版）中，他把意大利语和拉丁语两者紧密联系起来。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Flavio Biondo (lateinisch Flavius Blondus; * 1392 in Forlì; † 4. Juni 1463 in Rom) war ein italienischer Humanist und Historiker. Er gilt als eigentlicher Begründer der archäologischen Wissenschaft und der antiquarischen Topographie. (de)
- Flavio Biondo (Forli, 1392 - Roma, 4 de junio de 1463) fue un historiador, geógrafo, arqueólogo y humanista del Renacimiento italiano. (es)
- Biondo Flavio (nome umanistico Blondus Flavius; Forlì, 1392 – Roma, 4 giugno 1463) è stato uno storico e umanista italiano del Rinascimento.Fu il primo a coniare il termine Medioevo e fu lui «ad analizzare per primo gli antichi monumenti di Roma con vero e proprio metodo archeologico». (it)
- Flavio Biondo (ur. 1392 w Forlì, zm. 1463 w Rzymie) – włoski historyk, badacz architektury i sztuki Starożytnego Rzymu. Jego najważniejszym dziełem jest De Roma instaurata (1444-1446) zawierające opis topograficzny Rzymu z czasów cesarstwa rzymskiego. (pl)
- Flávio Biondo (ou Flavio Biondo, Flavius Biondus, Flavio Forliviensi; Forlì, c. 1388 — Roma, 4 de junho de 1463) foi um humanista, historiador, arqueólogo, erudito, enciclopedista, antiquário, filólogo e latinista italiano. Foi o primeiro a cunhar o termo Idade Média e um dos primeiros a ocupar-se com o estudo sobre a Antiguidade, sendo considerado precursor da arqueologia. Foi secretário e chanceler dos papas Eugênio IV, Nicolau V, Calisto III e Pio II. Foi autor de três enciclopédias que são a base de todas as obras sucessivas no que se refere à Antiguidade romana. (pt)
- Фла́віо Бйо́ндо (італ. Flavio Biondo; *1392 — †4 червня 1463) — італійський вчений-гуманіст, історик. (uk)
- 弗拉维奥·比翁多（英語：Flavio Biondo），（1392年－1463年），文艺复兴时期欧洲考古学家。为考古学研究的先驱。他在其所著的一本著作《论拉丁语》（1435年出版）中，他把意大利语和拉丁语两者紧密联系起来。 (zh)
- Flavio Biondo (en llatí: Flavius Blondus), (Forli, 1392 - Roma, 1463), fou un historiador i humanista del Renaixement italià de cosmovisió historiogràfica com Leonardo Bruni, de qui va ser amic i corresponsal (durant la seva etapa com a secretari apostòlic amb Eugeni IV). Va destacar pels seus treballs històrics i arqueològics i va ser el primer a emprar el concepte d'"edat mitjana" (medium Aevum en llatí) a la seva obra Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades, publicada el 1483 tot i que va ser escrita amb anterioritat. Entre les seves obres destaquen (ca)
- Flavio Biondo (1392-1463) estis humanisto, historiisto, arkeologo, filologo, antikvaĵisto, erudiciulo kaj unu el la unuaj historiistoj kiu dividis la historion en tri periodojn: Antikva, Mezepoka kaj Moderna, kaj li estas agnoskata unu el la unuaj arkeologoj. Li studis retorikon, gramatikon kaj poetikarton kun Giovanni Ballistario le Kremono, kaj dum mallonga restado en Milano apud la familio Sforza, li malkovris la solan kodekson entenanta la dialogon "Brutus" far Cicerono. En 1433, li translokiĝis al Romo kaj en 144 estis nomumita sekretario en la kancelerieco de la papo Eŭgeno la 4-a (1383-1447). (eo)
- Flavio Biondo (Latin Flavius Blondus) (1392 – June 4, 1463) was an Italian Renaissance humanist historian. He was one of the first historians to use a three-period division of history (Ancient, Medieval, Modern) and is known as one of the first archaeologists. Born in the capital city of Forlì, in the Romagna region, Flavio was well schooled from an early age, studying under . During a brief stay in Milan, he discovered and transcribed the unique manuscript of Cicero's dialogue Brutus. He moved to Rome in 1433 where he began work on his writing career; he was appointed secretary to the Cancelleria under Eugene IV in 1444 and accompanied Eugene in his exile in Ferrara and Florence. After his patron's death, Flavio was employed by his papal successors, Nicholas V, Callixtus III and the human (en)
- Flavio Biondo (en latin Flavius Blondus), (né en 1392 ou 1388 à Forlì, Émilie-Romagne - mort en 1463) est un historien, archéologue, antiquaire et humaniste de la Renaissance italienne. Il est le premier à utiliser l'expression « Moyen Âge » et est aussi un pionnier de l'archéologie.On lui doit la découverte à Milan de la copie unique du dialogue de Cicéron : Brutus, de claris oratoribus, dont ses copies furent diffusées dans toute l’Italie. Il fut secrétaire des papes Eugène IV, Nicolas V, Calixte III et Pie II, et composa sur les antiquités de Rome et de l’Italie des ouvrages extrêmement remarquables pour leur époque, et qui ont été longtemps considérées comme des références. Les plus importants se nomment : Romae instaurata lib. III (Vérone, 1481, in-fol.), et Rome triumphantis lib. X ( (fr)
- Flavius Blondus, italienska Flavio Biondo, född 1392 i Forlì, död 4 juni 1463 i Rom, var en italiensk ämbetsman, historiker och humanist. Han myntade ordet ”medeltiden” och är en av de första arkeologerna. Flavius Blondus var till yrket påvlig sekreterare och följde Eugenius IV i landsflykt 1444 till Florens och Ferrara. Under sitt liv hann han även ha tjänst hos Nicolaus V, Callixtus III och Pius II. Flavius Blondus är begravd i kyrkan Santa Maria in Aracoeli i Rom. (sv)
- Флавио Бьондо (лат. Flavius Blondus; Форли, 1392 (или 1388) – Рим, 4 июня 1463) — итальянский гуманист, историк и антиквар. Впервые выделил Средние века как особый период истории, в 1453 году им был введён термин «Средние века» (лат. medium aevum). Он был одним из первых историков, использующих подразделение с тремя периодами истории (Древний, Средневековый, Современный). Известен также как один из первых археологов. Основные четыре работы - Decades, "Roma instaurata" (1446) и "Italia illustrata" (1453), "Roma triumphans" (1459). (ru)
|
