| dbo:abstract
|
- Les citocines (del grec cyto, "cèl·lula"; i kinos, "moviment") són un tipus de molècules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular. Com els metabologens són proteïnes, pèptids o glicoproteïnes. El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors polipeptídics produïts àmpliament arreu del cos per cèl·lules d'origen embriològic. A grans trets, les citocines es classifiquen segons la funcionalitat que tenen i les seves conformacions moleculars. El seu pes molecular és baix (per regla general menys de 30 kDa). Durant la dècada de 1960 es van realitzar moltes investigacions per determinar l'origen i la regulació de la resposta immune cel·lular. Inicialment, es produí un cert galimaties a l'hora d'adoptar una nomenclatura sistematitzada. Així, moltes de les primeres citocines descobertes eren responsables de la senyalització entre leucòcits i s'anomenaren interleucines o limfocines; després, es comprovà que unes altres eren secretades per monòcits/macròfags i reberen el nom de monocines; més tard, les implicades en la quimiotaxi fagocitària es denominaren quimiocines. A principis dels anys 80 ja era evident que bona part d'aquestes substàncies provenien d'altres tipus cel·lulars i s'encunya el terme 'citocines' per agrupar-les a totes. Fins fa uns anys les citocines eren agrupades en dos grans categories: proinflamatòries i antinflamatòries; avui dia, però, es considera massa simplista aquesta dicotomia. Dins del sistema immunitari innat, els macròfags són les cèl·lules més compromeses en la producció de citocines; mentre que en el sistema immunitari adaptatiu són les cèl·lules T col·laboradores, sent aquestes citocines -una vegada activades pel contacte amb les corresponents cèl·lules presentadores d'antigen- essencials per la generació de la resposta immune. En els humans, la galanina és un potent modulador de l'expressió de les citocines macrofàgiques. Les citocines s'uneixen a receptors específics de membrana de les cèl·lules on han d'exercir la seva funció, iniciant una cascada de transducció intracel·lular de senyal que modifica el patró d'expressió gènica i provoca que les cèl·lules diana adoptin un comportament biològic determinat. La producció de citocines acostuma a ser transitòria i limitada al temps que dura l'estímul (és a dir, l'agent causal de la noxa). Moltes vegades, això és relacionable amb la curta vida mitjana dels corresponents ARNs missatgers. Funcionalment, les citocines poden tenir una o més propietats:
* Pleiotropia: una mateixa citocina pot provocar múltiples efectes al actuar sobre diferents cèl·lules. La interleucina 6 és un exemple de citocina pleiotròpica neuroimmunoendocrina.
* Redundància: diverses citocines poden exercir el mateix efecte. La superposició de certes accions bioquímiques de les citocines IL-4 i IL-13 exemplifica aquesta propietat.
* Sinergisme: dos o més citocines produeixen efectes que es potencien mútuament. A hores d'ara és ben coneguda l'acció sinèrgica antiviral dels factors de necrosi tumoral i els interferons, però se sap poc sobre les característiques de les sinergies existents en moltes altres combinacions citocíniques i les seves possibles propietats.
* Antagonisme: unes citocines poden inhibir o bloquejar els efectes d'altres citocines. És el cas de les citocines TGF-β i TNF-α i els seus corresponents mecanismes de control sobre l'expressió gènica del col·lagen tipus I. Històricament, el terme "citocina" ha estat utilitzat sobretot per a referir-se a determinades proteïnes immunomoduladores d'acció única o dual (interleucines, interferons) de la família, encara que també pertanyent a aquesta moltes proteïnes que regulen la necrosi tumoral (com el TNF-α, per exemple), els factors de creixement i l'estimulació de les colònies granulocitàries/macrofàgiques. Existeixen dades contradictòries sobre què és una citocina i què és una hormona. Les distincions anatòmiques i estructurals entre les citocines i les hormones clàssiques es van esvaint a mesura que s'aprèn més sobre elles. Les hormones proteíniques clàssiques circulen en concentracions nanomolars (10^-9) que generalment varien en menys d'un ordre de magnitud. En canvi, algunes citocines (com ara IL-6) circulen en concentracions picomolars (10^-12) que poden augmentar fins a 1.000 vegades durant un traumatisme o una infecció. La distribució extensa de fonts cel·lulars de les citocines pot ser un tret que les diferencia de les hormones. Pràcticament totes les cèl·lules nucleades, però especialment les cèl·lules endo/epitelials i els macròfags residents (molts a prop de la interfície amb el medi exterior), són productores potents d'IL-1, IL-6 i TNF-α. En canvi, les hormones clàssiques són secretades per glàndules individuals, com ara el pàncrees. La terminologia actual es refereix a les citocines com a agents immunomoduladors. Tanmateix, cal més recerca en l'àmbit de la definició de les citocines i les hormones. L'acció de les citocines pot ser , i endocrina. Sovint són secretades per cèl·lules immunitàries que han trobat un patogen, activant i reclutant més cèl·lules immunitàries per a augmentar la resposta defensiva contra ell. Tot i que juguen un paper primordial en el desenvolupament i el funcionament tant de la resposta immunitària innata com de l'adaptativa, les seves funcions no estan limitades al sistema immunitari. Algunes d'elles intervenen en el control de la hematopoesi i en la reparació tissular. La superfamília dels factors de creixement transformant-β (TGF-β) té especial importància en la formació de cicatrius hipertròfiques i queloidals en ser molècules fibrogèniques que alteren la normal degradació del col·lagen. Les citocines també estan implicades en diversos processos del desenvolupament durant l'embriogènesi, en els mecanismes d'implantació endometrial del zigot i en els d'inici del part. En la preeclàmpsia, la invasió trofoblàstica anòmala de les artèries espirals provoca canvis d'isquèmia/hipòxia en la placenta que desencadenen un alliberament massiu de citocines proinflamatòries en ella. Com a conseqüència de l'augment de micropartícules trofoblàstiques en la circulació materna també s'indueix una estimulació a nivell sistèmic de les citocines i l'activació difusa de les cèl·lules endotelials de la mare, principals fenòmens patofisiològics d'aquesta malaltia. De forma addicional, les citocines proinflamatòries participen en el desenvolupament dels problemes preeclàmpsics subsegüents més greus (edema, proteïnúria i hipertensió). Les dades obtingudes de l'anàlisi simultània dels valors sèrics de determinades citocines s'utilitzen per dissenyar algoritmes diagnòstics de valor predictiu en casos de part preterme. Es creu que certes citocines relacionades amb la inflamació crònica participen en la fisiopatologia de diversos trastorns neuropsiquiàtrics, com ara la depressió o l'angoixa. Les citocines proinflamatòries i les xarxes funcionals que estableixen entre elles tenen un paper essencial en els mecanismes cerebrals responsables de la plasticitat neuronal i de la memòria. En la síndrome de fatiga crònica existeix un augment, biològicament significatiu i sense relació amb l'exercici, de la concentració de TGF-β circulant. Ara per ara, no ha estat demostrat que la desregulació de les citocines tingui un paper etiopatogènic rellevant en la fibromiàlgia. S'han observat alteracions dels nivells de citocines en diferents malalties degeneratives i autoimmunitàries del sistema nerviós, així com en persones que pateixen anorèxia nerviosa. Se sap, a més, que tenen una gran influència en el curs dels infarts cerebrals, fins al punt de ser considerades com a potencials biomarcadors pronòstics per alguns especialistes. Són importants en la regulació del ritme circadià i, conseqüentment, en la correcta funció respiratòria. L'envelliment s'associa amb un increment dels nivells de citocines circulants. El desgast del sistema immune propi de la vellesa (immunosenescència) i la secreció addicional de citocines proinflamatòries són les causes principals de la inflamació crònica lligada a l'edat. Aquesta inflamació, encara que sigui de baix grau, intervé de forma important en el desenvolupament de la sarcopènia geriàtrica. A banda d'això, l'augment de TNF-α, IL-6, IL-1 i proteïna C reactiva en els ancians es relaciona amb un major risc de morbiditat i mortalitat. El terme 'tempesta de citocines' s'utilitza per denominar un estat de resposta inflamatòria sistèmica molt greu, en el qual es produeix un fenomen de retroalimentació positiva incontrolable entre les citocines i les cèl·lules immunitàries davant certs agents patògens. Aquest estat pot aparèixer en el context d'un ampli ventall de malalties, algunes d'elles neurodegeneratives. Es veu amb freqüència en processos infecciosos (originats per SARS-CoV, estreptococ del grup A, virus de la verola, Influenzavirus A, EBV o citomegalovirus), encara que ha estat descrit també en patologies d'etiologia molt dispar (pancreatitis, esclerosi múltiple, limfohistiocitosi hemofagocítica familiar o malaltia de l'empelt contra l'hoste) i inclús com a conseqüència d'assaigs immunològics desafortunats. Fou responsable de les complicacions que originaren la gran mortalitat, especialment alta en els individus sans d'entre 20 i 40 anys (el grup de població amb la resposta immunitària més efectiva), produïda per l'influenzavirus que circulà durant la pandèmia de grip de 1918. Una de les estratègies emprades pels virus d'ADN de mida gran amb el propòsit d'evitar ser detectats i destruïts per l'hoste és codificar homòlegs de citocines (i/o de les seves molècules receptores) que juguen un paper crucial en el control de la resposta immune. El virus de la verola, el de l'herpes simple o el citomegalovirus són alguns dels virus que utilitzen aquest mecanisme infecciós. L'ús de la tecnologia d'ADN recombinant ha fet possible desenvolupar proteïnes terapèutiques amb capacitat immunomoduladora a partir de diverses citocines. Ara per ara (2018), però, només sis citocines recombinades (IFN-α2a, IFN-α2b, IL-2, G-SCF, GM-CSF i TNF-α) han estat aprovades com a medicaments anticancerosos. Algunes d'elles s'utilitzen combinades amb altres fàrmacs d'ús oncològic o radioteràpia. (ca)
- Cytokin (podobný termín interleukin) je označení pro skupinu menších signálních proteinů, účastnících se významně v imunitní odpovědi. Cytokiny jsou produkovány buňkami imunitního systému (makrofágy, T-lymfocyty, atp.) a jsou schopné navodit například rychlé dělení a diferenciaci určitých typů buněk, které se účastní boje proti patogenům, případně další rysy imunitní obrany. V určitém slova smyslu cytokiny nemusí být produkovány pouze bílými krvinkami a význam slova se rozšiřuje na všechny malé ; termín interleukin se v tom případě používá pro signální molekuly vylučované bílými krvinkami. Kromě toho můžeme najít i membránové formy některých cytokinů. Ty jsou na rozdíl od sekretovaných forem cytokinů zakotveny v cytoplazmatické membráně, a to za pomoci hydrofobních sekvencí, tvořených přibližně z 20 aminokyselin. Za membránové cytokiny můžeme považovat i některé signalizační povrchové proteiny (CD80, , CD40L,CD40L, ). Membránové cytokiny působí na rozdíl od ostatních výrazně lokálně a nedochází k zřeďovaní difuzí a k odplavování. Podobného lokalizačního efektu je u některých cytokinů dosahováno jejich přilnutím na povrchové proteoglykany některých buněk. (cs)
- السيتوكين (بالإنجليزية: cytokine) هو بروتين أو عديد ببتيد أو بروتين سكري يستخدم في عمليات نقل الإشارة والتواصل ما بين الخلايا. تكون الخلايا البائية سيتوكينات تنشط الخلايا تي، كما تنتج الخلايا تي أنواعا من السيتوكينات تعمل أيضا على زيادة أعداد الخلايا تي وتنشطها. للسيتوكينات دور رئيسي في العمليات المناعية والتطور الجنيني. تتكون كلمة سيتوكين من شقين، الأول هو سيتو وتعني خلية، والثاني كين وتعني حركة، أي أنه يحرك الخلايا. السيتوكينات إشارات كيميائية شبيهة بالهرمونات والنواقل العصبية، تستخدم للسماح لخلية بالتواصل مع الخلايا الأخرى. تتألف عائلة السيتوكينات من مجموعة بروتينات ذائبة في الماء والبروتينات السكرية ذات كتل 5000 إلى 20.000 دالتون. بمقارنتها بالهرمونات فتفرز الهرمونات من أعضاء تخصصية في الجسم وتنتقل إلى الدم في حين أن النواقل العصبية يتم إطلاقها من قبل الأعصاب، أما السيتوكينات فهي تـُنتج من قبل أنواع مختلفة من الخلايا. تبرز أهميتها في أنواع المناعة الطبيعية والمكتسبة حيث تتدخل في العديد من الأمراض المعدية والالتهابية والإصابة والأمراض الخمجية والإنتان (تسمم الدم). لكن مهمتها لا تنحصر في الجهاز المناعي فقط، فدورها في التواصل بين الخلايا خلال التطور الجنيني كبير أيضاً. (ar)
- Οι κυτταροκίνες ή κυτοκίνες είναι ευρεία και χαλαρή κατηγορία μικρών πρωτεϊνών (~ 5-20 kDa ) που είναι σημαντικές στην . Οι κυτοκίνες είναι πεπτίδια και δεν μπορούν να διασχίσουν τη λιπιδική διπλή στιβάδα των κυττάρων για να εισέλθουν στο κυτόπλασμα. Οι κυτοκίνες έχουν αποδειχθεί ότι εμπλέκονται στην , και ενδοκρινική σηματοδότηση ως . Η οριστική τους διάκριση από τις ορμόνες εξακολουθεί να αποτελεί μέρος της τρέχουσας έρευνας. Οι κυτοκίνες περιλαμβάνουν , ιντερφερόνες, , λεμφοκίνες και , αλλά γενικά όχι ορμόνες ή (παρά κάποια αλληλεπικάλυψη στην ορολογία ). Οι κυτοκίνες παράγονται από ένα ευρύ φάσμα κυττάρων, συμπεριλαμβανομένων ανοσοκυττάρων όπως μακροφάγα, Β λεμφοκύτταρα, Τ λεμφοκύτταρα και , καθώς και ενδοθηλιακά κύτταρα, ινοβλάστες και διάφορα . Μια δεδομένη κυτοκίνη μπορεί να παραχθεί από περισσότερους από έναν τύπους κυττάρων. Δρουν μέσω των κυτταρικών επιφανειακών υποδοχέων και είναι ιδιαίτερα σημαντικοί στο ανοσοποιητικό σύστημα. Οι κυτοκίνες ρυθμίζουν την ισορροπία μεταξύ χημικών και κυτταρικών ανοσοαποκρίσεων και ρυθμίζουν την ωρίμανση, την ανάπτυξη και την ανταπόκριση συγκεκριμένων κυτταρικών πληθυσμών. Ορισμένες κυτοκίνες ενισχύουν ή αναστέλλουν τη δράση άλλων κυτοκινών με πολύπλοκους τρόπους. Διαφέρουν από τις ορμόνες, που είναι επίσης σημαντικά μόρια κυτταρικής σηματοδότησης. Οι ορμόνες κυκλοφορούν σε υψηλότερες συγκεντρώσεις και τείνουν να παράγονται από συγκεκριμένα είδη κυττάρων. Οι κυτοκίνες είναι σημαντικές για την υγεία και τις ασθένειες, ειδικά στις ανοσολογικές αντιδράσεις του ξενιστή σε λοίμωξη, φλεγμονή, τραύμα, σήψη, καρκίνο και αναπαραγωγή. (el)
- Cytokines are a broad and loose category of small proteins (~5–25 kDa) important in cell signaling. Cytokines are peptides and cannot cross the lipid bilayer of cells to enter the cytoplasm. Cytokines have been shown to be involved in autocrine, paracrine and endocrine signaling as immunomodulating agents. Cytokines include chemokines, interferons, interleukins, lymphokines, and tumour necrosis factors, but generally not hormones or growth factors (despite some overlap in the terminology). Cytokines are produced by a broad range of cells, including immune cells like macrophages, B lymphocytes, T lymphocytes and mast cells, as well as endothelial cells, fibroblasts, and various stromal cells; a given cytokine may be produced by more than one type of cell. They act through cell surface receptors and are especially important in the immune system; cytokines modulate the balance between humoral and cell-based immune responses, and they regulate the maturation, growth, and responsiveness of particular cell populations. Some cytokines enhance or inhibit the action of other cytokines in complex ways. They are different from hormones, which are also important cell signaling molecules. Hormones circulate in higher concentrations, and tend to be made by specific kinds of cells. Cytokines are important in health and disease, specifically in host immune responses to infection, inflammation, trauma, sepsis, cancer, and reproduction. The word comes from the ancient Greek language: cyto, from Greek κύτος, kytos, 'cavity, cell' + kines, from Greek κίνησις, kinēsis, 'movement'. (en)
- Als Zytokine (auch Cytokine; von altgriechisch κύτος kýtos ‚Gefäß, Höhlung‘ und κίνησις kínēsis ‚Bewegung‘) werden Proteine bezeichnet, die das Wachstum und die Differenzierung von Zellen regulieren. Sie sind eine Gruppe von Peptiden, die vor allem die Proliferation und Differenzierung von Zielzellen einleiten oder regulieren. Einige Zytokine werden dementsprechend als Wachstumsfaktoren bezeichnet, andere spielen eine wichtige Rolle für immunologische Reaktionen und bei Entzündungsprozessen und können dann als Mediatoren bezeichnet werden. Man unterscheidet im Wesentlichen fünf Hauptgruppen von Zytokinen: Interferone, Interleukine, koloniestimulierende Faktoren, Tumornekrosefaktoren und Chemokine. Mehrere Zytokine werden heute bereits kommerziell als rekombinante Proteine produziert. (de)
- Zitokinak (grezieratik, cyto: zelula eta kinos: higidura) zelulen funtzioak erregulatzen dituzten proteinak dira, immunitate-sistemaren zelula batzuek (linfozitoek, makrofagoek, monozitoek...) ekoitzitakoak. Zelulen arteko komunikazioa errazten dute zitokinek, hormona eta neurotransmisoreen antzera. Hormonen aldean, baina, zitokinak kontzentrazio txikiagoan daude odolean (infekzioa dagoenean haien kopurua handitu arren) eta zelula desberdinetatik sortzen dira (gehienbat immunitate-sistemaren zeluletatik, baina baita ehun konektiboaren zeluletatik ere), hormonak guruin espezifiko batek jariatzen dituen bitartean. Eragile immunoerregulatzaileak dira zitokinak, eta hori da haien eginkizun nagusia, baina ez bakarra. Immunitate-sisteman parte hartzen duten zelulen arteko komunikazioa errazten dute, zelula horiek modu koordinatu batean lan egin dezaten. Horrez gain, beste funtzio fisiologikoak ere kontrolatzen dituzte: zelulen heltze-prozesua, hantura eta erantzun immunea, sukarra, ehunen konponketa, hematopoiesia, apoptosia, etab Linfozitoek jariaturiko zitokinei linfokina deritze, eta makrofagoek jariatutakoei monozinak. (eu)
- Las citoquinas (también denominadas citocinas) son proteínas pequeñas (~5–20 kDa) que regulan la función de las células que las producen sobre otros tipos celulares. Son los agentes responsables de la comunicación intercelular, inducen la activación de receptores específicos de membrana, funciones de proliferación y diferenciación celular, quimiotaxis, crecimiento y modulación de la secreción de inmunoglobulinas. Son producidas fundamentalmente por los linfocitos y los macrófagos activados, aunque también pueden ser producidas por leucocitos polimorfonucleares (PMN), células endoteliales, epiteliales, adipocitos, del tejido muscular (miocitos) y del tejido conjuntivo. Las citoquinas secretadas por linfocitos se llaman linfocinas, aquellas producidas por macrófagos (Mf) son monocinas, etc. (dependiendo del tipo de célula). Su acción fundamental consiste en la regulación del mecanismo de la inflamación. Hay citoquinas proinflamatorias y antiinflamatorias. (es)
- Grúpa móilíní teachtaire sa chóras imdhíonach a mbíonn iarmhairt acu i modhnú na freagairte imdhíonaí. Cuid acu (IL-2, inteirféarón, TNF, GMCSF), cruthaíodh iad trí ghéininnealtóireacht agus tástáileadh iad ar ailse is galair eile, gan rath fós. Tá géinteiripe le cíticiné á tástáil i láthair na huaire, agus dóchas ann go mb'fhéidir go n-éireoidh léi. (ga)
- Sitokin adalah kategori luas dari protein kecil (~ 5-20 kDa ) yang penting dalam pensinyalan sel. Pelepasan sitokin memengaruhi perilaku sel di sekitarnya. Sitokin terlibat dalam pensinyalan autokrin, pensinyalan parakrin, dan pensinyalan endokrin sebagai agen imunomodulasi. Perbedaan lebih jelas antara sitokin dari hormon masih terus diteliti lebih lanjut. Istilah sitokin bisa mencakup kemokin, interferon, interleukin, limfokin, dan faktor nekrosis tumor, tetapi umumnya bukan hormon atau faktor pertumbuhan (meskipun beberapa tumpang tindih dalam terminologi). Sitokin diproduksi oleh berbagai sel, termasuk sel imun seperti makrofag, limfosit B, limfosit T, dan sel mast, serta sel endotel, fibroblast, dan berbagai sel stroma. Sitokin beraksi melalui pengikatan dengan reseptornya, dan sangat penting dalam sistem imun; sitokin memodulasi keseimbangan antara respons imun humoral dan respons imun seluler, dan sitokin mengatur pematangan, pertumbuhan, dan responsivitas populasi sel tertentu. Beberapa sitokin meningkatkan atau menghambat aksi sitokin lain dengan cara yang kompleks. Sitokin berbeda dari hormon, yang juga merupakan molekul pensinyalan sel yang penting. Perbedannya yaitu hormon bersirkulasi dalam konsentrasi yang lebih tinggi dan cenderung dibuat oleh jenis sel tertentu. Sitokin terlibat penting dalam kesehatan dan penyakit, khususnya dalam respon inang terhadap infeksi, respons imun, peradangan, trauma, sepsis, kanker, dan reproduksi. Kata sitokin berasal dari bahasa Yunani: cyto, dari bahasa Yunani "κύτος" kytos "lubang, sel" + kines, dari bahasa Yunani "κίνησις" kinēsis "pergerakan". (in)
- Les cytokines sont un ensemble hétérogène de protéines ou de glycoprotéines solubles (masse moléculaire moyenne de 8 à 50 kDa). Elles jouent le rôle de signaux permettant aux cellules d'agir à distance sur d'autres cellules pour en réguler l'activité et la fonction. À la différence des hormones dont le taux de sécrétion est continu bien que modifié par des signaux physiologiques, les cytokines sont synthétisées principalement en réponse à un signal activateur. Chaque cytokine peut être produite par de nombreux types de cellules. Les cytokines agissent sur des cellules cibles en se fixant sur des récepteurs spécifiques de haute affinité. La liaison d’une cytokine à son récepteur induit un ensemble de signaux d’activation, de prolifération, de différenciation ou de mort cellulaire. La plupart des cytokines entraînent des réactions en cascade en induisant la production d’une autre cytokine par leurs cellules-cibles. Leurs effets sont très souvent redondants : l’induction d’une même réponse cellulaire peut être obtenue avec différentes cytokines se fixant chacune sur son récepteur spécifique. Moins connues du grand public que les hormones et neuromédiateurs, elles sont tout aussi essentielles à la communication entre cellules. Elles agissent via des récepteurs spécifiques, de manière paracrine (cellules proches), endocrine (cellules ou tissus distants), juxtacrine (cellules en contact), autocrine (la cellule elle-même va exprimer le récepteur pour la cytokine qu'elle produit), juxtacrine au sein de la synapse immunologique (certaines cytokines peuvent être exprimées sur la membrane sans être libérées) ou intracrine (la cytokine du cytoplasme agit directement au sein du noyau), et ce langage « universel » est compris par toutes les cellules de l'organisme. (fr)
- 사이토카인(cytokine)은 혈액 속에 함유되어 있는 비교적 작은 크기의 면역 단백질 중 하나다. 세포 신호화(cell signalling)에 중요한 역할을 하며, 면역 세포가 분비하는 폭넓고 느슨한(broad and loose) 단백질이다. 사이토카인은 세포로부터 분비된 후 다른 세포나 분비한 세포 자신에게 영향을 줄 수 있다. 즉, 대식세포의 증식을 유도하거나 분비 세포 자신의 분화를 촉진하기도 한다. 약자
* APP: 급성 면역단백질(Acute Phase Protein)
* B: B세포(B cell)
* Baso: 호염기성과립구(Basophil)
* BM: 골수 (Bone Marrow)
* Endo: 혈관내세포(Endothelium)
* Eosino: 호산성 과립구(Eosinophil)
* Epith: 상피세포(Epithelium)
* Fibro: 섬유아세포(Fibroblast)
* GM-CSF: Granulocyte-Macrophage Colony-Stimulating Factor
* IL: 인터류킨(Interleukin)
* LIF: 백혈병 저해 인자(Leukemia Inhibitory Factor)
* MΦ: 대식세포(Macrophage)
* MC: 비만 세포(Mast Cell)
* Mono: 단핵구(Monocyte)
* Neutro: 호중성과립구(Neutrophil)
* NK: 자연살해세포 (Natural Killers cell)
* SLF: Steel Locus Factor
* T: T세포(T cell)
* TGFβ: 성장전환인자-β(Transforming Growth Factor-β)
* TNF: 종양괴사인자 알파(Tumor Necrosis Factor) (ko)
- サイトカイン (cytokine) は、細胞から分泌される低分子のタンパク質で生理活性物質の総称。生理活性蛋白質とも呼ばれ、細胞間相互作用に関与し周囲の細胞に影響を与える。放出する細胞によって作用は変わるが、詳細な働きは解明途中である。 (ja)
- Le citochine sono molecole proteiche prodotte da vari tipi di cellule e secrete nel mezzo circostante, di solito in risposta a uno stimolo, e inducono nuove attività come crescita, differenziazione e morte. La loro azione di solito è locale, ma talvolta può manifestarsi su tutto l'organismo. Le citochine possono quindi avere un effetto autocrino (modificando il comportamento della stessa cellula che l'ha secreta), o paracrino (modificano il comportamento di cellule adiacenti). Alcune citochine possono invece agire in modo endocrino, modificando cioè il comportamento di cellule molto distanti da loro. Hanno una vita media di pochi minuti. (it)
- Een cytokine is een paracrien molecuul dat een rol speelt in de immuunafweer en het activeren van bepaalde receptoren. Er bestaan verschillende soorten, die uitgescheiden worden door verschillende soorten lichaamscellen. Sommige soorten worden alleen uitgescheiden door geactiveerde cellen tijdens een immuunrespons, andere worden continu geproduceerd. Ook de hoeveelheid cytokinen varieert: sommige hoeveelheden uitgescheiden cytokinen werken alleen lokaal, andere door het hele lichaam. Naast de rol in ontstekingsreacties en aangeboren of aangepaste immuunafweer, spelen sommige cytokinen ook een rol bij de embryogenese. De meeste cytokinen heten interleukines omdat aanvankelijk gedacht werd dat ze alleen tussen witte bloedcellen werkten. Ook chemokines, interferonen en tumor-necrose-factor (TNF) vallen onder de cytokinen. (nl)
- Cytokiny – białka wpływające na wzrost, proliferację i pobudzenie komórek biorących udział w odpowiedzi odpornościowej oraz komórek hemopoetycznych. Cytokiny mogą wybiórczo pobudzać odpowiedź komórkową lub humoralną, co w połączeniu z ich ilością (ponad 100 opisanych cytokin i wciąż odkrywane nowe) powoduje, że powstaje niezwykle skuteczny, ale także bardzo skomplikowany i czuły system powiązań pomiędzy komórkami układu odpornościowego, tzw. sieć cytokin. Sytuację dodatkowo komplikuje fakt, że cytokiny wpływają nie tylko na leukocyty, ale także na inne komórki organizmu, stymulując powstawanie gorączki, regulując morfogenezę komórek i tkanek, czy też biorąc udział w procesach patologicznych i działając cytotoksycznie. Dodatkowo należy wziąć pod uwagę oddziaływania pomiędzy cytokinami. Te i inne fakty nakazują spojrzeć na cytokiny nie tylko jako na białka działające lokalnie, ale także jako na grupę cząsteczek o kluczowym znaczeniu dla funkcjonowania danego organizmu. (pl)
- Citocina é o nome geral dado a qualquer proteína que é secretada por células e que afeta o comportamento das células vizinhas portadoras de receptores adequados (MURPHY, 2015). Constitui um grupo de fatores extracelulares, os quais podem mandar as células se dividirem ou pararem de se dividir, estimulá-las a secretarem suas próprias moléculas de sinalização ou expressarem novos receptores (estruturas que surgem na superfície das membranas), ou ordená-las a se "autodestruírem"(TIZARD,2009). Os sinais são produzidos por células do sistema imune, como os linfócitos, macrófagos, monócitos e leucócitos, os quais "combatem" partículas estranhas que adentram no nosso organismo. Essas células possuem a capacidade de liberar mais de uma única citocina por vez, assim como, podem atingir diferentes tipos celulares (TIZARD, 2009). As variadas citocinas podem ser enquadradas em diversas categorias: 1.
* As interleucinas (IL), caracterizando-se por mediarem a sinalização entre linfócitos e os outros leucócitos¹; 2.
* Os interferons que são produzidos em resposta a infecções virais ou à estimulação imunológica, estes podem se dividir em 3 grupos: tipo I (interferon alfa - INF-ɑ e interferon beta - INF-β); tipo II (interferon gama - INF-ɤ) e tipo III (IFN-λ)¹; 3.
* Os Fatores de Necrose Tumoral (TNF) que são secretados por macrófagos e mastócitos, atuando como principal mediador da inflamação aguda e criando efeitos citotóxicos nas células tumorais (BATISTA, K., 2020); 4.
* As quimiocinas que desempenham um papel na quimiotaxia, circulação, migração e ativação de leucócitos, principalmente na inflamação¹; 5.
* O Fator de transformação de Crescimento (TGF-β) que é responsável pelo controle, diferenciação, proliferação celular, desenvolvimento e reparo tecidual (SOUSA, et al. 2013). (pt)
- Cytokiner är en grupp proteiner och peptider vars funktion är att bära kemiska signaler. De fäster sig till specifika receptorer på och tillverkas enbart när de behövs. De har många olika sorters målceller. Vissa cytokiner bidrar till immunsystemet, och en del andra stimulerar bildandet av röda och vita blodkroppar. Östrogen minskar antalet cytokiner, och skyddar därmed nervcellerna. Den antiinflammatoriska verkan har lett till att man antar att det kan finnas ett samband mellan bristande östrogenfunktion och uppkomsten av vissa autoimmuna sjukdomar, och östriol har använts terapeutiskt mot en del sådana. (sv)
- Цитокины — небольшие пептидные информационные молекулы.Цитокины имеют молекулярную массу, не превышающую 30 кДа. Цитокин выделяется на поверхность клетки А и взаимодействует с рецептором находящейся рядом клетки В. Таким образом от клетки А к клетке В передаётся сигнал, который запускает в клетке В дальнейшие реакции. Их основными продуцентами являются лимфоциты . Кроме лимфоцитов, их секретируют макрофаги, гранулоциты, Т-хелперы, дендритные клетки, ретикулярные фибробласты, эндотелиальные клетки и другие типы клеток. Они регулируют межклеточные и межсистемные взаимодействия, определяют выживаемость клеток, стимуляцию или подавление их роста, дифференциацию, функциональную активность и апоптоз, а также обеспечивают согласованность действия иммунной, эндокринной и нервной систем в нормальных условиях и в ответ на патологические воздействия. Термин предложен Стэнли Коэном (англ. S. Cohen) в 1974 году. Цитокины активны в очень малых концентрациях. Их биологический эффект на клетки реализуется через взаимодействие со специфическим рецептором, локализованным на клеточной цитоплазматической мембране. Образование и секреция цитокинов происходит кратковременно и строго регулируется. Все цитокины, а их в настоящее время известно более 30, по структурным особенностям и биологическому действию делятся на несколько самостоятельных групп. По механизму действия можно разделить цитокины на следующие группы:
* провоспалительные, обеспечивающие мобилизацию воспалительного ответа (интерлейкины 1,2,6,8, ФНОα, интерферон γ);
* противовоспалительные, ограничивающие развитие воспаления (интерлейкины 4,10, TGFβ);
* регуляторы клеточного и гуморального иммунитета — (естественного или специфического), обладающие собственными эффекторными функциями (противовирусными, цитотоксическими). Спектры биологических активностей цитокинов в значительной степени перекрываются: один и тот же процесс может стимулироваться в клетке более чем одним цитокином. Во многих случаях в действиях цитокинов наблюдается синергизм. Цитокины — антиген-неспецифические факторы, поэтому специфическая диагностика инфекционных, аутоиммунных и аллергических заболеваний с помощью определения уровня цитокинов невозможна. Но определение их концентрации в крови даёт информацию о функциональной активности различных типов иммунокомпетентных клеток; о тяжести воспалительного процесса, его переходе на системный уровень и о прогнозе заболевания. Цитокины регулируют активность гормональной : например, интерлейкин 1, воздействуя на гипоталамус, усиливает синтез кортиколиберина, что, в свою очередь, повышает выработку АКТГ. (ru)
- 細胞因子（英語：cytokine）又稱細胞激素、細胞介素、細胞活素、細胞素，是一组蛋白质及多肽，在生物中用作信号蛋白。这些类似激素或神经递质的蛋白用作细胞间沟通的信号。细胞因子多是水溶性蛋白和糖蛋白，分子量小（8-30千道耳顿）。 细胞因子可以由多种细胞释放，尤其重要的是在先天性免疫反应和适应性免疫反应。由于其免疫系统中的作用，细胞因子参与免疫性疾病、炎症及传染性疾病。不过，并非所有的功能仅限于免疫系统，细胞因子还涉及多个胚胎發育环节。 细胞因子是由多种细胞类型（如造血性和非造血细胞）产生。并能对邻近细胞或整个机体有作用。这些效应强烈依赖于其他化学因子和细胞因子的存在。 (zh)
- Цитокіни — клас невеликих пептидів та білків (8-30 кДа), що регулюють міжклітинні і міжсистемні взаємодії в організмі, включаючи виживання клітин, стимуляцію або пригнічення їх росту, диференціацію, функціональну активність і апоптоз, а також забезпечують узгодженість дії імунної, ендокринної і нервової систем в нормальних умовах і у відповідь на патологічні дії. Термін «цитокіни» був запропонований С. Коеном в 1974 році. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Grúpa móilíní teachtaire sa chóras imdhíonach a mbíonn iarmhairt acu i modhnú na freagairte imdhíonaí. Cuid acu (IL-2, inteirféarón, TNF, GMCSF), cruthaíodh iad trí ghéininnealtóireacht agus tástáileadh iad ar ailse is galair eile, gan rath fós. Tá géinteiripe le cíticiné á tástáil i láthair na huaire, agus dóchas ann go mb'fhéidir go n-éireoidh léi. (ga)
- サイトカイン (cytokine) は、細胞から分泌される低分子のタンパク質で生理活性物質の総称。生理活性蛋白質とも呼ばれ、細胞間相互作用に関与し周囲の細胞に影響を与える。放出する細胞によって作用は変わるが、詳細な働きは解明途中である。 (ja)
- Le citochine sono molecole proteiche prodotte da vari tipi di cellule e secrete nel mezzo circostante, di solito in risposta a uno stimolo, e inducono nuove attività come crescita, differenziazione e morte. La loro azione di solito è locale, ma talvolta può manifestarsi su tutto l'organismo. Le citochine possono quindi avere un effetto autocrino (modificando il comportamento della stessa cellula che l'ha secreta), o paracrino (modificano il comportamento di cellule adiacenti). Alcune citochine possono invece agire in modo endocrino, modificando cioè il comportamento di cellule molto distanti da loro. Hanno una vita media di pochi minuti. (it)
- 細胞因子（英語：cytokine）又稱細胞激素、細胞介素、細胞活素、細胞素，是一组蛋白质及多肽，在生物中用作信号蛋白。这些类似激素或神经递质的蛋白用作细胞间沟通的信号。细胞因子多是水溶性蛋白和糖蛋白，分子量小（8-30千道耳顿）。 细胞因子可以由多种细胞释放，尤其重要的是在先天性免疫反应和适应性免疫反应。由于其免疫系统中的作用，细胞因子参与免疫性疾病、炎症及传染性疾病。不过，并非所有的功能仅限于免疫系统，细胞因子还涉及多个胚胎發育环节。 细胞因子是由多种细胞类型（如造血性和非造血细胞）产生。并能对邻近细胞或整个机体有作用。这些效应强烈依赖于其他化学因子和细胞因子的存在。 (zh)
- Цитокіни — клас невеликих пептидів та білків (8-30 кДа), що регулюють міжклітинні і міжсистемні взаємодії в організмі, включаючи виживання клітин, стимуляцію або пригнічення їх росту, диференціацію, функціональну активність і апоптоз, а також забезпечують узгодженість дії імунної, ендокринної і нервової систем в нормальних умовах і у відповідь на патологічні дії. Термін «цитокіни» був запропонований С. Коеном в 1974 році. (uk)
- السيتوكين (بالإنجليزية: cytokine) هو بروتين أو عديد ببتيد أو بروتين سكري يستخدم في عمليات نقل الإشارة والتواصل ما بين الخلايا. تكون الخلايا البائية سيتوكينات تنشط الخلايا تي، كما تنتج الخلايا تي أنواعا من السيتوكينات تعمل أيضا على زيادة أعداد الخلايا تي وتنشطها. للسيتوكينات دور رئيسي في العمليات المناعية والتطور الجنيني. تتكون كلمة سيتوكين من شقين، الأول هو سيتو وتعني خلية، والثاني كين وتعني حركة، أي أنه يحرك الخلايا. (ar)
- Les citocines (del grec cyto, "cèl·lula"; i kinos, "moviment") són un tipus de molècules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular. Com els metabologens són proteïnes, pèptids o glicoproteïnes. El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors polipeptídics produïts àmpliament arreu del cos per cèl·lules d'origen embriològic. A grans trets, les citocines es classifiquen segons la funcionalitat que tenen i les seves conformacions moleculars. El seu pes molecular és baix (per regla general menys de 30 kDa). (ca)
- Cytokin (podobný termín interleukin) je označení pro skupinu menších signálních proteinů, účastnících se významně v imunitní odpovědi. Cytokiny jsou produkovány buňkami imunitního systému (makrofágy, T-lymfocyty, atp.) a jsou schopné navodit například rychlé dělení a diferenciaci určitých typů buněk, které se účastní boje proti patogenům, případně další rysy imunitní obrany. V určitém slova smyslu cytokiny nemusí být produkovány pouze bílými krvinkami a význam slova se rozšiřuje na všechny malé ; termín interleukin se v tom případě používá pro signální molekuly vylučované bílými krvinkami. (cs)
- Οι κυτταροκίνες ή κυτοκίνες είναι ευρεία και χαλαρή κατηγορία μικρών πρωτεϊνών (~ 5-20 kDa ) που είναι σημαντικές στην . Οι κυτοκίνες είναι πεπτίδια και δεν μπορούν να διασχίσουν τη λιπιδική διπλή στιβάδα των κυττάρων για να εισέλθουν στο κυτόπλασμα. Οι κυτοκίνες έχουν αποδειχθεί ότι εμπλέκονται στην , και ενδοκρινική σηματοδότηση ως . Η οριστική τους διάκριση από τις ορμόνες εξακολουθεί να αποτελεί μέρος της τρέχουσας έρευνας. (el)
- Als Zytokine (auch Cytokine; von altgriechisch κύτος kýtos ‚Gefäß, Höhlung‘ und κίνησις kínēsis ‚Bewegung‘) werden Proteine bezeichnet, die das Wachstum und die Differenzierung von Zellen regulieren. Sie sind eine Gruppe von Peptiden, die vor allem die Proliferation und Differenzierung von Zielzellen einleiten oder regulieren. Einige Zytokine werden dementsprechend als Wachstumsfaktoren bezeichnet, andere spielen eine wichtige Rolle für immunologische Reaktionen und bei Entzündungsprozessen und können dann als Mediatoren bezeichnet werden. Man unterscheidet im Wesentlichen fünf Hauptgruppen von Zytokinen: Interferone, Interleukine, koloniestimulierende Faktoren, Tumornekrosefaktoren und Chemokine. (de)
- Cytokines are a broad and loose category of small proteins (~5–25 kDa) important in cell signaling. Cytokines are peptides and cannot cross the lipid bilayer of cells to enter the cytoplasm. Cytokines have been shown to be involved in autocrine, paracrine and endocrine signaling as immunomodulating agents. The word comes from the ancient Greek language: cyto, from Greek κύτος, kytos, 'cavity, cell' + kines, from Greek κίνησις, kinēsis, 'movement'. (en)
- Zitokinak (grezieratik, cyto: zelula eta kinos: higidura) zelulen funtzioak erregulatzen dituzten proteinak dira, immunitate-sistemaren zelula batzuek (linfozitoek, makrofagoek, monozitoek...) ekoitzitakoak. Zelulen arteko komunikazioa errazten dute zitokinek, hormona eta neurotransmisoreen antzera. Hormonen aldean, baina, zitokinak kontzentrazio txikiagoan daude odolean (infekzioa dagoenean haien kopurua handitu arren) eta zelula desberdinetatik sortzen dira (gehienbat immunitate-sistemaren zeluletatik, baina baita ehun konektiboaren zeluletatik ere), hormonak guruin espezifiko batek jariatzen dituen bitartean. (eu)
- Las citoquinas (también denominadas citocinas) son proteínas pequeñas (~5–20 kDa) que regulan la función de las células que las producen sobre otros tipos celulares. Son los agentes responsables de la comunicación intercelular, inducen la activación de receptores específicos de membrana, funciones de proliferación y diferenciación celular, quimiotaxis, crecimiento y modulación de la secreción de inmunoglobulinas. Son producidas fundamentalmente por los linfocitos y los macrófagos activados, aunque también pueden ser producidas por leucocitos polimorfonucleares (PMN), células endoteliales, epiteliales, adipocitos, del tejido muscular (miocitos) y del tejido conjuntivo. Las citoquinas secretadas por linfocitos se llaman linfocinas, aquellas producidas por macrófagos (Mf) son monocinas, etc. (es)
- Sitokin adalah kategori luas dari protein kecil (~ 5-20 kDa ) yang penting dalam pensinyalan sel. Pelepasan sitokin memengaruhi perilaku sel di sekitarnya. Sitokin terlibat dalam pensinyalan autokrin, pensinyalan parakrin, dan pensinyalan endokrin sebagai agen imunomodulasi. Perbedaan lebih jelas antara sitokin dari hormon masih terus diteliti lebih lanjut. Istilah sitokin bisa mencakup kemokin, interferon, interleukin, limfokin, dan faktor nekrosis tumor, tetapi umumnya bukan hormon atau faktor pertumbuhan (meskipun beberapa tumpang tindih dalam terminologi). Sitokin diproduksi oleh berbagai sel, termasuk sel imun seperti makrofag, limfosit B, limfosit T, dan sel mast, serta sel endotel, fibroblast, dan berbagai sel stroma. (in)
- Les cytokines sont un ensemble hétérogène de protéines ou de glycoprotéines solubles (masse moléculaire moyenne de 8 à 50 kDa). Elles jouent le rôle de signaux permettant aux cellules d'agir à distance sur d'autres cellules pour en réguler l'activité et la fonction. À la différence des hormones dont le taux de sécrétion est continu bien que modifié par des signaux physiologiques, les cytokines sont synthétisées principalement en réponse à un signal activateur. Chaque cytokine peut être produite par de nombreux types de cellules. Les cytokines agissent sur des cellules cibles en se fixant sur des récepteurs spécifiques de haute affinité. La liaison d’une cytokine à son récepteur induit un ensemble de signaux d’activation, de prolifération, de différenciation ou de mort cellulaire. La plupar (fr)
- 사이토카인(cytokine)은 혈액 속에 함유되어 있는 비교적 작은 크기의 면역 단백질 중 하나다. 세포 신호화(cell signalling)에 중요한 역할을 하며, 면역 세포가 분비하는 폭넓고 느슨한(broad and loose) 단백질이다. 사이토카인은 세포로부터 분비된 후 다른 세포나 분비한 세포 자신에게 영향을 줄 수 있다. 즉, 대식세포의 증식을 유도하거나 분비 세포 자신의 분화를 촉진하기도 한다. 약자 (ko)
- Een cytokine is een paracrien molecuul dat een rol speelt in de immuunafweer en het activeren van bepaalde receptoren. Er bestaan verschillende soorten, die uitgescheiden worden door verschillende soorten lichaamscellen. Sommige soorten worden alleen uitgescheiden door geactiveerde cellen tijdens een immuunrespons, andere worden continu geproduceerd. Ook de hoeveelheid cytokinen varieert: sommige hoeveelheden uitgescheiden cytokinen werken alleen lokaal, andere door het hele lichaam. (nl)
- Citocina é o nome geral dado a qualquer proteína que é secretada por células e que afeta o comportamento das células vizinhas portadoras de receptores adequados (MURPHY, 2015). Constitui um grupo de fatores extracelulares, os quais podem mandar as células se dividirem ou pararem de se dividir, estimulá-las a secretarem suas próprias moléculas de sinalização ou expressarem novos receptores (estruturas que surgem na superfície das membranas), ou ordená-las a se "autodestruírem"(TIZARD,2009). As variadas citocinas podem ser enquadradas em diversas categorias: (pt)
- Cytokiny – białka wpływające na wzrost, proliferację i pobudzenie komórek biorących udział w odpowiedzi odpornościowej oraz komórek hemopoetycznych. Cytokiny mogą wybiórczo pobudzać odpowiedź komórkową lub humoralną, co w połączeniu z ich ilością (ponad 100 opisanych cytokin i wciąż odkrywane nowe) powoduje, że powstaje niezwykle skuteczny, ale także bardzo skomplikowany i czuły system powiązań pomiędzy komórkami układu odpornościowego, tzw. sieć cytokin. Sytuację dodatkowo komplikuje fakt, że cytokiny wpływają nie tylko na leukocyty, ale także na inne komórki organizmu, stymulując powstawanie gorączki, regulując morfogenezę komórek i tkanek, czy też biorąc udział w procesach patologicznych i działając cytotoksycznie. Dodatkowo należy wziąć pod uwagę oddziaływania pomiędzy cytokinami. Te i (pl)
- Cytokiner är en grupp proteiner och peptider vars funktion är att bära kemiska signaler. De fäster sig till specifika receptorer på och tillverkas enbart när de behövs. De har många olika sorters målceller. Vissa cytokiner bidrar till immunsystemet, och en del andra stimulerar bildandet av röda och vita blodkroppar. (sv)
- Цитокины — небольшие пептидные информационные молекулы.Цитокины имеют молекулярную массу, не превышающую 30 кДа. Цитокин выделяется на поверхность клетки А и взаимодействует с рецептором находящейся рядом клетки В. Таким образом от клетки А к клетке В передаётся сигнал, который запускает в клетке В дальнейшие реакции. Их основными продуцентами являются лимфоциты . Кроме лимфоцитов, их секретируют макрофаги, гранулоциты, Т-хелперы, дендритные клетки, ретикулярные фибробласты, эндотелиальные клетки и другие типы клеток. Термин предложен Стэнли Коэном (англ. S. Cohen) в 1974 году. (ru)
|
