| dbo:abstract
|
- Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes. En altres paraules, és la subjugació militar d'una població per la força de les armes. El mot català "conquesta" és el participi femení de "conquistar", que prové del llatí conquirĕre, amb el mateix significat. La primera font coneguda és del segle xiii, per Bernat Desclot.A moltes civilitzacions es produeix mitjançant guerres a gran escala i alguns dels resultats més habituals són l'expropiació de territoris, el pillatge, violacions a dones i esclavatge. A més, freqüentment, els conqueridors s'apoderen de la cultura, usos i costums dels súbdits conquerits. El dret de conquesta és el dret que té un conqueridor d'un territori pres d'aquesta manera. Alguns models econòmics (com l'imperial o el feudal) i el pillatge són dos motors que solen portar a polítiques de conquestes. D'altra banda, les conquestes han estat una de les causes més comunes de migració humana. Les conquestes produeixen una nova separació entre classes socials i drets, els conqueridors i els conquerits, que no tenen per què ser al mateix territori. Sovint la seva relació es torna entre persones més o més lliures o independents i esclaus o serfs. Els esclaus podien ser forçats a treballar per les classes dominants, al poder a causa directa o indirecta de les conquestes i per les quals la guerra era el seu negoci principal. L'estat sorgia com a producte d'aquesta guerra i la pau era forçada per la dominància dels conqueridors envers els conquerits. Molts sistemes econòmics es basaven en l'esclavatge i aturar les conquestes va suposar un col·lapse del model. Més tard, s'han usat mètodes de dominació econòmics i fiscals. A partir de l'edat moderna, amb la revolució industrial i la consegüent aparició de nous models econòmics, com el capitalisme, les conquestes responen sobretot a l'explotació de recursos naturals, mentre altres formes de guerres serveixen per a alimentar la indústria de l'armament, per exemple, i altres mètodes més sofisticats que inclouen violència, política i poder econòmic, s'usen per a subjugar poblacions i augmentar, o almenys mantenir, la riquesa dels poderosos. (ca)
- Der Eroberungskrieg ist ein Krieg, der geführt wird, um den eigenen Machtbereich um Gebiete eines anderen Staates zu erweitern. Das Ziel ist es, Gebietshoheit über ein bisher fremdes Gebiet zu erlangen. Oft ist er ein Angriffskrieg; er gilt heute nicht als gerechter Krieg. Der Eroberungskrieg ist völkerrechtswidrig - spätestens seit 1928 (Briand-Kellogg-Pakt) - wie jüngere Forschung gezeigt hat, wurde er aber auch schon zuvor problematisiert. Der Eroberungskrieg unterscheidet sich mit diesem Ziel unter anderem
* vom Bürgerkrieg, in dem politische Interessen innerhalb eines Landes ausgefochten werden,
* vom Befreiungskrieg, der auf die Erringung der Souveränität gegen Besatzung und Unterdrückung abzielt,
* und vom Erbfolgekrieg, bei dem es um indirekte politische Interessen in anderen Ländern geht. Weitere gegensätzliche Gründe für Kriege sind z. B. die Sicherung von Handelswegen und Rohstoffquellen, politische Einflussnahme bzw. Erweiterung des Machtbereichs der politischen Ideologie, oder der Schutz von Zivilisten oder eigener Bürger vor Übergriffen radikaler Gruppen. Auch ein Grenzkrieg ist nicht direkt ein Eroberungskrieg, da es in der Regel um die Sicherung oder Festlegung des Grenzverlaufs nach der eigenen Anschauung geht. (de)
- Konkero estas la akiro per milito kaj perforta estriĝo de la akiraĵo, nome urbo, kastelo, lando ktp. Metafore konkero estas akiro de io per granda penado. Ekzemploj estas la Normana konkero de Anglio, la Konkero de Meksiko ktp. La Normana konkero de Anglio ekzemple kondukis al la subigo de la Reĝlando Anglio al la kontrolo fare de Normanoj kaj alportis la novan monarkon Vilhelmo la Konkerinto al la angla trono en 1066. Fakte plej granda parto de la Milita historio konsistas el klopodoj al konkeroj. (eo)
- Conquest is the act of military subjugation of an enemy by force of arms. Military history provides many examples of conquest: the Roman conquest of Britain, the Mauryan conquest of Afghanistan and of vast areas of the Indian subcontinent, the Spanish conquest of the Aztec Empire and various Muslim conquests, to mention just a few. The Norman conquest of England provides an example: it built on cultural ties, led to the subjugation of the Kingdom of England to Norman control and brought William the Conqueror to the English throne in 1066. Conquest may link in some ways with colonialism. England, for example, experienced phases and areas of Anglo-Saxon, Viking and Franco-Norman colonisation and conquest. (en)
- Conquista es el acto de subyugación militar de un enemigo por la fuerza de las armas. Un ejemplo es la conquista normanda de Inglaterra, la cual proveyó la subyugación del Reino de Inglaterra y la adquisición de la corona inglesa por Guillermo el Conquistador en 1066. Hay muchos otros ejemplos de conquista a través de la historia militar: la conquista romana de Britania, la conquista maurya de Afganistán y el entero subcontinente indio, la conquista española del imperio azteca y varias conquistas musulmanas, entre muchas otras. (es)
- La conquête est l'acte de dominer militairement une armée ennemie par la force des armes. L'histoire militaire offre de nombreux exemples de conquêtes : la conquête romaine de la Grande-Bretagne, la conquête de l'empire maurya sur l'Afghanistan, la conquête espagnole de l'Empire aztèque et les conquêtes musulmanes, parmi maints autres. La conquête normande de l'Angleterre constitue un exemple : fondée sur des relations culturelles, elle conduit à la domination du royaume d'Angleterre et place Guillaume le Conquérant sur le trône d'Angleterre en 1066. La conquête peut nourrir des liens avec le colonialisme. Ainsi, l'Angleterre a connu des phases de conquêtes et de colonisation par les Anglo-Saxons, les vikings et les Normands. (fr)
- 征服（せいふく、英語：conquest）とは、武力・軍事力によって敵を負かして支配下におくこと、武力征伐によって相手を屈服させることであり、歴史的には国家や民族集団が武力によって他の国家や領域を占領、併合し、消滅させる全過程を指している。 秦の始皇帝、マケドニア王国のアレクサンドロス3世、マウリヤ朝インドのアショーカ王などは征服者として古代史上大きな役割を果たした。中国史では、漢民族にとって異民族によって支配された、遼・金・元・清の4王朝を征服王朝と呼んでいる。チンギス・カンやナポレオン・ボナパルトなどの歴史上の征服者はしばしば征服側の英雄として扱われるが、征服された側にとっては侵略者として扱われることが多い。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 정복 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 정복(征服)은 전쟁에서 한 나라가 다른 나라의 영토를 무력으로 완전히 점령하여 획득하는 것을 의미한다. (ko)
- Erövring är ett begrepp som betyder att en "stark" makt underlägger sig en "svagare" makt. Genom världshistorien finns många exempel på sådana erövringar. Men begreppet kan också användas på andra sätt. Se även annektering. Denna artikel om politik eller statsvetenskap saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Konkero estas la akiro per milito kaj perforta estriĝo de la akiraĵo, nome urbo, kastelo, lando ktp. Metafore konkero estas akiro de io per granda penado. Ekzemploj estas la Normana konkero de Anglio, la Konkero de Meksiko ktp. La Normana konkero de Anglio ekzemple kondukis al la subigo de la Reĝlando Anglio al la kontrolo fare de Normanoj kaj alportis la novan monarkon Vilhelmo la Konkerinto al la angla trono en 1066. Fakte plej granda parto de la Milita historio konsistas el klopodoj al konkeroj. (eo)
- Conquista es el acto de subyugación militar de un enemigo por la fuerza de las armas. Un ejemplo es la conquista normanda de Inglaterra, la cual proveyó la subyugación del Reino de Inglaterra y la adquisición de la corona inglesa por Guillermo el Conquistador en 1066. Hay muchos otros ejemplos de conquista a través de la historia militar: la conquista romana de Britania, la conquista maurya de Afganistán y el entero subcontinente indio, la conquista española del imperio azteca y varias conquistas musulmanas, entre muchas otras. (es)
- 征服（せいふく、英語：conquest）とは、武力・軍事力によって敵を負かして支配下におくこと、武力征伐によって相手を屈服させることであり、歴史的には国家や民族集団が武力によって他の国家や領域を占領、併合し、消滅させる全過程を指している。 秦の始皇帝、マケドニア王国のアレクサンドロス3世、マウリヤ朝インドのアショーカ王などは征服者として古代史上大きな役割を果たした。中国史では、漢民族にとって異民族によって支配された、遼・金・元・清の4王朝を征服王朝と呼んでいる。チンギス・カンやナポレオン・ボナパルトなどの歴史上の征服者はしばしば征服側の英雄として扱われるが、征服された側にとっては侵略者として扱われることが多い。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 정복 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 정복(征服)은 전쟁에서 한 나라가 다른 나라의 영토를 무력으로 완전히 점령하여 획득하는 것을 의미한다. (ko)
- Erövring är ett begrepp som betyder att en "stark" makt underlägger sig en "svagare" makt. Genom världshistorien finns många exempel på sådana erövringar. Men begreppet kan också användas på andra sätt. Se även annektering. Denna artikel om politik eller statsvetenskap saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes. En altres paraules, és la subjugació militar d'una població per la força de les armes. El mot català "conquesta" és el participi femení de "conquistar", que prové del llatí conquirĕre, amb el mateix significat. La primera font coneguda és del segle xiii, per Bernat Desclot.A moltes civilitzacions es produeix mitjançant guerres a gran escala i alguns dels resultats més habituals són l'expropiació de territoris, el pillatge, violacions a dones i esclavatge. A més, freqüentment, els conqueridors s'apoderen de la cultura, usos i costums dels súbdits conquerits. El dret de conquesta és el dret que té un conqueridor d'un territori pres d'aquesta (ca)
- Der Eroberungskrieg ist ein Krieg, der geführt wird, um den eigenen Machtbereich um Gebiete eines anderen Staates zu erweitern. Das Ziel ist es, Gebietshoheit über ein bisher fremdes Gebiet zu erlangen. Oft ist er ein Angriffskrieg; er gilt heute nicht als gerechter Krieg. Der Eroberungskrieg ist völkerrechtswidrig - spätestens seit 1928 (Briand-Kellogg-Pakt) - wie jüngere Forschung gezeigt hat, wurde er aber auch schon zuvor problematisiert. Der Eroberungskrieg unterscheidet sich mit diesem Ziel unter anderem (de)
- Conquest is the act of military subjugation of an enemy by force of arms. Military history provides many examples of conquest: the Roman conquest of Britain, the Mauryan conquest of Afghanistan and of vast areas of the Indian subcontinent, the Spanish conquest of the Aztec Empire and various Muslim conquests, to mention just a few. The Norman conquest of England provides an example: it built on cultural ties, led to the subjugation of the Kingdom of England to Norman control and brought William the Conqueror to the English throne in 1066. (en)
- La conquête est l'acte de dominer militairement une armée ennemie par la force des armes. L'histoire militaire offre de nombreux exemples de conquêtes : la conquête romaine de la Grande-Bretagne, la conquête de l'empire maurya sur l'Afghanistan, la conquête espagnole de l'Empire aztèque et les conquêtes musulmanes, parmi maints autres. La conquête normande de l'Angleterre constitue un exemple : fondée sur des relations culturelles, elle conduit à la domination du royaume d'Angleterre et place Guillaume le Conquérant sur le trône d'Angleterre en 1066. (fr)
|
