| dbo:abstract
|
- La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents. La qualitat fonamental d'un argument és la consistència i coherència, entenent per tal el fet que el contingut de l'expressió, discurs o obra adquireixi sentit o significació d'alguna de les formes següents. Es tracta d'un terme molt emprat en literatura. Ve del mot llati argumentum, que vol dir ‘justificació’. L'argument o sinopsi seria una story-line desenvolupada, el resum, ni més ni menys, d'una història que volem novel·lar o guionitzar. És, per ser més exactes, la defensa de la història. És convenient fer-lo per estudiar la , sobretot en el cas del cinema o del teatre, la i la o, cosa que és el mateix, els possibles costos i facturació i comptar amb la tecnologia i recursos humans adequats. Es considera que hauria de tenir de cinc a vint pàgines, més o menys, i hauria de contenir, per anar bé, les informacions següents: (ca)
- Argument (lat. argumentum od arguo, objasňuji, vyvracím, obviňuji) je důkaz, důvod nebo doklad, že nějaké tvrzení je pravdivé nebo naopak nepravdivé, že platí nebo neplatí. (cs)
- حجة (باللاتينية: argumentum) هو مصطلح يدل على نوع الاستدلال الخاص باللغة الطبيعية كما تتجلى في من حيث أنه استدلال متميز، إلى حد بعيد، عن الاستدلال في الذي يُسمَّى البُرهان. فالحِجاج هو التبادل الخِطابي للحُجَج (جمع «حُجَّة») طلبا للإقناع عن طريق ما يُتيحه المستعمل كـكفاءة لغوية مُحدَّدة من الناحيتين اللسانية والتداولية.وتتعلق دراسة الحِجاج بعدة مجالات تشمل المنطق والبلاغة وفلسفة اللغة واللسانيات والتداوليات وتحليل الخطاب وفن المناظرة والحوار. (ar)
- Ein Argument (lateinisch argumentum ‚Darlegung; Gehalt, Beweismittel, Beweisgrund‘ von lateinisch arguere ‚deutlich zu erkennen geben, behaupten, beweisen, zeigen‘) wird typischerweise dazu verwendet, etwas zu begründen oder jemanden zu überzeugen. In Sprachwissenschaft und Philosophie versteht man unter einem Argument eine Abfolge von Aussagen, die aus einer Konklusion und möglicherweise mehreren Prämissen besteht, wobei die Konklusion diejenige Aussage ist, die durch die Prämissen begründet (man sagt auch: gestützt) werden soll. Umgangssprachlich werden unter einem Argument dagegen oft allein die Prämissen verstanden, die zur Begründung der Konklusion dienen. Mehrere aufeinander bezogene (z. B. aufeinander aufbauende) Argumente bilden eine Argumentation. Wer Argumente aufstellt und diese schriftlich oder mündlich vorbringt, argumentiert. In einer Erörterung werden Argumente geprüft und gegeneinander abgewogen. Die Argumentationstheorie ist die Wissenschaft vom Argumentieren. Sie weist enge Bezüge sowohl zur Logik auf, die die objektive Gültigkeit von Argumentformen untersucht, als auch zur Rhetorik, die sich damit befasst, wie Argumente überzeugend vorgebracht und formuliert werden können. (de)
- Στη λογική και φιλοσοφία, ένα επιχείρημα είναι μια σειρά από δηλώσεις που χρησιμοποιούνται συνήθως για να πειστεί κάποιος κάτι ή να παρουσιαστούν οι λόγοι για την αποδοχή ενός συμπεράσματος. Η γενική μορφή ενός επιχειρήματος σε φυσική γλώσσα είναι εκείνη των υποθέσεων (τυπικά με τη μορφή θεωρημάτων, δηλώσεων ή προτάσεων) για την υποστήριξη ενός ισχυρισμού: το συμπέρασμα. Η δομή ορισμένων επιχειρημάτων μπορεί επίσης να καθορίζεται σε τυπική γλώσσα, και τυπικά ορισμένα «επιχειρήματα» μπορεί να δημιουργηθούν ανεξάρτητα από τα επιχειρήματα σε φυσική γλώσσα, όπως στα μαθηματικά, τη λογική, και την επιστήμη των υπολογιστών. Σε ένα τυπικό αναγωγικό/παραγωγικό επιχείρημα, τα θεωρήματα χρησιμοποιούνται για την παροχή εγγύησης της αλήθειας του συμπεράσματος, ενώ σε ένα επαγωγικό επιχείρημα, παρέχουν τους λόγους που πιστεύεται ότι επιβεβαιώνουν ότι το συμπέρασμα είναι πιθανά αληθές. Τα πρότυπα για την αξιολόγηση των μη παραγωγικών επιχειρημάτων μπορούν να στηρίζονται σε διαφορετικά ή πρόσθετα κριτήρια από την αλήθεια, για παράδειγμα, την πειστικότητα των λεγόμενων «απαιτήσεων αναγκαιότητας" στα , την ποιότητα των υποθέσεων στον απαγωγικό συλλογισμό, ή ακόμη και την αποκάλυψη νέων δυνατοτήτων για τη σκέψη και δράση. Τα πρότυπα και τα κριτήρια που χρησιμοποιούνται στην αξιολόγηση των επιχειρημάτων και των μορφών συλλογισμού μελετώνται στη λογική. Τρόποι αποτελεσματικής διατύπωσης επιχειρημάτων μελετώνται στη ρητορική. Ένα επιχείρημα σε μια τυπική γλώσσα δείχνει τη των επιχειρημάτων που αναπαρίσταται συμβολικά ή σε φυσική γλώσσα όπως λαμβάνονται από τις . (el)
- An argument is a statement or group of statements called premises intended to determine the degree of truth or acceptability of another statement called conclusion. Arguments can be studied from three main perspectives: the logical, the dialectical and the rhetorical perspective. In logic, an argument is usually expressed not in natural language but in a symbolic formal language, and it can be defined as any group of propositions of which one is claimed to follow from the others through deductively valid inferences that preserve truth from the premises to the conclusion. This logical perspective on argument is relevant for scientific fields such as mathematics and computer science. Logic is the study of the forms of reasoning in arguments and the development of standards and criteria to evaluate arguments. Deductive arguments can be valid, and the valid ones can be sound: in a valid argument, premisses necessitate the conclusion, even if one or more of the premises is false and the conclusion is false; in a sound argument, true premises necessitate a true conclusion. Inductive arguments, by contrast, can have different degrees of logical strength: the stronger or more cogent the argument, the greater the probability that the conclusion is true, the weaker the argument, the lesser that probability. The standards for evaluating non-deductive arguments may rest on different or additional criteria than truth—for example, the persuasiveness of so-called "indispensability claims" in transcendental arguments, the quality of hypotheses in retroduction, or even the disclosure of new possibilities for thinking and acting. In dialectics, and also in a more colloquial sense, an argument can be conceived as a social and verbal means of trying to resolve, or at least contend with, a conflict or difference of opinion that has arisen or exists between two or more parties. For the rhetorical perspective, the argument is constitutively linked with the context, in particular with the time and place in which the argument is located. From this perspective, the argument is evaluated not just by two parties (as in a dialectical approach) but also by an audience. In both dialectic and rhetoric, arguments are used not through a formal but through natural language. Since classical antiquity, philosophers and rhetoricians have developed lists of argument types in which premises and conclusions are connected in informal and defeasible ways. (en)
- Argumentado estas la agado konvinki. En filozofio, argumento estas logika procedo. En logiko argumento konsistas el du partoj: la premisoj kaj la konkludo. Ĝi estas nomata valida, se la vereco de la premisoj entenas la verecon de la konkludo. Tio signifas ke estas neeble, ke la konkludo malveras kiam la premisoj veras. (eo)
- Argudioa pertsonak konbentzitu eta zerbait egia eta arrazoizkoa dela erakusteko baliatzen den diskurtso eta baieztapenen multzoa da. Finean, argudioek pertsonak limurtzea dute helburu; beraz, froga logiko nahiz matematikoak argudioak badira ere, badira argudioak logikaz okerrak edo arrazoian oinarritzen ez direnak. ARGUDIOAKArgudioak emanez, igorleak nolabaiteko eragina izan nahi du hartzailearengan, hura zerbaitez konbentzitzeko. Hori lortzeko, ezinbestekoa du iritzi-gaiaz edo eztagaidagaiaz duen ikuspuntua modu sinesgarrian adieraztea, eta, horretarako, argudioak erabiltzen dira. Igorleak gai baten inguruan hartzailearen atxikimendua lortzeko, argudio esanguratsuak eta sendoak erabili behar ditu. Argudio horiek norberaren iritzi eta sinesmenetan oinarrituta egon daitezke; dena dela, hartzailearengan indar eta eragin handiagoa izateko, hobeak dira beste argudio batzuk, hain zuzen, gertaeretan eta egiazkoa den edo egiazta daitekeen informazio edo erreferentzietan oinarrituta daudenak. Azter ditzagun banan-banan. A) Adibideetan oinarritutako argudioak Iritzia adierazten duen baieztapen bat egiaztatzeko, errealitatetik hartutako gertaera bat, egoera bat, datu zehatz bat edo halakoren bat aipatzen da. ADIBIDEA IRITZIA: Zaborra biltzeko modu guztiak kontuan hartuta, atez atekoaren bidez birziklatzen da gehien. ARGUDIOA: Lezon, sistema horrekin, hondakinen % 80tik gora birziklatu da aurten. KONTUAN HARTU • Adibideak esanguratsua izan behar du. • Informazio-iturrietara jotzea lagungarri izan daiteke adibide egokia lortzeko. B) Autoritate-argudioak Iritzia adierazten duen baieztapen bat egiazkoa dela frogatzeko, igorlearen iritzi bera duen eta gaian aditua den autoritate batek esandakoa erabiltzen da. ADIBIDEA IRITZIA: Genero-indarkeriari aurre egiteko zailtasunak daude EAEn. ARGUDIOA: Genero Indarkeriaren Biktimei Laguntzeko zerbitzuko zuzendari Mariola Serranok azaldu duenez, 2011ko lehen seihilekoan, aurreko urteko datuekin alderatuta, hazi egin da genero-indarkeriaren biktima diren emakumeen kopurua. KONTUAN HARTU • Autoritatea pertsona, erakunde, ikerketa edo bestelako bat izan daiteke, baina, betiere, gaian aditua izan behar du. • Autoritatea aipatu egin behar da argudioan. Horrela, esandakoari fidagarritasuna emango diogu, hartzaileak aukera izango baitu iturrietara jo eta informazioa egiaztatzeko.D) Tradizioan oinarritutako argudioak Iritzi bat baieztatzeko, tradizioa islatzen duen esaera zahar, atsotitz edo esapide bat erabiltzen da. ADIBIDEA IRITZIA: Futbolean, erritmoa bizitzea baliagarri izaten da aurkariak nekatzeko, baina partidaren amaiera-amaieran presaka aritzeak, normalean, ez du bermatzen emaitza onik. ARGUDIOA: Azkar eta ondo, usoak hegan. E) Kausa-ondorio erlazioan oinarritutako argudioak Baieztapen baten eta hura justifikatzeko ematen diren argudioen artean, kausa-ondorio erlazio logikoa egoten da. Erlazio horiek adierazteko egiturak unitate honetako 1. osagaian erabili dituzu, baita Literataria unitatean ere. ADIBIDEA IRITZIA: Sendagai hori debekatu egin beharko litzateke. ARGUDIOA: Gaixoak sendagaia denbora luzez hartzen badu, hil egin daiteke. KONTUAN HARTU Gertaera batek kausa bat baino gehiago izan ditzake. Guztiak jaso ezin badira, sendoenak ematen saiatu behar dugu. (eu)
- L’argumentation est l'action de convaincre et pousser ainsi l'autre à agir. Contrairement à la persuasion, elle vise à être comprise de tous et résiste à l'utilisation d'arguments fallacieux. L’argument est, en logique et en linguistique, l’ensemble des prémisses données en support à une conclusion. Une argumentation est composée d'une conclusion et d'un ou de plusieurs « éléments de preuve », que l'on appelle des prémisses ou des arguments, et qui constituent des raisons d'accepter cette conclusion. On distingue trois grands groupes :
* l'art de démontrer : on s'appuie sur des faits, des preuves, une loi incontestable ;
* l'art de persuader : l'émetteur fait appel au sentiment des destinataires tels que émouvoir, rire ou encore provoquer ;
* l'art de convaincre : l'auteur fait appel à la raison du destinataire, mais sans utiliser forcément de faits scientifiques. Une argumentation convaincante peut bien souvent consister à simplement énoncer un fait, afin de permettre à l'interlocuteur d'en avoir connaissance.Argumenter, c'est exhorter une personne à agir, en montrant que les conséquences de cette action causent un bien, éthique, matériel, physique, psychologique, économique ou autre, accepté par l'opinion générale. Par exemple, on peut démontrer que l'inflation nuit à la croissance économique, on peut prouver que la Terre est ronde. Ces conclusions deviennent des arguments quand (1) elles sont rattachées à un conseil pour déterminer une action ou (2) quand elles déterminent une action, une décision. Une démonstration change la connaissance ; une preuve change la connaissance et la perception ; un argument change une décision d'agir. Persuader ou convaincre, c'est modifier la décision d'agir d'une personne par des arguments. Ce sont les prêtres, dans les sermons, les avocats, dans les plaidoyers, les politiciens, dans les discours, les compagnies, dans les messages publicitaires, qui emploient des arguments.S'abstenir du péché et faire le bien, faire absoudre un accusé, gagner des suffrages, vendre la marchandise sont les actions souhaitées par ces communicateurs. L'argumentation désigne également l'échange discursif effectif par lequel des interlocuteurs tentent de défendre une position ou de faire accepter un point de vue. Plus largement, l'argumentation est un champ d'études à la fois descriptif et critique qui s'intéresse à la mise en forme des arguments (oralement ou par écrit) en vue, notamment, de la persuasion d'un auditoire. En ce sens, l'argumentation est une branche de la rhétorique. (fr)
- Un argumento (del latín argumentum) es la expresión oral o escrita de un razonamiento o idea mediante el cual se intenta probar, refutar o incluso justificar una proposición o tesis.Las cualidades fundamentales de un argumento son la consistencia y coherencia; entendiendo por tal el hecho de que el contenido de la expresión, discurso u obra adquiera un sentido o significado que se dirige a un interlocutor con finalidades diferentes:
* Como contenido de verdad: consistencia y coherencia con otras verdades admitidas, o con referencia a un hecho o situación que haga verdadero o falso dicho contenido.
* Como esquema lógico-formal: consistencia y coherencia con un sistema que no admite contradicción.
* Como función lógico-matemática: consistencia y coherencia con el hecho de «ser algo real» frente a una mera posibilidad lógica que define un mundo o una situación posible en un determinado marco teórico que justifica la función.
* Como discurso dirigido a la persuasión como motivación para promover o proponer una determinada acción.
* Como finalidad de acción: consistencia o coherencia con otros intereses o motivaciones del individuo o individuos receptores del contenido como motivación a actuar de determinada manera. Es por tanto un discurso dirigido:
* Al entendimiento, para «convencer» o generar una creencia nueva mediante el conocimiento evidente de nuevas verdades, basándose en una racionalidad común.
* A la emotividad para «motivar» una acción determinada.
* En jurisprudencia un argumento se lo conoce como alegato y sirve para llegar a una verdad procesal en los estados de derecho'. (es)
- Argumentasi diturunkan dari verba to argue (Bahasa Inggris) yang artinya membuktikan atau menyampaikan alasan dan meyakinkan pembaca. Paragraf argumentasi bertujuan menyampaikan suatu pendapat, konsepsi, atau opini tertulis kepada pembaca. Untuk meyakinkan pembaca bahwa yang disampaikan itu benar, penulis menyertakan bukti, contoh, dan berbagai alasan yang sulit dibantah. Teks argumentatif merupakan jenis tulisan yang tidak hanya memberikan informasi, tapi juga menampilkan argumen yang berisi CONS (ide penentang) dan PROS (ide pendukung). Penulis akan memberikan alternatif baru yang berbeda dari keyakinan pembaca selama ini. Penulis memberikan sebuah topik yang berisikan isu. Setelah itu, penulis menampilkan apa yang dipercaya oleh pembaca (PROS). Untuk pembanding pernyataan tersebut, penulis menampilkan hal yang berbeda dari kepercayaan pembaca untuk mengubah cara pandang pembaca (CONS). Untuk mendukung CONS yang berupa argumen, penulis menambahkan berbagai bukti pendukung yang akurat. Paragraf argumentasi dapat dikembangkan dengan pola sebab-akibat, yakni menyampaikan terlebih dahulu sebab-sebabnya dan diakhiri dengan pemyataan sebagai akibat dari sebab tersebut. Dalam penggunaannya, pola sebab-akibat dapat disajikan menjadi akibat-sebab, yaitu menyampaikan terlebih dahulu akibatnya kemudian dicari sebabnya. Kata penghubung antara kalimat yang dapat digunakan dalam paragraf ini adalah dengan demikian, oleb karena itu dan oleb sebab itu. (in)
- L'argomento (o argomentazione) è il principale oggetto di studio della logica e in particolare dalla logica matematica. Un argomento consiste di un insieme di proposizioni, in cui la verità di una di esse, chiamata conclusione è derivabile dalla verità delle altre, chiamate premesse o, in altre parole, la verità della conclusione deve essere giustificata dalla verità delle premesse, ad esempio:
* premessa1 Tutti gli uomini sono mortali
* premessa2 Socrate è un uomo
* .....
* conclusione Socrate è mortale Ciascuna delle premesse può essere a sua volta conclusione di un altro argomento ad eccezione delle proposizioni dette assiomi di una disciplina scientifica sviluppata con il metodo assiomatico. Vero o Falso, cioè i valori di verità, si applicano alle proposizioni ma non agli argomenti, mentre Valido o Invalido (detto anche fallace), cioè la validità (logica), si applica agli argomenti e non alle proposizioni. Ci possono essere argomenti validi in cui sono presenti proposizioni vere e false come ad esempio:
* Tutti gli uomini sono immortali
* Socrate è un uomo
* ....
* Socrate è immortale L'argomento è valido perché se le premesse fossero vere anche la conclusione dovrebbe essere vera. La sua validità è meglio evidenziata esaminando la sua struttura con i metodi della logica matematica:
* Ogni A è B
* C è A
* ....
* C è B Un argomento può essere fallace anche se composto da proposizioni tutte vere come ad esempio:
* Se guido una macchina allora posso muovermi
* Io non guido una macchina
* ....
* Non posso muovermi infatti posso muovermi anche a piedi. In simboli si direbbe:
* se A allora B
* non A
* ....
* non B ma B può essere vero indipendentemente da A, per cui la conclusione nonB è falsa. (it)
- 논증(論證, 문화어: 론증, 영어: proof, demonstration)은 증명 또는 입증이라고도 하며, 어떤 판단이 참(眞)이란 것의 이유를 부여하거나 명확하게 보여줄 때 논증한다고 말한다. 논증해야만 할 판단을 제제(提題)·논제(論題)·정립(定立)이라 하고, 이유를 주는 판단을 논거(論據)라고 한다. 논증은 논거를 전제로 하며, 제제를 결론으로 하는 추리 형식(deductive reasoning)으로 행하여진다. 논증의 궁극적인 논거가 되는 판단을 공리라고 하며, 그것으로써 이유가 주어진 제제를 정리라고 한다. (ko)
- Een argument is in de logica datgene wat men stelt om op grond daarvan een conclusie te trekken, iets te betogen of te bewijzen. De term is verwant aan premisse, maar heeft een bredere betekenis. In verschillende disciplines heeft de term argument een iets andere definitie of wordt er een andere term voor het begrip argument gebruikt. Het vormen van een redelijke argumentatie behoort tot de basisvaardigheden van moderne juristen, filosofen en politici en tal van andere beroepen. Iemands argumentatieve vermogen kan aangescherpt worden door kennis van de argumentatieleer. Daarbij zijn theoretische beschouwingen als 'Wat zijn geldige argumenten?' en 'Hoe bouw ik mijn betoog op een consistente manier op?' nog steeds van evenveel belang als in de tijd van Aristoteles. Het belang van goede argumenten is dus van alle tijden, vanaf de prehistorische mens, die een ander overhaalt om samen te jagen en de buit te delen, tot aan de hedendaagse politieke debatten, waarbij winst of verlies afhangen van overtuigende argumenten. Ook de empirische wetenschap leunt sterk op aanvaardbare argumentatie. Geldige argumenten en redeneringen zijn er twee fundamenten van. (nl)
- 論証（ろんしょう、英: Logical argument）とは、論理学の用語で、前提（premises）と呼ばれる宣言的文の集まりと結論（conclusion）と呼ばれる宣言的文から構成され、前提群から結論が真であることが導き出せることを主張したものである。そのような論証には、妥当なものと妥当でないものがある。なお、個々の宣言的文は真（true）か偽（false）かで判断されるが、論証は妥当（valid）か妥当でない(invalid)かで判断される。英語では、宣言的文を Statement や命題（Proposition）と呼んでいたが、最近では哲学的な含意を避けるため Sentence と呼ぶことが多い。 (ja)
- Argument – fakt lub okoliczność przytaczana w komunikacie celem potwierdzenia lub obalenia tezy. Argumenty dzieli się na:
* logiczne – oparte na indukcji, dedukcji i analogiach
* emocjonalne – odwołujące się do uczuć, ambicji, wiary słuchaczy
* rzeczowe – będące konkretnymi faktami, danymi itp.
* inne: oparte na doświadczeniu, powszechnej opinii lub wiedzy; autorytetach. Argumentem przeciwnym do danego jest kontrargument. (pl)
- Um argumento pode ser definido como uma afirmação acompanhada de justificativa (argumento retórico) ou como uma justaposição de duas afirmações opostas, argumento e contra-argumento (argumento dialético). Na lógica e na filosofia um argumento é um conjunto de uma ou mais sentenças declarativas, também conhecidas como proposições, ou ainda, premissas, acompanhadas de uma outra frase declarativa conhecida como conclusão. Em um argumento dedutivo (válido) o valor-verdade da conclusão é uma consequência lógica necessária das premissas que a antecedem, ou seja, sendo verdadeiras as premissas segue-se que necessariamente será verdadeira a conclusão. Caso alguma(s) premissa(s) não seja(m) verdadeira(s), uma conclusão verdadeira será apenas uma contingência. Também será contingente a verdade de uma conclusão num argumento dedutivo inválido, ou seja, um argumento em que mesmo a veracidade integral das premissas não garante, necessariamente, uma conclusão verdadeira. Em argumento indutivo a verdade da conclusão não é garantida pelas premissas, mas apenas indicada pelas premissas. Muitos autores e correntes filosóficas não consideram o argumento indutivo como um tipo válido de argumento e a discussão acerca do estatuto lógico e epistemológico de uma indução desencadeou os debates mais frutíferos da história da filosofia, também conhecido como problema da indução. Toda premissa, assim como toda conclusão, pode ser apenas verdadeira ou falsa, isto é, há um valor sempre binário que se atribui às sentenças declarativas que tomamos como premissas e conclusões, o chamado valor-verdade, que pode ser 0 ou 1, positivo ou negativo, V ou F. Jamais já uma terceira opção, no que se chama de lei do terceiro excluído, junto com o princípio de identidade e o de não contradição um dos pilares da tríade que alicerça a Lógica Clássica. Tal princípio também é sintetizado na forma de adágio latino, muito usado em narrativas, Tertium non datur (literalmente: "uma terceira opção não é dada", "das duas uma", etc.). É muito importante não confundir valor-verdade com validade. Valor-verdade (ser verdadeiro ou falso) é algo que qualquer sentença declarativa possui. "O céu está azul" ou bem é uma declaração verdadeira ou bem é uma declaração falsa. Não existe "meio verdadeiro", nem importa a intensidade (se o céu está muito azul ou levemente azul), se está azul, em algum grau, é verdadeira, e se não está, é falsa. Validade refere-se não às sentenças, mas ao argumento. Um argumento dedutivo inválido, por exemplo, isto é, um argumento onde mesmo com premissas verdadeiras não se garanta a verdade da conclusão, pode-se encontrar de forma contingente uma conclusão verdadeira, basta que a sentença declarativa que figura como conclusão seja uma sentença verdadeira. E ainda podemos ter uma argumento inválido com todas as premissas e conclusões verdadeiras. Bastam que todas as sentenças declarativas do argumento sejam verdadeiras, mas o encadeamento lógico entre elas não faz qualquer sentido em termos garantir a verdade da conclusão, que é verdadeira apenas por contingência, não por necessidade. Tome-se uma argumento dedutivo válido (encadeamento lógico correto entre premissas e conclusão) na forma de um silogismo clássico (premissa maior, premissa menor, conclusão). Caso as duas premissas sejam verdadeiras, necessariamente a conclusão será verdadeira. Mas se trocarmos de lugar a conclusão e a premissa menor, temos uma experiência interessante: o argumento torna-se inválido (a verdade das premissas não garante mais a verdade da conclusão), mas continua com todas as suas sentenças verdadeiras, o que mostra que se pode ter um argumento totalmente inválido, mas verdadeiro Também podemos ter um argumento válido (encadeamento lógico correto, silogismo perfeito) cuja conclusão não seja necessariamente verdadeira (pode ser verdadeira ou falsa, e se for verdadeira não o é por necessidade), basta que uma das premissas seja falsa, lembrando que se todas as premissas de um argumento válido forem falsas isso não garante conclusão falsa, ou seja, a recíproca da premissa-verdadeira/conclusão-verdadeira não se verifica para premissa-falsa/conclusão-falsa. Em função disso, as frases que apresentam um argumento são referidas como sendo verdadeiras ou falsas, e em consequência, são válidas ou são inválidas. Alguns autores referem-se à conclusão das premissas usando os termos declaração, frase, afirmação ou proposição. A razão para a preocupação com a verdade é ontológica quanto ao significado dos termos (proposições) em particular. Seja qual termo for utilizado, toda premissa, bem como a conclusão, deve ser capaz de ser apenas verdadeira ou falsa e nada mais: elas devem ser truthbearers ("portadores de verdade", em português). (pt)
- Argument är inom retorik en följd av påståenden i en argumentation som anförs som skäl för eller mot en tes. Ett argument syftar vanligtvis på ett av de led som ingår i en slutledning, men kan också avse hela resonemanget som sådant, särskilt inom logik och filosofi. En argumentation består av en serie påståenden som börjar med argumentationens premisser och som mynnar ut i argumentationens tes. Resonemangets slutledningar ska visa att slutsatsen följer ur dess premisser. En argumentation kan bedömas på två sätt: dels om de premisser som argumentationen bygger på är hållbara, och dels om premisserna är relevanta för argumentationens slutsats. Om premisserna är hållbara är argumentationen som helhet hållbar. Om slutsatsen följer av premisserna är argumentationen giltig. En ogiltig argumentation kallas också ett felslut. En argumentation kan vara deduktivt eller induktivt. I en deduktiv argumentation ska slutsatsen vara en av premisserna, och om argumentationen är giltig måste slutsatsen vara sann om premisserna är sanna. En induktiv argumentation innebär att premisserna ger stöd för slutsatsen, utan att slutsatsen följer logiskt. (sv)
- Аргумент (в логике) — это ряд утвердительных предложений (суждений), состоящий из посылок (премисс, доводов) и вывода. Аргумент в бытовом языке (до́вод) — логическая посылка, используемая отдельно или в совокупности с другими с целью доказательства истинности определённого утверждения — тезиса. Чтобы тезис можно было считать истинным, все аргументы должны содержать в себе истинную информацию, достаточную для доказательства тезиса с помощью верных логических умозаключений. (ru)
- 在邏輯和哲學中，论证是由前提及其的一个结论组成的一系列命题。 论证分为演绎论证和归纳论证，演繹論證必为有效或无效，可以是可靠的：在有效的演绎論證中，即使一個或多個前提為假且結論為假，前提必須得出結論；在一個合理的論證中，真實的前提需要一個真實的結論。相比之下，歸納論證可以具有不同程度的邏輯強度：論證越強或越有說服力，結論為真的概率就越大，論證越弱，概率越小。邏輯是研究論證的推理形式以及評估論證的規範和標準的發展。 評估非演繹論證的標準可能基於與真理不同或額外的標準—例如，先驗論證（英語：Transcendental arguments）中所謂的“必不可少的主張”的說服力，溯因推理中假設的品質，甚至對於思考與行動的新可能性的世界公開（英語：World disclosure；德語：Erschlossenheit），指的是事物如何透過成為本體論世界的一部分而變得與人類可理解和有意義地相關，即具有預先解釋和整體結構化的意義背景）。 自然語言中論證的邏輯形式（英語：Logical form）可以用符號形式語言表示，獨立於自然語言的正式定義的“論證”可以在數學和計算機科學中進行。 (zh)
- Походить від лат. arguere — пред'являти. Аргумент це те, що пред'являється для отримання висновку чи результату. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Argument (lat. argumentum od arguo, objasňuji, vyvracím, obviňuji) je důkaz, důvod nebo doklad, že nějaké tvrzení je pravdivé nebo naopak nepravdivé, že platí nebo neplatí. (cs)
- حجة (باللاتينية: argumentum) هو مصطلح يدل على نوع الاستدلال الخاص باللغة الطبيعية كما تتجلى في من حيث أنه استدلال متميز، إلى حد بعيد، عن الاستدلال في الذي يُسمَّى البُرهان. فالحِجاج هو التبادل الخِطابي للحُجَج (جمع «حُجَّة») طلبا للإقناع عن طريق ما يُتيحه المستعمل كـكفاءة لغوية مُحدَّدة من الناحيتين اللسانية والتداولية.وتتعلق دراسة الحِجاج بعدة مجالات تشمل المنطق والبلاغة وفلسفة اللغة واللسانيات والتداوليات وتحليل الخطاب وفن المناظرة والحوار. (ar)
- Argumentado estas la agado konvinki. En filozofio, argumento estas logika procedo. En logiko argumento konsistas el du partoj: la premisoj kaj la konkludo. Ĝi estas nomata valida, se la vereco de la premisoj entenas la verecon de la konkludo. Tio signifas ke estas neeble, ke la konkludo malveras kiam la premisoj veras. (eo)
- 논증(論證, 문화어: 론증, 영어: proof, demonstration)은 증명 또는 입증이라고도 하며, 어떤 판단이 참(眞)이란 것의 이유를 부여하거나 명확하게 보여줄 때 논증한다고 말한다. 논증해야만 할 판단을 제제(提題)·논제(論題)·정립(定立)이라 하고, 이유를 주는 판단을 논거(論據)라고 한다. 논증은 논거를 전제로 하며, 제제를 결론으로 하는 추리 형식(deductive reasoning)으로 행하여진다. 논증의 궁극적인 논거가 되는 판단을 공리라고 하며, 그것으로써 이유가 주어진 제제를 정리라고 한다. (ko)
- 論証（ろんしょう、英: Logical argument）とは、論理学の用語で、前提（premises）と呼ばれる宣言的文の集まりと結論（conclusion）と呼ばれる宣言的文から構成され、前提群から結論が真であることが導き出せることを主張したものである。そのような論証には、妥当なものと妥当でないものがある。なお、個々の宣言的文は真（true）か偽（false）かで判断されるが、論証は妥当（valid）か妥当でない(invalid)かで判断される。英語では、宣言的文を Statement や命題（Proposition）と呼んでいたが、最近では哲学的な含意を避けるため Sentence と呼ぶことが多い。 (ja)
- Argument – fakt lub okoliczność przytaczana w komunikacie celem potwierdzenia lub obalenia tezy. Argumenty dzieli się na:
* logiczne – oparte na indukcji, dedukcji i analogiach
* emocjonalne – odwołujące się do uczuć, ambicji, wiary słuchaczy
* rzeczowe – będące konkretnymi faktami, danymi itp.
* inne: oparte na doświadczeniu, powszechnej opinii lub wiedzy; autorytetach. Argumentem przeciwnym do danego jest kontrargument. (pl)
- Аргумент (в логике) — это ряд утвердительных предложений (суждений), состоящий из посылок (премисс, доводов) и вывода. Аргумент в бытовом языке (до́вод) — логическая посылка, используемая отдельно или в совокупности с другими с целью доказательства истинности определённого утверждения — тезиса. Чтобы тезис можно было считать истинным, все аргументы должны содержать в себе истинную информацию, достаточную для доказательства тезиса с помощью верных логических умозаключений. (ru)
- 在邏輯和哲學中，论证是由前提及其的一个结论组成的一系列命题。 论证分为演绎论证和归纳论证，演繹論證必为有效或无效，可以是可靠的：在有效的演绎論證中，即使一個或多個前提為假且結論為假，前提必須得出結論；在一個合理的論證中，真實的前提需要一個真實的結論。相比之下，歸納論證可以具有不同程度的邏輯強度：論證越強或越有說服力，結論為真的概率就越大，論證越弱，概率越小。邏輯是研究論證的推理形式以及評估論證的規範和標準的發展。 評估非演繹論證的標準可能基於與真理不同或額外的標準—例如，先驗論證（英語：Transcendental arguments）中所謂的“必不可少的主張”的說服力，溯因推理中假設的品質，甚至對於思考與行動的新可能性的世界公開（英語：World disclosure；德語：Erschlossenheit），指的是事物如何透過成為本體論世界的一部分而變得與人類可理解和有意義地相關，即具有預先解釋和整體結構化的意義背景）。 自然語言中論證的邏輯形式（英語：Logical form）可以用符號形式語言表示，獨立於自然語言的正式定義的“論證”可以在數學和計算機科學中進行。 (zh)
- Походить від лат. arguere — пред'являти. Аргумент це те, що пред'являється для отримання висновку чи результату. (uk)
- La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents. La qualitat fonamental d'un argument és la consistència i coherència, entenent per tal el fet que el contingut de l'expressió, discurs o obra adquireixi sentit o significació d'alguna de les formes següents. (ca)
- An argument is a statement or group of statements called premises intended to determine the degree of truth or acceptability of another statement called conclusion. Arguments can be studied from three main perspectives: the logical, the dialectical and the rhetorical perspective. (en)
- Στη λογική και φιλοσοφία, ένα επιχείρημα είναι μια σειρά από δηλώσεις που χρησιμοποιούνται συνήθως για να πειστεί κάποιος κάτι ή να παρουσιαστούν οι λόγοι για την αποδοχή ενός συμπεράσματος. Η γενική μορφή ενός επιχειρήματος σε φυσική γλώσσα είναι εκείνη των υποθέσεων (τυπικά με τη μορφή θεωρημάτων, δηλώσεων ή προτάσεων) για την υποστήριξη ενός ισχυρισμού: το συμπέρασμα. Η δομή ορισμένων επιχειρημάτων μπορεί επίσης να καθορίζεται σε τυπική γλώσσα, και τυπικά ορισμένα «επιχειρήματα» μπορεί να δημιουργηθούν ανεξάρτητα από τα επιχειρήματα σε φυσική γλώσσα, όπως στα μαθηματικά, τη λογική, και την επιστήμη των υπολογιστών. (el)
- Ein Argument (lateinisch argumentum ‚Darlegung; Gehalt, Beweismittel, Beweisgrund‘ von lateinisch arguere ‚deutlich zu erkennen geben, behaupten, beweisen, zeigen‘) wird typischerweise dazu verwendet, etwas zu begründen oder jemanden zu überzeugen. In Sprachwissenschaft und Philosophie versteht man unter einem Argument eine Abfolge von Aussagen, die aus einer Konklusion und möglicherweise mehreren Prämissen besteht, wobei die Konklusion diejenige Aussage ist, die durch die Prämissen begründet (man sagt auch: gestützt) werden soll. Umgangssprachlich werden unter einem Argument dagegen oft allein die Prämissen verstanden, die zur Begründung der Konklusion dienen. (de)
- Un argumento (del latín argumentum) es la expresión oral o escrita de un razonamiento o idea mediante el cual se intenta probar, refutar o incluso justificar una proposición o tesis.Las cualidades fundamentales de un argumento son la consistencia y coherencia; entendiendo por tal el hecho de que el contenido de la expresión, discurso u obra adquiera un sentido o significado que se dirige a un interlocutor con finalidades diferentes: Es por tanto un discurso dirigido: (es)
- Argudioa pertsonak konbentzitu eta zerbait egia eta arrazoizkoa dela erakusteko baliatzen den diskurtso eta baieztapenen multzoa da. Finean, argudioek pertsonak limurtzea dute helburu; beraz, froga logiko nahiz matematikoak argudioak badira ere, badira argudioak logikaz okerrak edo arrazoian oinarritzen ez direnak. ARGUDIOAKArgudioak emanez, igorleak nolabaiteko eragina izan nahi du hartzailearengan, hura zerbaitez konbentzitzeko. Hori lortzeko, ezinbestekoa du iritzi-gaiaz edo eztagaidagaiaz duen ikuspuntua modu sinesgarrian adieraztea, eta, horretarako, argudioak erabiltzen dira. ADIBIDEA (eu)
- L’argumentation est l'action de convaincre et pousser ainsi l'autre à agir. Contrairement à la persuasion, elle vise à être comprise de tous et résiste à l'utilisation d'arguments fallacieux. L’argument est, en logique et en linguistique, l’ensemble des prémisses données en support à une conclusion. Une argumentation est composée d'une conclusion et d'un ou de plusieurs « éléments de preuve », que l'on appelle des prémisses ou des arguments, et qui constituent des raisons d'accepter cette conclusion. On distingue trois grands groupes : (fr)
- Argumentasi diturunkan dari verba to argue (Bahasa Inggris) yang artinya membuktikan atau menyampaikan alasan dan meyakinkan pembaca. Paragraf argumentasi bertujuan menyampaikan suatu pendapat, konsepsi, atau opini tertulis kepada pembaca. Untuk meyakinkan pembaca bahwa yang disampaikan itu benar, penulis menyertakan bukti, contoh, dan berbagai alasan yang sulit dibantah. Teks argumentatif merupakan jenis tulisan yang tidak hanya memberikan informasi, tapi juga menampilkan argumen yang berisi CONS (ide penentang) dan PROS (ide pendukung). Penulis akan memberikan alternatif baru yang berbeda dari keyakinan pembaca selama ini. Penulis memberikan sebuah topik yang berisikan isu. Setelah itu, penulis menampilkan apa yang dipercaya oleh pembaca (PROS). Untuk pembanding pernyataan tersebut, penu (in)
- L'argomento (o argomentazione) è il principale oggetto di studio della logica e in particolare dalla logica matematica. Un argomento consiste di un insieme di proposizioni, in cui la verità di una di esse, chiamata conclusione è derivabile dalla verità delle altre, chiamate premesse o, in altre parole, la verità della conclusione deve essere giustificata dalla verità delle premesse, ad esempio:
* premessa1 Tutti gli uomini sono mortali
* premessa2 Socrate è un uomo
* .....
* conclusione Socrate è mortale
* Tutti gli uomini sono immortali
* Socrate è un uomo
* ....
* Socrate è immortale (it)
- Een argument is in de logica datgene wat men stelt om op grond daarvan een conclusie te trekken, iets te betogen of te bewijzen. De term is verwant aan premisse, maar heeft een bredere betekenis. In verschillende disciplines heeft de term argument een iets andere definitie of wordt er een andere term voor het begrip argument gebruikt. (nl)
- Um argumento pode ser definido como uma afirmação acompanhada de justificativa (argumento retórico) ou como uma justaposição de duas afirmações opostas, argumento e contra-argumento (argumento dialético). Na lógica e na filosofia um argumento é um conjunto de uma ou mais sentenças declarativas, também conhecidas como proposições, ou ainda, premissas, acompanhadas de uma outra frase declarativa conhecida como conclusão. Em função disso, as frases que apresentam um argumento são referidas como sendo verdadeiras ou falsas, e em consequência, são válidas ou são inválidas. (pt)
- Argument är inom retorik en följd av påståenden i en argumentation som anförs som skäl för eller mot en tes. Ett argument syftar vanligtvis på ett av de led som ingår i en slutledning, men kan också avse hela resonemanget som sådant, särskilt inom logik och filosofi. En argumentation består av en serie påståenden som börjar med argumentationens premisser och som mynnar ut i argumentationens tes. Resonemangets slutledningar ska visa att slutsatsen följer ur dess premisser. (sv)
|
.svg?width=300)
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}