| dbo:abstract
|
- الظافر بأمر الله أو الظافر بأعداء الله أو الظافر بدين الله (1149 - 1154) أبو المنصور إسماعيل ابن الحافظ لدين الله كان الخليفة الفاطمي الثاني عشر. ولد في فبراير عام 1133 م سنة 527 هجري وتولى الخلافة وعمره 17 سنة سنة 544 هجري 1149م. كان أول وزير له سليم بن محمد بن مصال الذي ثار عليه والي الاسكندريه والبحيرة علي بن اسحاق بن السلار فسار إلى القاهرة وخلع ابن مصال واصبح هو وزيرا على غير رغبة الظافر وهرب ابن مصال إلى الصعيد فحاربه العادل ابن السلار حتى قتله، ثم خرج القائد عباس ابن أبو الفتوح على ابن السلار وارسل من قتله في القاهرة سنة 1152 م واصبح هو وزيرا ولقب بالافضل عباس وكانت علاقة ابنه نصر بن عباس قوية بالخليفة ولكن في إحدى الليالى غدر نصر بن عباس بصديقه الخليفة وقتله سنة 549 هجري أبريل سنة 1154م. في أيام الظافر أخذ الصليبيون مدينة عسقلان من الفاطميين وكثر الضعف والوهن في الدولة وكان هو محبا للهو واللعب والوزراء متحكمين فيه وقد بنى مسجد الفكهاني في خط الشوايين في القاهرة. تم اغتياله من قبل ابن وزيره المسمى نصر بن عباس في أبريل عام 1154 م. (ar)
- Abu-Muhàmmad (o Abu-Mansur) Ismaïl ibn al-Hàfidh adh-Dhàfir li-din-Al·lah (àrab: أبو محمد إسماعيل بن الحافظ الظافر لدين الله, Abū Muḥammad Ismāʿīl ibn al-Ḫāfiẓ aẓ-Ẓāfir li-dīn Allāh) (febrer de 1133 - març de 1154), més conegut pel seu làqab adh-Dhàfir (1133-1154) fou califa fatimita al Caire (1149-1154) Era el cinquè fill d'al-Hàfidh però els seus quatre germans més gran van morir tots abans que el pare, i aquest el va designar hereu per escrit. Va ser proclamat i va rebre la baya o jurament el diumenge 9 d'octubre de 1149 mentre cavallers turc i esclaus negres s'enfrontaven al Caire; va fer una donació a les tropes per calmar-les. Després el seu visir al-Mufaddal (o Ibn Masal) de nom complet Nadim al-Din Abu l-Fath Salim (o Sulayman) ibn Muhammad ibn Masal al-Lukki al-Maghribi al-Afdal (o al-Mufaddal), nadiu de la ciutat de Barca, va eliminar els dirigents dels disturbis (novembre). El califa que era molt guapo, es va dedicar als plaers amb les seves concubines. Va ser el darrer califa fatimita adult. Llavors es va revoltar el governador d'Alexandria Sayf al-Din Ali ibn al-Sallar (o Salar) que va sortir del seu govern i va avançar cap al Caire per assolir el poder; el califa va enviar el seu visir a reclutar tropes a l' mentre Ibn al-Salar entrava a la capital; Ibn Masal va reunir un exèrcit de berbers , negres i àrabs beduïns (desembre 1149) i encara que va aconseguir una victòria parcial sobre el governador rebel es va haver de retirar cap a l'alt Egipte per reforçar les seves forces; cap aquesta regió fou perseguit pel gendre del rebel Ibn al-Salar, de nom Abbàs ibn Abi-l-Futuh acompanyat de Talai ibn Ruzzik (o ibn Ruzzayk) que el va atrapar a Dalas o Dillas (província de Bahnasa) el va derrotar i matar (19 de febrer de 1150) amb el seu aliat Badr ibn Rafi. Ibn al-Salar es va fer nomenar visir pel califa amb el lakab d'al-Àdil. Mentre va reunir els patges del Caire entre els quals es preparava una conspiració, i en va executar un bon nombre i la resta els va enviar a la frontera. A l'octubre o novembre de 1150 un contingent franc va atacar al-Farama que fou cremada i incendiada. L'estiu del 1151 en revenja, el visir va enviar una flota que va causar greus danys a Jaffa, Acre, Saïda, Beirut i Trípoli del Líban, massacrant un gran nombre de pelegrins cristians; el cost de l'expedició va impedir la distribució de vestits i objectes gratuïts per al diwan. Zengi d'Alep va donar suport a l'atac per mar fent un moviment per terra, però finalment, per no causar problemes al príncep de Damasc , es va retirar. L'abril de 1153 al-Àdil va nomenar al-Abbas per dirigir el relleu semestral de la guarnició d'Ascaló. Abbas i el seu lloctinent Usama ibn Mundikh no van rebre el nomenament amb alegria perquè Ascaló estava amenaçada de setge pels francs i quan van arribar a Bilbeis van demanar a Nasr, fill d'Abbas, que era amic proper del califa, d'anar a convèncer aquest de nomenar al-Abbas com a visir. El jove Nasr va aconseguir el favor del seu amic el califa que no li negava res (es diu que eren amants); llavors Nasr es va dirigir a casa de la seva àvia, que era l'esposa d'al-Àdil i mare de l'esposa d'al-Abbas, on aquest estava dormint, i el va matar tallant-li el coll; va avisar el seu pare per mitjà d'un colom missatger. El 9 d'abril de 1153 al-Abbas va arribar al caire i va negociar amb el califa i els seus consellers més propers i el califa va mostrar a la gent el cap d'Ibn Salar, que era força odiat per la gent i no se li reconeixia cap mèrit. Però els partidaris sunnites del visir van reclamar al califa contra l'instigador de l'assassinat d'Ibn Salar, de la que feien responsable a Muayyad al-Dawla Usama ibn Mundikh, acusat de ser estranger a la tradició egípcia i agent dels sirians; Ibn Mundikh se'n va assabentar i va alertar al seu amic al-Abbas al que va aconsellar matar el califa i substituir-lo per un altre califa. Al-Abbas va enviar el seu fill Nasr a matar el califa; Nasr va convidar el seu amic/amant a passar la nit a Dar al-Mamun (o ) la residència del visir, propera a Palau; a la porta de la recepció, la minsa escorta fou massacrada i ell mateix, llavors amb 21 anys, assassinat; els cossos foren amagats en un forat cobert de marbre. L'endemà al matí, avisat de la mort pel seu fill, el visir al-Abbas va anar a cavall al palau demanant ser rebut pel califa, que no fou trobat; però un esclau del califa que havia vist la massacre i havia pogut fugir al quedar amagat per arbres del jardí, va alertar al palau; els guàrdies van informar a al-Abbas que el califa havia anat a casa del fill Nasr i no havia tornat; al-Abbas llavors va forçar l'entrada i va demanar la presència de Djibril i de Yusuf, germans més joves del califa assassinat, que van dir que havia de preguntar a Nasr el que li havia passat al califa. Al-Abbas va fer matar els dos prínceps i tot seguit va anunciar la seva execució per haver matat el califa. Llavors va fer venir al príncep Isa, fill d'adh-Dhàfir, de només quatre anys, i el va proclamar com a nou califa amb el lakab d'al-Fàïz; els oficials del palau van fer un crit de suport a al-Abbas i el jove califa, espantat pel crit i per la visió dels seus oncles assassinats, va fugir traumatitzat i mai es va recuperar (va morir amb 11 anys). No va tardar a esclatar la guerra civil i al-Abbas fou enderrocat el juliol per Talai ibn Ruzzik; l'agost de 1153 els francs . (ca)
- Abu’l-Mansur Ismail ibn al-Hafiz (arabisch أبو المنصور إسماعيل بن الحافظ, DMG Abūʾl-Manṣūr Ismāʿīl ibn al-Ḥāfiẓ; * 23. Februar 1133; † 15. April 1154 in Kairo) war unter dem Herrschernamen az-Zafir bi-amri’llah (arabisch الظافر بأمر الله, DMG aẓ-Ẓāfir bi-amriʾllāh) der zwölfte Kalif der Fatimiden (1149–1154) und der zweiundzwanzigste Imam der Schia der Hafizi-Ismailiten. (de)
- Abū Manṣūr Ismāʿīl ibn al-Ḥāfiẓ (Arabic: أبو منصور إسماعيل بن الحافظ, February 1133 – April 1154), better known by his regnal name al-Ẓāfir bi-Aʿdāʾ Allāh (الظافر بأعداء الله, lit. 'Victor over God's Enemies') or al-Ẓāfir bi-Amr Allāh (الظافر بأمر الله, lit. 'Victorious by the Command of God'), was the twelfth Fatimid caliph, reigning in Egypt from 1149 to 1154, and the 22nd imam of the Hafizi Ismaili sect. (en)
- Az-Zafir était le 12e calife Fatimide et le 22e Imam Hafizzi de 1149 à 1154. Il est mort en 1154, assassiné par son vizir Abbas ibn Abi al-Futuh. Az Zafir a contribué à ouvrir les fondouks d'Alexandrie aux marchands Pisans. (fr)
- Abū Muhammad al-Ẓāfir bi-dīn Allāh Ismāʿīl ibn al-Ḥāfiẓ (in arabo: أبو محمد الظافر بدين الله إسماعيل بن الحافظ ; 1132 – Il Cairo, 1154) è stato il dodicesimo Imām fatimide dal 1149 al 1154, riconosciuto dalla setta ismailita degli Ḥāfizī (ora estinta) ma non dai Mustaʿlī. Abū Manṣūr Ismāʿīl, il cui laqab fu al-Ẓāfir bi-dīn Allāh, succedette nel 1149, a 17 anni di età, all'Imām suo padre al-Ḥāfiẓ (1130–1149). Durante il suo regno, l'autorità fatimide era già fortemente indebolita in Egitto, dove il suo wāsiṭa Ibn Maṣāl (l'ultimo visir a essere prescelto liberamente da un Imam/Califfo fatimide) tentò di comporre gli endemici dissidi che nell'esercito fatimide opponevano ferocemente l'elemento berbero, quello africano di colore a quello turco. Ibn Maṣāl fu scalzato dal potere nel febbraio del 1150 in virtù di un'insurrezione realizzata da, al-ʿĀdil b. al-Sallār, vizir per qualche tempo prima di lui prima di essere rimosso dalle sue funzioni dall'Imam per essere inviato, a mo' di consolazione, ad Alessandria in veste di governatore. L'Imam fu costretto a fare buon viso a quanto accaduto mentre Ibn al-Sallār non perdeva tempo a tentare inutilmente di avviare una collaborazione con Norandino, il sultano turco zengide della Giazira, al fine di potersi difendere dalla pressione esercitata dal Regno Crociato di Gerusalemme in Palestina. Nonostante ciò, con l'assedio di Ascalona del 1153, l'ultima cittadella fatimide in Palestina e il suo porto principale lungo la costa siro-palestinese per importanza economica e strategica fu persa a favore dei crociati. Ibn al-Sallār fu tuttavia a sua volta ucciso nell'aprile del 1153 in un complotto ordito dal figliastro al-ʿAbbās e un anno più tardi (aprile 1154) morì anche l'Imam al-Ẓāfir per mano del figlio di al-ʿAbbās, Nāṣir al-Dīn Naṣr, favorito dell'Imam e indicato dall'opinione pubblica come suo amante. Alla morte di al-Ẓāfir, gli succedette suo figlio ʿĪsā, di appena 5 anni, che assunse il laqab di al-Fāʾiz bi-naṣr Allāh, che morirà a sua volta sei anni più tardi, a 11 anni di età, nel 1160. (it)
- Абу Мансур Исмаил ибн Абдул-Маджид аз-Зафир Биамриллах (или Аз-Зафир Биамриллах, араб. أبو محمد الظافر بدين الله إسماعيل بن الحافظ; 1133—1154) — халиф Фатимидского халифата, правивший с 1149 по 1154 год. (ru)
- Abu Maomé Zafir Biamir Alá Ismail ibne Hafiz (em árabe: أبو محمد الظافر بأمر الله بن إسماعيل الحافظ; romaniz.: Abu Muhammad al-Zafir bi-Amri llah 'Ismail ibn al-Hafiz , lit. Abu Maomé Zafir Biamir Alá Ismail, filho de Hafiz"), melhor conhecido somente como Zafir ou Zafer (Al-Zafir ou Az-Zafir), foi o décimo-segundo califa fatímida e reinou entre 1149 e 1154 no Cairo. Ele é considerado imame pelos , uma seita xiita ismailita extinta, mas não pelos . (pt)
- Абу Мухаммад аз-Зафір бі-Амріллах (*1133 —1154) — ісмаїлітський халіф у 1149—1154 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Abu’l-Mansur Ismail ibn al-Hafiz (arabisch أبو المنصور إسماعيل بن الحافظ, DMG Abūʾl-Manṣūr Ismāʿīl ibn al-Ḥāfiẓ; * 23. Februar 1133; † 15. April 1154 in Kairo) war unter dem Herrschernamen az-Zafir bi-amri’llah (arabisch الظافر بأمر الله, DMG aẓ-Ẓāfir bi-amriʾllāh) der zwölfte Kalif der Fatimiden (1149–1154) und der zweiundzwanzigste Imam der Schia der Hafizi-Ismailiten. (de)
- Abū Manṣūr Ismāʿīl ibn al-Ḥāfiẓ (Arabic: أبو منصور إسماعيل بن الحافظ, February 1133 – April 1154), better known by his regnal name al-Ẓāfir bi-Aʿdāʾ Allāh (الظافر بأعداء الله, lit. 'Victor over God's Enemies') or al-Ẓāfir bi-Amr Allāh (الظافر بأمر الله, lit. 'Victorious by the Command of God'), was the twelfth Fatimid caliph, reigning in Egypt from 1149 to 1154, and the 22nd imam of the Hafizi Ismaili sect. (en)
- Az-Zafir était le 12e calife Fatimide et le 22e Imam Hafizzi de 1149 à 1154. Il est mort en 1154, assassiné par son vizir Abbas ibn Abi al-Futuh. Az Zafir a contribué à ouvrir les fondouks d'Alexandrie aux marchands Pisans. (fr)
- Абу Мансур Исмаил ибн Абдул-Маджид аз-Зафир Биамриллах (или Аз-Зафир Биамриллах, араб. أبو محمد الظافر بدين الله إسماعيل بن الحافظ; 1133—1154) — халиф Фатимидского халифата, правивший с 1149 по 1154 год. (ru)
- Abu Maomé Zafir Biamir Alá Ismail ibne Hafiz (em árabe: أبو محمد الظافر بأمر الله بن إسماعيل الحافظ; romaniz.: Abu Muhammad al-Zafir bi-Amri llah 'Ismail ibn al-Hafiz , lit. Abu Maomé Zafir Biamir Alá Ismail, filho de Hafiz"), melhor conhecido somente como Zafir ou Zafer (Al-Zafir ou Az-Zafir), foi o décimo-segundo califa fatímida e reinou entre 1149 e 1154 no Cairo. Ele é considerado imame pelos , uma seita xiita ismailita extinta, mas não pelos . (pt)
- Абу Мухаммад аз-Зафір бі-Амріллах (*1133 —1154) — ісмаїлітський халіф у 1149—1154 роках. (uk)
- الظافر بأمر الله أو الظافر بأعداء الله أو الظافر بدين الله (1149 - 1154) أبو المنصور إسماعيل ابن الحافظ لدين الله كان الخليفة الفاطمي الثاني عشر. ولد في فبراير عام 1133 م سنة 527 هجري وتولى الخلافة وعمره 17 سنة سنة 544 هجري 1149م. كان أول وزير له سليم بن محمد بن مصال الذي ثار عليه والي الاسكندريه والبحيرة علي بن اسحاق بن السلار فسار إلى القاهرة وخلع ابن مصال واصبح هو وزيرا على غير رغبة الظافر وهرب ابن مصال إلى الصعيد فحاربه العادل ابن السلار حتى قتله، ثم خرج القائد عباس ابن أبو الفتوح على ابن السلار وارسل من قتله في القاهرة سنة 1152 م واصبح هو وزيرا ولقب بالافضل عباس وكانت علاقة ابنه نصر بن عباس قوية بالخليفة ولكن في إحدى الليالى غدر نصر بن عباس بصديقه الخليفة وقتله سنة 549 هجري أبريل سنة 1154م. (ar)
- Abu-Muhàmmad (o Abu-Mansur) Ismaïl ibn al-Hàfidh adh-Dhàfir li-din-Al·lah (àrab: أبو محمد إسماعيل بن الحافظ الظافر لدين الله, Abū Muḥammad Ismāʿīl ibn al-Ḫāfiẓ aẓ-Ẓāfir li-dīn Allāh) (febrer de 1133 - març de 1154), més conegut pel seu làqab adh-Dhàfir (1133-1154) fou califa fatimita al Caire (1149-1154) (ca)
- Abū Muhammad al-Ẓāfir bi-dīn Allāh Ismāʿīl ibn al-Ḥāfiẓ (in arabo: أبو محمد الظافر بدين الله إسماعيل بن الحافظ ; 1132 – Il Cairo, 1154) è stato il dodicesimo Imām fatimide dal 1149 al 1154, riconosciuto dalla setta ismailita degli Ḥāfizī (ora estinta) ma non dai Mustaʿlī. Ibn al-Sallār fu tuttavia a sua volta ucciso nell'aprile del 1153 in un complotto ordito dal figliastro al-ʿAbbās e un anno più tardi (aprile 1154) morì anche l'Imam al-Ẓāfir per mano del figlio di al-ʿAbbās, Nāṣir al-Dīn Naṣr, favorito dell'Imam e indicato dall'opinione pubblica come suo amante. (it)
|
