dbo:abstract
|
- Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí (àrab: المظفر بالله سيف الدولة أبو مروان عبد الملك بن محمد بن أبي عامر المعافري, al-Muẓaffar bi-Llāh Sayf ad-Dawla Abu Marwān ʿAbd al-Malik b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir al-MaʿĀfirī), més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova. Era fill d'Almansor (el seu segon fill) i d'ad-Dhalfa que era una . Va participar en diverses campanyes al nord d'Hispània i al Marroc, del que fou una mena de virrei després del 998, amb residència a Fes, fins al 999 quan fou cridat altre cop a Còrdova. A la mort (10 d'agost de 1002) d'Almansor a Medinaceli, tres dies després de la batalla de Calatañazor (8 d'agost de 1002) el va succeir com hàjib el seu fill Abd-al-Màlik al-Mudhàffar. Els regents de Lleó, el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Major i Elvira de Castella i de Ribagorça, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella. Aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la Batalla d'Albesa però foren derrotats. Abd-al-Màlik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el comtat de Barcelona (bilad al-Ifrandj), i va devastar les regions occidentals, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, en especial Castellolí prop d'Igualada que fou arrasada. El 1004 va fer contra el comte de Castella, Sanç I Garcia, que era oncle del rei de Lleó, que va demanar una treva i va fer aliança amb el nou hàjib, en l'esperança d'obtenir la seva ajuda per substituir Menendo Gonzàlez com a regent de Lleó; després de signada l'aliança Sanx Gàrces va reclamar la regència. El 1005 Abd-al-Màlik va fer una expedició contra el regne de Lleó; la comarca de Zamora fou assolada per forces dirigides pel general Wàdih. Amb els cordovesos anaven forces castellanes que reclamaven la regència del regne pel seu comte. Menendo Gonzàlez no hi va accedir i va portar el litigi davant el califa de Còrdova, però per raons desconegudes aquest va fallar en favor de Menendo, i no va autoritzar el tractat amb Castella. Llavors el comte va declarar la guerra al califat. Sanç Garcia va enviar soldats a recuperar Sepúlveda i altres fortaleses que havia hagut de cedir a la vora del riu Duero, va repoblar aquestes regions i va concedir furs a les viles. El 1006 el hàjib va atacar el Comtat de Ribagorça destruint totes les seves esglésies entre elles, la catedral de Roda d'Isàvena. Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hàjib i Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a la batalla de Torà. Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes. Castella, Lleó i el regne de Navarra van formar una aliança contra Còrdova. A aquesta ciutat el visir va preparar un complot per deposar l'hàjib, que fou descobert. Issa fou executat el 4 de desembre del 1006. El 1007 va fer una expedició contra Castella i va devastar la fortalesa de Clunia. Aquesta victòria fou la que li va valer l'obtenció del califa del làqab (títol honorífic) d'al-Mudhàffar ("el Triomfador"). El 1008 preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del prop de Cordova (20 d'octubre del 1008). Els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman ibn Sanxul que el va succeir com a hàjib i va obligar el califa Hixam a atorgar-li el nomenament. Durant el seu govern va conservar el poder fort i va afavorir els funcionaris esclavons (saqàliba) contra l'aristocràcia àrab. (ca)
- الحاجب المظفر بالله سيف الدولة أبو مروان عبد الملك بن محمد بن أبي عامر المعافري (364 هـ - 399 هـ) حاجب الخليفة هشام المؤيد بالله، والحاكم الفعلي للخلافة الأموية في الأندلس في عهد الخليفة هشام المؤيد بالله خلفًا لأبيه الحاجب المنصور. (ar)
- ʿAbd al-Malik, originally called Sayf al-Dawla, later al-Muẓaffar (died 20 October 1008), was the second ʿĀmirid ruler of al-Andalus, ruling from 1002 until his death. Like his father and predecessor, al-Manṣūr, he was the actual power behind the Caliph of Córdoba. The seven-year government of al-Muẓaffar was a period of peace and prosperity. Later historians likened it to the sābiʿ al-arūs, the first seven days of marriage, and recalled it as a golden age before the Andalusian fitna (civil wars) began in 1009. In 997, the Maghrāwa leader in Africa, Zīrī ibn ʿAṭīya, renounced his allegiance to Córdoba. In response, al-Manṣūr dispatched Wāḍiḥ al-Ṣiḳlabī, governor of the Central March, to Africa at the head of a large army. He then sent his son to reinforce Wadih. The two commanders defeated Zīrī, captured Fez and established Córdoban rule throughout all of Morocco and even into central North Africa. ʿAbd al-Malik was appointed governor of Africa. The principal sources for al-Muzaffar's government are the Dhakhīra of Ibn Bassām, the Bayān of Ibn ʿIdhārī and the Aʿmāl al-aʿlām of Ibn al-Khaṭīb. On 10 August 1002, just days after his father's death, ʿAbd al-Malik was invested by the Caliph Hishām II with the office ḥājib. He reduced the taxes levied on the citizens of Córdoba by one sixth. He also removed ethnic Arab aristocrats from the administration. He was easily able to handle the several conspiracies mounted against him. Militarily, ʿAbd al-Malik followed his father's policy exactly. He directed either a summer campaign (ṣāʾifa) or a winter campaign (shātiya) against one of the Christian powers lying beyond the marches (thughūr) in every year of his government. In 1003, he attacked southern Francia (today Catalonia), devastating the countryside around Barcelona and razing 35 fortresses. In 1005, he attacked Castile. In 1006, he attacked Navarre, probably intending to take Pamplona, which he approached but did not capture. In 1007, he again attacked Castile in a campaign that was called the "victorious raid" (ghazāt al-naṣr). He took Clunia by force and carried off enormous booty. This feat earned him the honorific by which he is now known, "the victor" (al-muzaffar) replacing "sword of the dynasty" (sayf al-dawla). In the winter of 1007–1008, he captured a castle called San Martín. He died of angina while preparing his next campaign against Castile. He was succeeded by his brother, ʿAbd al-Raḥmān Shanjwilo. (en)
- Abd al-Malik al-Muzafar (izen osoa arabieraz: أبو مروان "المظفر" عبد الملك بن أبي عامر, ʾAbū Marwān “Al-Muẓaffar” ʿAbd Al-Malik ben ʾAbī ʿĀmir) (Kordoba, 975 - Kordoba, 1008ko urriaren 20a) hajiba izan zen Hisham II.a Al Andalusko kalifaren garaian. Almanzor Kordobako hayib famatua eta ama-gatibuaren semea izan zen. Almanzor eta Abdaren, Antso Abarkaren alaba, semea Abderraman Antso bere anaia ordea zen. Batzuk diote honek anaia ordea pozoitu zuela Kordobaren ondoan. Abd al-Malik al-Muzafar hil zenean, Kordobako kaliferriaren fitna edo gerra zibila sortu zen, kaliferria taifa erreinuetan bananduko zena.
* Datuak: Q2176191 (eu)
- ʿAbd al-Málik ibn Muḥámmad ibn Abi ʿÁmir al-Muẓáffar (975 – 20 de octubre del 1008) (árabe: أبو مروان المظفر عبد الملك بن أبي عامر) fue hijo predilecto y sucesor de Almanzor como chambelán del califa omeya Hisham II. Su madre era una de las múltiples esposas de su padre, la influyente Al-Dalfāʾ, «la Chata». En 1002, al morir su padre, le sucedió como nuevo chambelán, jefe del Ejército y valido del Califato de Córdoba. Gobernante de facto del Estado, mantuvo al califa Hisham II como un mero títere. Su periodo al frente de la política cordobesa se caracterizó por la continuidad de los métodos iniciados por su padre: atenciones con el califa, buenas relaciones con los jurisconsultos, mantenimiento de los clientes y de una corte literaria y continuas campañas de yihad para justificar su dominio de la política estatal. Careció, sin embargo, de la brillantez intelectual de Almanzor. Valeroso en el combate y piadoso, fue popular y el Estado gozó de estabilidad durante sus siete años de gobierno, truncados por su muerte prematura, aunque no faltaron signos de la futura crisis. Durante sus últimos años sufrió diversos atentados y conjuras. Fue conocido con el nombre españolizado de Abdelmélic el Muzáffar, o simplemente, por su título de Al-Muzáffar. (es)
- Abd al-Malik ibn Abi al-Muzaffar (975-1008) fut le fils et successeur d'Almanzor, comme hadjib (chef politique et militaire) d'Al-Andalus d'août 1002 à octobre 1008, sous le califat d'Hicham II. (fr)
- Abd al-Malik ibn Abi Amir al-Muzaffar (975 – Cordova, 1008) responsabile militare e politico del Califfato di Cordova dal 1002 alla sua morte. (it)
- Abd al-Malik al-Muzaffar – pierwotnie zwany Sajf ad-Daula, później al-Muzaffar (zmarł 20 października 1008) - syn Almanzora i faktyczny władca Kalifatu Kordoby od 1002 do swojej śmierci. Podobnie jak jego ojciec i poprzednik, Almanzor, był faktyczną siłą stojącą za Kalifem Kordoby. Siedmioletnie rządy Al-Muzaffara były okresem pokoju i dobrobytu. Późniejsi historycy porównywali je do satibu al-arusa, pierwszych siedmiu dni małżeństwa, i wspominali je jako złoty wiek, zanim fitna andaluzyjska (wojny domowe) rozpoczęła się w 1009 r. Głównymi źródłami wiedzy o rządach al-Muzaffara są dzieła Zachira Ibn Bassama, Bajana Ibn Izariego i Ibn al-Chajba. 10 sierpnia 1002 r., zaledwie kilka dni po śmierci ojca, Abd al-Malik został mianowany przez kalifa Hiszama II na urząd (kogoś w rodzaju wezyra lub pierwszego ministra). Obniżył podatki nałożone na obywateli Kordoby o jedną szóstą. Usunął także etnicznych arabskich arystokratów z administracji. Był w stanie łatwo poradzić sobie z kilkoma konspiracjami przeciwko niemu. Z wojskowego punktu widzenia Abd al-Malik dokładnie przestrzegał polityki ojca. Kierował kampanią letnią (sa'ifa) lub zimową (szatija) przeciwko jednej z chrześcijańskich potęg leżących poza marszami (tughur) w każdym roku swojego rządu. W 1003 roku zaatakował południową Francję (dziś Katalonia), niszcząc okolicę wokół Barcelony i burząc 35 fortec. W 1005 roku zaatakował Kastylię. W 1006 roku zaatakował Nawarrę, prawdopodobnie zamierzając zająć Pampelunę, do której się zbliżył, ale nie zdobył. W 1007 roku ponownie zaatakował Kastylię w kampanii zwanej „zwycięskim nalotem” (Ghazat an-Nasr). Siłą zabrał Clunię i wyniósł ogromny łup. To osiągnięcie przyniosło mu zaszczytny tytuł, dzięki któremu znany jest jako „zwycięzca” (al-Muzaffar), zastępujący „miecz dynastii” (sajf ad-daula). Zimą 1007–1008 przechwycił zamek San Martin. Zmarł na dusznicę bolesną, przygotowując swoją następną kampanię przeciwko Kastylii. Jego następcą został jego brat Abd ar-Rahman Sanchuelo. (pl)
- Abedal Maleque Almuzafar (em árabe: أبو مروان المظفر عبد الملك بن أبي عامر; romaniz.: ʿAbd al-Malik ibn Muḥammad ibn Abi ʿAmir al-Muẓaffar; Córdova, 975 – Córdova, 20 de outubro de 1008), também conhecido pelo nome castelhanizado Abdelmélic el Muzáffar ou simplesmente Almuzafar, foi o filho predileto e sucessor de Almançor como hájibe do califa omíada Hixame II. A sua mãe era uma das várias esposas do pai, a influente al-Dalfāʾ, "a Chata". Quando o pai morreu, em 1002, sucedeu-lhe como hájibe, comandante do exército, valido do Califado de Córdova, e governante supremo de facto do Estado, com Hixame como mera figura simbólica. O período em que esteve à frente da política cordovesa caracterizou-se pela continuidade dos métodos iniciados pelo pai: atenções formais ao califa, boas relações com os jurisconsultos, manutenção dos vários estados clientes do califado e duma corte literária, além de contínuas campanhas militares apelidadas de jiade para justificar o seu domínio da política estatal. Porém, faltava-lhe o brilho intelectual de Almançor. Valoroso em combate e piedoso, foi um governante popular e o Estado gozou de estabilidade durante os seus sete anos de governo, terminados abrutamente pela sua morte prematura, apesar de ter havido vários sinais premonitórios da futura crise que acabaria com o califado. Nos seus últimos anos foi alvo vários atentados e conjuras. (pt)
- Абд аль-Малик, первоначально названный Сайф аль-Даула, позднее Аль-Музаффар (ок. 975 — умер 20 октября 1008) — хаджиб (первый министр) и фактический правитель Кордовского халифата (Аль-Андалус) из династии Амиридов (8 августа 1002 — 20 октября 1009). Предпринял восемь больших военных походов против христианских государств на Пиренейском полуострове. (ru)
- Абу Марван Абд аль-Малік аль-Музаффар ібн ал-Мансур (*975 —20 жовтня 1008) — хаджиб і фактичний правитель Кордовського халіфату у 1002—1008 роках. Здійснив 8 великих походів проти християнських держав. (uk)
|
rdfs:comment
|
- الحاجب المظفر بالله سيف الدولة أبو مروان عبد الملك بن محمد بن أبي عامر المعافري (364 هـ - 399 هـ) حاجب الخليفة هشام المؤيد بالله، والحاكم الفعلي للخلافة الأموية في الأندلس في عهد الخليفة هشام المؤيد بالله خلفًا لأبيه الحاجب المنصور. (ar)
- Abd al-Malik ibn Abi al-Muzaffar (975-1008) fut le fils et successeur d'Almanzor, comme hadjib (chef politique et militaire) d'Al-Andalus d'août 1002 à octobre 1008, sous le califat d'Hicham II. (fr)
- Abd al-Malik ibn Abi Amir al-Muzaffar (975 – Cordova, 1008) responsabile militare e politico del Califfato di Cordova dal 1002 alla sua morte. (it)
- Абд аль-Малик, первоначально названный Сайф аль-Даула, позднее Аль-Музаффар (ок. 975 — умер 20 октября 1008) — хаджиб (первый министр) и фактический правитель Кордовского халифата (Аль-Андалус) из династии Амиридов (8 августа 1002 — 20 октября 1009). Предпринял восемь больших военных походов против христианских государств на Пиренейском полуострове. (ru)
- Абу Марван Абд аль-Малік аль-Музаффар ібн ал-Мансур (*975 —20 жовтня 1008) — хаджиб і фактичний правитель Кордовського халіфату у 1002—1008 роках. Здійснив 8 великих походів проти християнських держав. (uk)
- Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí (àrab: المظفر بالله سيف الدولة أبو مروان عبد الملك بن محمد بن أبي عامر المعافري, al-Muẓaffar bi-Llāh Sayf ad-Dawla Abu Marwān ʿAbd al-Malik b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir al-MaʿĀfirī), més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova. Era fill d'Almansor (el seu segon fill) i d'ad-Dhalfa que era una . (ca)
- ʿAbd al-Malik, originally called Sayf al-Dawla, later al-Muẓaffar (died 20 October 1008), was the second ʿĀmirid ruler of al-Andalus, ruling from 1002 until his death. Like his father and predecessor, al-Manṣūr, he was the actual power behind the Caliph of Córdoba. The seven-year government of al-Muẓaffar was a period of peace and prosperity. Later historians likened it to the sābiʿ al-arūs, the first seven days of marriage, and recalled it as a golden age before the Andalusian fitna (civil wars) began in 1009. (en)
- ʿAbd al-Málik ibn Muḥámmad ibn Abi ʿÁmir al-Muẓáffar (975 – 20 de octubre del 1008) (árabe: أبو مروان المظفر عبد الملك بن أبي عامر) fue hijo predilecto y sucesor de Almanzor como chambelán del califa omeya Hisham II. Su madre era una de las múltiples esposas de su padre, la influyente Al-Dalfāʾ, «la Chata». En 1002, al morir su padre, le sucedió como nuevo chambelán, jefe del Ejército y valido del Califato de Córdoba. Gobernante de facto del Estado, mantuvo al califa Hisham II como un mero títere. (es)
- Abd al-Malik al-Muzafar (izen osoa arabieraz: أبو مروان "المظفر" عبد الملك بن أبي عامر, ʾAbū Marwān “Al-Muẓaffar” ʿAbd Al-Malik ben ʾAbī ʿĀmir) (Kordoba, 975 - Kordoba, 1008ko urriaren 20a) hajiba izan zen Hisham II.a Al Andalusko kalifaren garaian. Almanzor Kordobako hayib famatua eta ama-gatibuaren semea izan zen. Almanzor eta Abdaren, Antso Abarkaren alaba, semea Abderraman Antso bere anaia ordea zen. Batzuk diote honek anaia ordea pozoitu zuela Kordobaren ondoan.
* Datuak: Q2176191 (eu)
- Abd al-Malik al-Muzaffar – pierwotnie zwany Sajf ad-Daula, później al-Muzaffar (zmarł 20 października 1008) - syn Almanzora i faktyczny władca Kalifatu Kordoby od 1002 do swojej śmierci. Podobnie jak jego ojciec i poprzednik, Almanzor, był faktyczną siłą stojącą za Kalifem Kordoby. Siedmioletnie rządy Al-Muzaffara były okresem pokoju i dobrobytu. Późniejsi historycy porównywali je do satibu al-arusa, pierwszych siedmiu dni małżeństwa, i wspominali je jako złoty wiek, zanim fitna andaluzyjska (wojny domowe) rozpoczęła się w 1009 r. Głównymi źródłami wiedzy o rządach al-Muzaffara są dzieła Zachira Ibn Bassama, Bajana Ibn Izariego i Ibn al-Chajba. 10 sierpnia 1002 r., zaledwie kilka dni po śmierci ojca, Abd al-Malik został mianowany przez kalifa Hiszama II na urząd (kogoś w rodzaju wezyra lu (pl)
- Abedal Maleque Almuzafar (em árabe: أبو مروان المظفر عبد الملك بن أبي عامر; romaniz.: ʿAbd al-Malik ibn Muḥammad ibn Abi ʿAmir al-Muẓaffar; Córdova, 975 – Córdova, 20 de outubro de 1008), também conhecido pelo nome castelhanizado Abdelmélic el Muzáffar ou simplesmente Almuzafar, foi o filho predileto e sucessor de Almançor como hájibe do califa omíada Hixame II. A sua mãe era uma das várias esposas do pai, a influente al-Dalfāʾ, "a Chata". Quando o pai morreu, em 1002, sucedeu-lhe como hájibe, comandante do exército, valido do Califado de Córdova, e governante supremo de facto do Estado, com Hixame como mera figura simbólica. (pt)
|