vinco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪŋ.koː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *wi-n-k- («superar»), forma amb infix nasal de l'arrel *weyk- («força, energia»).

Verb

vincō ‎(1a present^?), vincis ‎(2a present), vincere ‎(infinitiu), vīcī ‎(perfet), victum ‎(supí)

1. vèncer, jo venço
2. conquerir

   Vēnī, vīdī, vīcī.—(traducció:«Hi vaig arribar, la vaig veure i la vaig conquerir.»)

3. guanyar

   Vincere sponsione.—(traducció:«Guanyar l'aposta.»)

4. acomplir, acabar, vèncer amb un termini

   Illi operibus vincebant.—(traducció:«Les operacions van estar fetes a temps.»)

Sinònims

• [1] profligō
• [2] conquestō, superō

Derivats

• convinco
• devinco
• evinco
• provinco
• revinco