uso

Potser volíeu: usó, ușo

Català

Verb

uso

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de usar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb usar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb usar

Miscel·lània

• Síl·labes: u·so (2)
• Anagrames: ous, sou, suo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈu.so/

Americà: alt /ˈu.s(o)/, baix /ˈu.so/

• Rimes: -uso
• Homòfon: huso
• Etimologia: Del llatí usus.

Nom

uso m. ‎(plural usos)

1. ús

Verb

uso

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb usar

Miscel·lània

• Síl·labes: u·so (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre uso

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.soː/

Adjectiu

ūsō

1. datiu masculí singular de ūsus
2. datiu neutre singular de ūsus
3. ablatiu masculí singular de ūsus
4. ablatiu neutre singular de ūsus