ulv

Suec

• Pronúncia: /ɵlv/
• Etimologia: Del suec antic ulver, del norrè ulfr. Primera documentació segle XIV. Cognat amb el danès ulv, el noruec ulv i l'islandès úlfur. Compareu amb el gòtic wulfs, el saxó antic wulf, el neerlandès mitjà wulf (neerlandès wulf), frisó antic i alt alemany antic wolf (alemany Wolf), anglès antic wulf (anglès wolf), així com el lituà vilkas, l'eslavònic vlĭkŭ i el sànscrit vṛ́kaḥ. De la mateixa arrel que va donar el llatí lupus i el grec λύκος ‎(lýkos).

Nom

ulv c. ‎(plural indefinit ulvar, plural definit ulvarna)

1. (obsolet o de registre elevat) llop

Expressions

• en ulv i fåra­kläde — un llop amb pell de xai

Sinònims

• varg c.

Notes

La paraula ulv era tabú en suec antic, i per això va ser desplaçada per varg, que originalment volia dir 'criminal'. Altres eufemismes històrics són gråben (gris+pota) o tasse.

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada ulv al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada ulv al Svensk ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada ulv al Svenska Akademiens ordbok.