tribut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tɾiˈβut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Semicultisme del llatí tributum ‎(«assignació a cada tribu»), segle XIV. Doblet del patrimonial traüt.

Nom

tribut m. ‎(plural tributs)

1. Contribució obligatòria de cada família o treballador aporta a la comunitat.
2. Donació que es fa com a reconeixement de submissió.

Sinònims

• impost, obligació, contribució, taxa
• ofrena, homenatge

Derivats

• tributar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tribute ^(en)
• Àrab: جِزْيَة‎ ^(ar) f.
• Búlgar: да́нък ^(bg) m. ‎(dànak)
• Castellà: tributo ^(es)
• Coreà: 조공 ^(ko) ‎(jogong)
• Eslovac: daň ^(sk) f.
• Francès: hommage ^(fr), tribut ^(fr) m.
• Italià: tributo ^(it)
• Japonès: 貢ぎ物 ^(ja)
• Llatí: stipendium ^(la) n.
• Maltès: tribut ^(mt)
• Polonès: danina ^(pl) f.
• Portuguès: tributo ^(pt) m.
• Rus: дань ^(ru) f. ‎(dan)
• Suahili: kodi ^(sw)
• Ucraïnès: дани́на ^(uk) f. ‎(danina)

Verb

tribut

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tributar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·but (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Maltès

• Pronúncia: /trɪbʊt/
• Etimologia: Potser del català tribut.

Nom

tribut m. ‎(plural tributi)

1. tribut