tascó
Potser volíeu: tasco
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /təsˈko/, occidental /tasˈko/
- Rimes: -o
- Etimologia: D'un cèltic *taskós («clavilla») d’origen incert, o bé gàl·lic o bé hispà, relacionat amb el cèltic gàlata τασκός (taskós, «permòdol») i amb el llatí tasconium («argila compacta») que en època clàssica s’assenyalava d’origen ibèric, potser dels onomàstics talsku (
) o talskar (
), o formes similars protovascòniques o tartèssies; alternativament heretat directament sense transmissió cèltica, segle XIII.
Nom
[modifica]tascó m. (plural tascons)
- Peça de fusta o de ferro que acaba en angle molt agut per a dividir cossos o per ajustar-se entre dos cossos i estrènyer-los.
Sinònims
[modifica]- call (nord-occidental, tarragoní), cuny, falca (occidental), gangalla (tortosí, mallorquí), quinyol (septentrional)
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: tas·có (2)
- Anagrames: acost (alfagrama), casot, costa, Costa, oscat, tacos, tocàs, tosca, toscà
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català
