täcka

Suec

• Pronúncia: /ˈtɛkːa/^ⓘ
• Etimologia: Documentat en suec antic en la forma þækkia, del nòrdic antic þekja, com també el danès tække, el noruec tekkja / tekkje, l'islandès þekja i el feroès tekja. El mot escandinau és un reflex del protogermànic *þakjaną, del qual deriven també l'anglès thatch (< þeċċean), el neerlandès dekken, el frisó occidental dekke i l'alt alemany decken). En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *(s)teg- («cobrir»), reflectida també pel grec στέγω ‎(stégō) i el llatí tegō.

Verb

täcka ‎(present täcker, pretèrit täckte, supí täckt, imperatiu täck)

1. cobrir, tapar

Derivats

• avtäcka
• betäcka
• täcke
• täckelse
• täcknamn
• täckning
• upptäcka
• övertäcka

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada täcka al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada täcka al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada täcka al Svensk ordbok.