Vés al contingut

sumir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /suˈmi/
Occidental:  nord-occidental /suˈmi/
valencià /suˈmiɾ/, /suˈmi/

Verb

[modifica]

sumir trans.

  1. Enfonsar sota la terra o sota un líquid.
  2. (figurat) Abatre, enfonsar l’ànim, la moral.
    «La mort del Lluís la va sumir en una profunda tristesa i no poder compartir-ho amb ningú no va ajudar a superar-la.» (Maria Brugués Mitjans Prunera, Quan el destí conspira a favor teu, Europa Edizioni, 2021)
    «... seva mare les va sumir en el mutisme.» (Elizabeth Urian, Si m'escollissis, ed. Selecta, 2019)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: sumeixo, sumeix, sumim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: su·mir (2)
  • Anagrama: muris

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: sumir

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

sumir

  1. sumir (prendre el cos i la sang de Crist)
    «... era sculpida arredonida, com fonch primera hostia vera, de fer ordena res no li vena de ma Dumenge, è no si mentje carn per algù; tot hom dejà la qual sumí (Jaume Roig, Lo libre de les dones, e de concells donats ... a son nebot, ca. 1460)
  2. sumir (enfonsar)
    «Aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somí en los abismes.» (Ramon Llull, Llibre de les Bèsties, I, 292, ca. 1289)

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]