spissus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈspɪs.sʊs/
• Etimologia: De l'arrel protoidoeuropea *spĭ- ‎(«espessir»), variant de *sphǝ- («prosperar»).

Adjectiu

spissus m., spissa f., spissum n. ‎(comparatiu spissior, superlatiu spississimus)

1. espès

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	spissus	spissa	spissum		spissī	spissae	spissa
Vocatiu	spisse	spissa	spissum		spissī	spissae	spissa
Acusatiu	spissum	spissam	spissum		spissōs	spissās	spissa
Genitiu	spissī	spissae	spissī		spissōrum	spissārum	spissōrum
Datiu	spissō	spissae	spissō		spissīs
Ablatiu	spissō	spissā	spissō		spissīs

Antònims

• dīlūtus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.983-984