Vés al contingut

rostir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /rusˈti/
balear /rosˈti/, /rusˈti/
Occidental:  nord-occidental /rosˈti/
valencià /rosˈtiɾ/, /rosˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: rostí
  • Etimologia: Del fràncic *raustjan, segle XIV.

Verb

[modifica]

rostir trans., pron. ‎(pronominal rostir-se)

  1. Coure un aliment a foc viu.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: rosteixo, rosteix, rostim

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]