recipio

Llatí

recipiō ‎(1a present^?), recipis ‎(2a present), recipere ‎(infinitiu), recēpī ‎(perfet), receptum ‎(supí)

rebre, retenir
Recipere aliquam in matrimonium
Rebre algú en matrimoni.
recuperar, capturar, retenir
Ex.:Ea tum cura maxime intentos habebat Romanos, non ab ira tantum, quae in nullam unquam ciuitatem iustior fuit, quam quod urbs tam nobilis ac potens, sicut defectione sua traxerat aliquot populos, ita recepta inclinatura rursus animos uidebatur ad ueteris imperii respectum.^[1]— (traducció:«Aquesta qüestió amoïnava els romans, no tant per l'odi, que mai ha estat tan justificat contra una altra ciutat, sinó perquè una ciutat tan noble i poderosa havia atret l'aliança d'altres comunitats en la revolta, i que es creia que giraria la seva atenció cap al previ govern que una vegada havia recuperat.»)