Vés al contingut

porta

De Viccionari
Potser volíeu: PORTA, Porta, portà, pòrta

Català

[modifica]
Una porta d’entrada
Oriental:  central /ˈpɔr.tə/, balear /ˈpɔɾ.tə/
alguerès /ˈpɔl.ta/
Occidental:  nord-occidental /ˈpɔr.ta/
valencià /ˈpɔɾ.ta/, /ˈpɔɾ.tɔ/
  • Rimes: -ɔɾta
  • Etimologia: Del llatí porta ‎(«portal de ciutat»), del protoindoeuropeu *porteh₂ ‎(literalment «lloc de pas»), relacionat amb portāre ‎(«portar») i portus ‎(«port»), unificat semànticament amb ōstium ‎(«porta d’entrada») i foris ‎(«porta de cambra»), segle XIII.

porta f. ‎(plural portes)

  1. Obertura vertical per accedir a un indret tancat, usualment un edifici.
  2. Per extensió i sovint metafòricament, qualsevol mena d'accés.
    Exemple: Els llibres són la porta al coneixement.
  3. (futbol americà) Espai obert pels jugadors de la línia ofensiva d'un equip entre els defensors adversaris, amb l'objectiu que hi puguin avançar els propis corredors.
  4. (esports de pilota) porteria

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

porta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de portar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb portar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpɔr.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *per- («passar a través») i relacionat amb portus.

porta f. ‎(genitiu portae)

  1. porta
  2. obertura, gorja, pas

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu porta portae
Vocatiu porta portae
Acusatiu portam portās
Genitiu portae portārum
Datiu portae portīs
Ablatiu portā portīs


Derivats

[modifica]