pendo
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈpɛn.doː/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)pend- («estirar»).
Verb
[modifica]pendō (1a present?), pendis (2a present), pendere (infinitiu), pependī (perfet), pensum (supí)
- penjar, jo penjo
- pesar, jo peso (deixar penjat en els plats d'una balança)
- Ex.:Verba non penduntur , (traducció:«Les paraules no pesen.»)
- sospesar, jo sospeso , jutjar, valorar
- Ex.: Aliquid pendere levi conjectura , (traducció:«Jutjar alguna cosa basat en lleus conjectures.»)
- pagar, jo pago
- Ex.:Pendere pecuniae usuram , (traducció:«Pagar els interessos dels diners.»)