- Pronúncia(i): central /usˈten.tu/, occidental /osˈten.to/
- Rimes: -ento
ostento
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ostentar.
- Pronúncia(i): /ɔsˈtɛn.toː/
- Etimologia: Forma freqüentativa de ostendō.
ostentō (1a present?), ostentās (2a present), ostentāre (infinitiu), ostentāvī (perfet), ostentātum (supí)
- ostentar, jo ostento