Vés al contingut

nou

De Viccionari
Potser volíeu: nou-, NOU

Català

[modifica]
Adjectiu: Del llatí novu(m), acusatiu de novus, del proto-itàlic *nowus, del proto-indoeuropeu *néwos, segle XIII. Doblet de novi i nuvi.
Substantiu: Del llatí vulgar *noce(m), de nūcem, acusatiu de nux, segle XIII.
Numeral: Del llatí nove(m), segle XIV.

Adjectiu

[modifica]

nou m. ‎(femení nova, plural masculí nous, plural femení noves)

  1. Recent, modern, que implica novetat.
    Icona d'un missatge nou
  2. Creat, es diu de quelcom que abans no existia.

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

nou f. ‎(plural nous)

  1. (botànica) Fruit o llavor de la noguera (Juglans regia); és mengívola i de forma molt rugosa.
    Nou de la noguera
  2. (botànica) Tipus de fruit sec indehiscent.

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Numeral

[modifica]
← 8 9 10 →
Cardinal:
Ordinal:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
nou
novè
nonet
nònuple
nona-
Viccionari:Llista de nombres en català

nou inv.

  1. (cardinal) Vuit més un.
    Té nou anys
  2. (valor ordinal) Novè, novena.
    La pàgina nou
    El dia nou de maig

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

nou m. ‎(plural nous)

  1. Xifra i nombre 9.
  2. (argot casteller) Castell format per un tres envoltat de tres torres, en total nou pilars més el pom de dalt.

nou f. pl.

  1. Novena hora.
    Són les nou del matí

Verb

[modifica]

nou

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de noure.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb noure.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: nuo

Vegeu també

[modifica]

Romanès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈnow/
  • Etimologia: Del llatí novus.

Adjectiu

[modifica]

nou m. n. ‎(femení nouă, plural noi)

  1. nou