multar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/muɫˈta/
Occidental:	nord-occidental /muɫˈta/
	valencià /muɫˈtaɾ/, /muɫˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: multà
• Etimologia: De multa, segle XV.

Verb

multar trans.

1. Imposar una multa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	multar			haver multat
gerundi	multant			havent multat
participi	multat, multada, multats, multades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	multo	multes	multa	multem	multeu	multen
	multe						val
	multi						sept
	mult				multau		bal, alg
				multam			bal
imperfet	multava	multaves	multava	multàvem	multàveu	multaven
passat simple	multí	multares	multà	multàrem	multàreu	multaren
futur	multaré	multaràs	multarà	multarem	multareu	multaran
condicional	multaria	multaries	multaria	multaríem	multaríeu	multarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	multi	multis	multi	multem	multeu	multin
	multe	multes	multe			multen	occ, bal
imperfet	multés	multessis	multés	multéssim	multéssiu	multessin
		multesses		multéssem	multésseu	multessen
	multàs	multassis	multàs	multàssim	multàssiu	multassin	bal
		multasses		multàssem	multàsseu	multassen	val, bal (1)
	multara	multares	multara	multàrem	multàreu	multaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	multa	multi	multem	multeu	multin
	–				multau		bal, alg
	–		multe			multen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				multàvom	multavo		centr, n-occ
	multavi						sept
	multaia	multaies	multaia	multàiem	multàieu	multaien	n-occ
condicional	multariva	multarives	multariva	multarívem	multaríveu	multariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	multo	multos	multo	multeguem	multegueu		n-occ
imperfet	multessi		multessi				sept, alg
	multessa						centr, n-occ
	multeguessa	multeguesses	multegués	multeguéssom	multeguéssou	multeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... multat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... multar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... multat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... multat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... multat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... multat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... multar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... multat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... multat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... multat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: multo, multa, multem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fine ^(en)
• Castellà: multar ^(es)
• Francès: mettre une amende ^(fr)
• Italià: multare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mul·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (almrtu)
• Anagrama: ultram

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2