Vés al contingut

mugia

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /muˈʒi.ə/
Occidental:  nord-occidental /muˈʒi.a/, valencià /muˈd͡ʒi.a/

Verb

[modifica]

mugia

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de mugir.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de mugir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mu·gi·a (3)
  • Anagrames: guiam, muiga