Vés al contingut

moro

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈmɔ.ɾu/
balear /ˈmɔ.ɾo/, /ˈmɔ.ɾu/
Occidental:  /ˈmɔ.ɾo/
  • Rimes: -ɔɾo
  • Etimologia: Del català antic maure, del llatí maurus ‎(«de Mauritània»), segle XIV.

Adjectiu

[modifica]

moro m. ‎(femení mora, plural masculí moros, plural femení mores)

  1. (popularment) Magribí, relatiu al nord d'Àfrica.
  2. (històricament) Andalusí o morisc.

Compostos i expressions

[modifica]
  • blat de moro: dacsa.
  • moro de pau: antigament, a l'Àfrica, aquell qui prometia vassallatge al rei.
  • moros i cristians: festa pública que fingeix batalla entre musulmans i cristians.

Traduccions

[modifica]

moro m. ‎(plural moros, femení mora)

  1. (popularment) magribí
  2. (per extensió) musulmà

moro m. ‎(plural moros)

  1. (peixos) mussola vera
  2. (peixos) xucla vera

Verb

[modifica]

moro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de morir.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·ro (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

moro m. ‎(femení mora, plural masculí moros, plural femení moras)

  1. moro

moro m. ‎(plural moros, femení mora)

  1. moro

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·ro (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmoː.roː/

Adjectiu

[modifica]

mōrō

  1. datiu masculí singular de mōrus
  2. datiu neutre singular de mōrus
  3. ablatiu masculí singular de mōrus
  4. ablatiu neutre singular de mōrus

mōrō

  1. datiu singular de mōrus
  2. ablatiu singular de mōrus