Vés al contingut

menta

De Viccionari
Potser volíeu: -menta, mentá

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmen.tə/, occidental /ˈmen.ta/
  • Rimes: -enta
  • Etimologia: Del llatí menta, segle XIII.

menta f. ‎(plural mentes)

  1. Herba del gènere Mentha molt aromàtica i emprada com a condiment.
  2. (especialment) menta pebrera (Mentha piperita)
  3. Licor amb essència de Mentha.

Sinònims

[modifica]

Hipònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

menta

  1. (nord-occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mentir.
  2. (nord-occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mentir.
  3. (nord-occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mentir.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈmen.ta/, meridional \ˈmeŋ.ta\
Americà: alt /ˈmen.t(a)/, baix \ˈmeŋ.ta\, austral /ˈmen.ta/

menta f. ‎(normalment en singular, plural mentas)

  1. menta

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre menta