manil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈniɫ/, occidental /maˈniɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del català antic mandil, de l'àrab مَنْدِيل ‎(mandīl, «turbà, mocador»), del grec bizantí μανδίλιον ‎(mandílion), del grec antic μανδήλη ‎(mandḗlē, «drap, tovalla, tovallola»), del llatí mantēle ‎(«tovalló»), segle XIII.

Nom

manil m. ‎(plural manils)

1. (antic) eixugamà
2. davantal (de protecció)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·nil (2)
• Anagrama: lamín

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB