Vés al contingut

manes

De Viccionari
Potser volíeu: manés

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈma.nəs/, occidental /ˈma.nes/
  • Rimes: -anes

Verb

[modifica]

manes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de manar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb manar.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): americà: alt /ˈma.n(e)s/, baix /ˈma.neh/, austral /ˈma.nes/
  • Rimes: -anes

manes m. f. pl.

  1. forma plural de man

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ma·nes (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmaː.neːs/
  • Etimologia: De l'adjectiu mānis ‎(«bo»), és a dir «els bons».

mānēs m. ‎(genitiu mānum)

  1. esperits dels morts
  2. esperits benefactors
  3. deïficació dels avantpassats
  4. inframón

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu - mānēs
Vocatiu - mānēs
Acusatiu - mānēs
Genitiu - mānum
Datiu - mānibus
Ablatiu - mānibus


Verb

[modifica]

manēs

  1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de maneō

Vegeu també

[modifica]