Vés al contingut

magre

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈma.ɣɾə/, occidental /ˈma.ɣɾe/
  • Rimes: -aɡɾe
  • Homòfon: magra
  • Etimologia: Del llatí macer ‎(«prim»), segle XIV

Adjectiu

[modifica]

magre m. ‎(femení magra, plural invariable magres)

  1. Que té poc greix.
    «La melsa s'inclou als embotits i indica el d'aquest embotit occità que, originàriament, es feia amb el fetge i la melsa del porc, papada, cotnes, retallons, però que ara es fa amb carn magra (Jaume Fàbrega, La cuina del país dels càtars, 2003)
    «A la segona li va obrir un home magre, ossut, escanyolit.» (Jordi Sierra i Fabra, Ombres en el temps, 2012)

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]