Vés al contingut

ludo

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈluː.doː/

Verb

[modifica]

lūdō ‎(1a present?), lūdis ‎(2a present), lūdere ‎(infinitiu), lūsī ‎(perfet), lūsum ‎(supí)

  1. jugar, jo jugo, practicar un joc o un esport, jo practico
    «Alea ludere (Ciceró, Philippicae, II, 56)
    Jugar a jocs d'atzar.
  2. divertir-se, jo em diverteixo
    «Ad ludendumne an ad pugnandum?» (Ciceró, De oratore, II, 84)
    Per divertir-nos o per lluitar?
  3. fer mímica, fer teatre, imitar, interpretar
    «Civem bonum ludere (Ciceró, Epistulae ad Familiares, VIII, 9,1)
    Interpretar el paper del bon ciutadà.

lūdō

  1. datiu singular de lūdus
  2. ablatiu singular de lūdus