Vés al contingut

fi

De Viccionari
Potser volíeu: FI

Multilingüe

[modifica]

Símbol

[modifica]

fi

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del finès.

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Nom: del llatí fine ‎(«acabament, vora»).
  • Etimologia: Lletra: del grec antic φῖ ‎(phî).
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar finum ‎(«portar a l'extrem»).

fi m. ‎(plural fins)

  1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions

[modifica]

fi f. ‎(plural fins)

  1. Lloc on s'acaba una cosa.
  2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

fi f. ‎(plural fis)

  1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec: φ ‎(f) Φ ‎(F).

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

fi m. ‎(femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

  1. Dit dels materials poc gruixuts.
  2. Extremadament dividit en partícules.
  3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
  4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adverbi

[modifica]

fi

  1. Amb delicadesa, amb subtilesa.
    «La Rita trobava que jo no cosia prou fi (Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962)

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

fi

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del grec antic φῖ ‎(phî).

fi f. ‎(plural fíes)

  1. fi (lletra grega)

Gal·lès

[modifica]

Pronom

[modifica]

fi

  1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈfi/

fi f. ‎(plural invariable)

  1. fi (lletra grega)