estranya

Potser volíeu: estranyà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾa.ɲə/, occidental /esˈtɾa.ɲa/
• Rimes: -aɲa

Adjectiu

estranya f. ‎(plural estranyes)

1. Forma femenina de estrany.

Verb

estranya

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estranyar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estranyar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya (3)
• Anagrames: estanyar, tanyares