Vés al contingut

estar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əsˈta/, balear /əsˈta/
alguerès /asˈta/
Occidental:  nord-occidental /esˈta/
valencià /esˈtaɾ/, /esˈta/
Informal:  nord-occidental /asˈta/, valencià /asˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: està
  • Etimologia: Del llatí stare ‎(«estar dret»), segle XII.

Verb

[modifica]

estar intr., pron., trans. ‎(pronominal estar-se)

  1. Ser-hi en un assumpte.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: estic, està, estem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Notes

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estar

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /esˈtaɾ/, meridional /ehˈtaɾ/
Americà: alt /esˈtaɾ/, baix /ehˈtaɾ/

Verb

[modifica]

estar ‎(present estoy, passat estuve, futur estaré)

  1. estar, ser, ésser.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·tar (2)
  • Anagrama: resta

Occità

[modifica]

Verb

[modifica]

estar

  1. (gascó) forma alternativa de èsser ‎(«ser, estar»)