empenta
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /əmˈpɛn.tə/ balear /əmˈpən.tə/, /əmˈpɛn.tə/ Occidental: /emˈpen.ta/ Informal: occidental /amˈpen.ta/
- Etimologia: Del llatí vulgar *impicta, forma femenina del participi de impingere, segle XIV.
Nom
[modifica]empenta f. (plural empentes)
- Cop donat a una persona, animal o cosa, per impel·lir-li moviment, normalment per a fer-la avançar o perquè perdi l'equilibri, quan és per fer-la avançar el cop és pel darrere, per tant, quan és a una persona és a l'esquena.
- (metafòricament) Mena d'acció que una persona fa sobre una altra perquè aquesta segona pugui realitzar una segona acció.
- Na Núria no es decidia a obrir el restaurant, però en Joan li va deixar diners i amb aquesta empenta va poder tirar endavant.
- Ànims per prendre la decisió.
- Tret de caràcter propi de les persones amb iniciativa i ganes de fer coses.
- (hoquei sobre herba) Llançament executat amb un moviment d'acompanyament de l'estic en què la bola surt projectada arran de terra.
Variants
[modifica]Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Cop donat a una persona, animal o cosa
Llançament arran de terra, en hoquei sobre herba
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: em·pen·ta (3)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: GDLC, DCVB
- empenta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.