cullera
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /kuˈʎe.ɾə/, /kuˈje.ɾə/ Occidental: /kuˈʎe.ɾa/
- Rimes: -eɾa
- Homòfon: collera
- Etimologia: Del llatí cochlearia, plural de cochlear, de cochlea («petixna»), segle XI.
Nom
[modifica]cullera f. (plural culleres)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Descendents
[modifica]- Sard: cullera
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Alemany: Löffle (de) f.
- Anglès: spoon (en)
- Basc: koilara (eu)
- Castellà: cuchara (es) f.
- Eslovac: lyžica (sk) f.
- Esperanto: kulero (eo)
- Francès: cuillère (fr) f.
- Friülà: sedon (fur) f.
- Gallec: culler (gl) f.
- Grec: κουτάλι (el) n. (kutali)
- Grec antic: μύστρον (grc) n. (mýstron)
- Hebreu: כַּף (he)
- Italià: cucchiaio (it)
- Japonès: 匙 (ja)
- Llatí: cochleārium (la) n.
- Llengua de signes catalana: CULLERA (csc)
- Occità: culhièr (oc) m.
- Portuguès: colher (pt) f.
- Retoromànic: tschadun (rm) m.
- Romanès: lingură (ro) f.
- Sard: collera (sc) f., cochiale (sc) m.
- Serbocroat: кашика (sh), kašika (sh)
- Suec: sked (sv) c.
- Turc: kaşık (tr)
Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cullera
Sard
[modifica]- Etimologia: Del català cullera.
Nom
[modifica]cullera f.
- (campidanès) cullera
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- L’aportació lèxica del català, Gemma Cots Tallada, 2013.