Vés al contingut

cors

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nàutica) /ˈkors/
  • Rimes: -oɾs
  • Pronúncia(i): (Còrsega, cor) /ˈkɔrs/
  • Rimes: -ɔɾs
  • Etimologia: [1] Del llatí cursus, segle XIV. Doblet de curs.
  • Etimologia: [2] Del llatí corsus, de Corsica.

cors m. ‎(plural corsos)

  1. Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

  1. Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

Traduccions

[modifica]

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

  1. Natural de Còrsega.
  2. (masculí singular) Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

Traduccions

[modifica]

cors m. pl.

  1. Forma plural de cor.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: [1] Del llatí corpus.
  • Etimologia: [2] Del llatí cursus.

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

  1. cos (organisme, matèria corporal)
    «L’ aygua entrant en la terra no es cors, axí con la potencia vegetativa qui 's mou per l' arbre sens que no es cors; cor si era cors, seguir -s' ia que .j. cors entràs en altre, lo qual entrament es negable e no dubitable.» (Ramon Llull, Art demostrativa, 1283)
  2. buc (cos d’una nau)

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
  • cors per cors - lluita cos a cos

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

  1. cós (lloc de curses en festes d’armes)
  2. curs (camí)
    «Enaxí con la setmana fa son cors per los .vii. dies, enaxí la febra quartana fa son cors per les .iiii. cambres del quadrangle de malencolia.» (Ramon Llull, Començaments de medicina, 1274-1283)
  3. cors (campanya naval)
    «Don Nuno armà una nau e dues galees per entrar en cors en les partides de Barberia.» (Jaume I, Llibre dels feits, 1380)

Derivats

[modifica]

cors

  1. forma plural de cor

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /kɔʁ/

cors m. pl.

  1. forma plural de cor

Llatí

[modifica]

cors f. ‎(genitiu cortis)

  1. pati
  2. gent, massa (multitud)
  3. seguici d'un pretor
  4. companyia militar

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu cors cortēs
Vocatiu cors cortēs
Acusatiu cortem cortēs
Genitiu cortis cortium
Datiu cortī cortibus
Ablatiu corte cortibus


Variants

[modifica]

Derivats

[modifica]