Vés al contingut

cordó

De Viccionari
Potser volíeu: cordo

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /kurˈdo/, occidental /koɾˈðo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: De corda i el sufix , segle XIV.

cordó m. ‎(plural cordons)

  1. Espècie de corda generalment rodona que acostuma a fer-se de fils entrelligats o trenats de seda, cotó, estam i altres matèries semblants, i que acostuma a tenir la funció de subjectar o lligar algun objecte.
  2. La corda amb què se cenyeixen l'hàbit els religiosos d'alguns ordres.
  3. Conjunt de partides de tropa o gent col·locades de distància en distància per a privar la comunicació d'un territori amb un altre o per a impedir el pas.
  4. Guarnició que es fa a la vora de les monedes per a que no siguin falsificades ni retallades (antigament).
  5. (argot casteller) Cadascun dels cercles concèntrics dels castellers de la pinya; el primer cordó consisteix dels castellers en contacte directe amb el tronc (primeres mans, primers vents i laterals), el segon cordó dels castellers col·locats darrere dels del primer cordó, etc.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Cordons de cadet: la divisa que per a distingir-se dels soldats portaven els cadets al muscle dret, consistent en un cordó de plata o d'or amb les dues puntes capsades o amb borletes, i que penjaven iguals.
  • Allargar els cordons de la bossa: treure la bossa.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cor·dó (2)

Vegeu també

[modifica]