amenar

Català antic

• Etimologia: Del prefix a- ‎(«aspecte determinatiu») i menar.

Verb

amenar

1. forma alternativa de menar ‎(«conduir, guiar»)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	amenar
gerundi	amenant
participi	amenat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	amen	amenes	amena	amenam	amenats	amenen
					amenau
imperfet	amenava	amenaves	amenava	amenàvem	amenàvets	amenaven
passat simple	amení	amenast	amenà	amenam	amenàs	amenaren
	amené	amenist		amenàrem	amenàrets
		amenares			amenàreu
futur	amenaré	amenaràs	amenarà	amenarem	amenarets	amenaran
					amenareu
condicional	amenaria	amenaries	amenaria	amenaríem	amenaríets	amenarien
					amenaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	amen	amens	amen	amenem	amenets	amenen
					ameneu
imperfet	amenàs	amenasses	amenàs	amenàssem	amenàssets	amenassen
	amenara	amenares	amenara	amenàrem	amenàsseu	amenaren
					amenàrets
					amenàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	amena	amen	amenem	amenats	amenen
	–				amenau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL