Vés al contingut

agafar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ə.ɣəˈfa/
Occidental:  nord-occidental /a.ɣaˈfa/
valencià /a.ɣaˈfaɾ/, /a.ɣaˈfa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: agafà
  • Etimologia: Del prefix a- i el català antic gafar, segle XIV, d’origen preromà d'una arrel indoeuropea *gaff o *ghabh.

Verb

[modifica]

agafar trans., pron., intr. ‎(pronominal agafar-se)

  1. Prendre amb la mà alguna cosa.
  2. Apegar, enganxar.
  3. Prendre un reu o algú que fuig.
  4. Sobrevenir.
    Agafar son.
  5. Contraure.
    Agafar una malaltia, un vici.
  6. Prendre, acceptar alguna cosa.
    Agafar el que li donen.
  7. Ocupar un espai o certa distància física.
    La cortina agafa tot el balcó.
  8. Arrelar les plantes.
  9. Emportar-se allò que es troba de passada, apoderar-se.
  10. (esports de combat, esports de pilota) Cometre una falta consistent a subjectar un adversari amb un braç o amb tots dos per limitar-li els moviments d'atac o de defensa.
  11. (beisbol) Fer-se seva amb el guant o la , un defensor, una pilota batuda o llançada.
  12. (pronominal) Sostenir-se amb les mans per a no caure.
  13. (pronominal) Unir-se dues coses naturalment.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: agafo, agafa, agafem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·ga·far (3)

Vegeu també

[modifica]