abalance
Potser volíeu: abalancé
Català
[modifica]- Pronúncia(i): occidental /a.βaˈɫan.se/
- Homòfon: avalant-se
Verb
[modifica]abalance
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abalançar.
- Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abalançar.
- [Que jo] abalanci o abalance.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abalançar.
- [Que ell/ella/vostè] abalanci o abalance.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abalançar.
- Abalanci o abalance [ell/ella/vostè].
Miscel·lània
[modifica]Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes