possehir

Català antic

Verb

possehir

1. forma alternativa de posseir

   «Fon en temptació de cridar grans crits volent dir Muyra lo traydor que ab cautela: e ab decepció és entrat en aquesta cambra per possehir lo goig de aquest benauenturat lit.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	possehir
gerundi	possehint
participi	possehit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	posseesc	posseeixes	posseeix	possehim	possehits	posseeixen
					possehiu
imperfet	possehia	possehies	possehia	possehíem	possehíets	possehien
					possehíeu
passat simple	possehí	possehist	possehí	possehírem	possehist	possehiren
		possehires		possehim	possehíreu
futur	possehiré	possehiràs	possehirà	possehirem	possehireu	possehiran
condicional	possehiria	possehiries	possehiria	possehiríem	possehiríets	possehirien
					possehiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	posseesca	posseesques	posseesca	possehíam	possehíats	posseesquen
				possehim	possehíau
					possehiu
imperfet	possehís	possehisses	possehís	possehíssem	possehíssets	possehissen
	possehira	possehires	possehira	possehírem	possehísseu	possehiren
					possehírets
					possehíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	posseeix	posseesca	possehíam	possehits	posseesquen
	–			possehim	possehiu

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, DTCA, CIVAL