Vés al contingut

partir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /pərˈti/
Occidental:  nord-occidental /parˈti/
valencià /paɾˈtiɾ/, /paɾˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: partí
  • Etimologia: Del llatí partīrī ‎(«dividir en parts, repartir»), segle XII. El sentit intransitiu és posterior pel fet de separar-se.

Verb

[modifica]

partir trans., intr., pron. ‎(pronominal partir-se)

  1. (transitiu) Trencar en dues parts, obrir al llarg.
  2. (transitiu) Dividir en parts per a repartir.
  3. (transitiu) partionar
  4. (intransitiu) Anar-se'n, posar-se de camí, d'un lloc cap a un altre.
  5. (intransitiu) Prendre com a base o punt de partida.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: parteixo, parteix, partim

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: par·tir (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: partir

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

partir

  1. partir

Conjugació

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /paɾˈtiɾ/
Americà: alt /p(a)ɾˈtiɾ/, baix /paɾˈtiɾ/

Verb

[modifica]

partir trans., intr., pron. ‎(pronominal partirse, present parto, passat partí, futur partiré)

  1. partir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: par·tir (2)

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /paʁˈtiʁ/
  • Etimologia: Del llatí partīrī.

Verb

[modifica]

partir

  1. partir