dos

Potser volíeu: DOS

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdos/^ⓘ
• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí duos, segle XII. Doblet de duo via l’italià.

Numeral

← 1	2		3 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu: Prefix:		dos segon mig parell doble bi-
Viccionari:Llista de nombres en català

dos m. ‎(femení dues o dos)

1. (cardinal) Un més un.

   Té dos anys.

2. (valor ordinal, invariable) Segon, segona.

   La pàgina dos

   El dia dos de maig

Derivats

• dotze (12), vint-i-dos (22), trenta-dos (32), ... noranta-dos (92), dos-cents (200).

Notes

El femení dues només s'usa com a adjectiu cardinal. En alguns parlars i en alguns escrits literaris històrics s'utilitza dos de forma invariable.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: twee ^(af)
• Aimara: paya ^(ay)
• Alemany: zwei ^(de)
• Anglès: two ^(en)
• Aragonès: dos ^(an)
• Armeni: երկու ^(hy) ‎(ierkú)
• Basc: bi ^(eu)
• Bretó: daou ^(br)
• Castellà: dos ^(es)
• Cherokee: ᏔᎵ ^(chr)
• Esperanto: du ^(eo)
• Estonià: kaks ^(et)
• Finès: kaksi ^(fi)
• Francès: deux ^(fr)
• Frisó occidental: twa ^(fy)
• Gallec: dous ^(gl)
• Grec: δυο ^(el) ‎(dio)
• Italià: due ^(it)
• Kurd: du ^(ku)
• Lituà: du ^(lt)
• Llengua de signes catalana: DOS ^(csc)
• Maori: rua ^(mi)
• Nàhuatl: ome ^(nah)
• Neerlandès: twee ^(nl)
• Noruec: to ^(no)
• Occità: dos ^(oc), dus ^(oc)
• Polonès: dwa ^(pl)
• Portuguès: duas ^(pt)
• Romanès: doi ^(ro)
• Rus: два ^(ru) ‎(dva)
• Sicilià: dui ^(scn)
• Suec: två ^(sv)
• Tahitià: e piti ^(ty), rua ^(ty)
• Való: deus ^(wa)

Nom

dos m. ‎(plural dosos)

1. Xifra i nombre 2.
2. (argot casteller) Sinònim de torre.

   Un dos de sis (2 de 6, 2d6), castell de sis pisos amb dos castellers a cada pis del tronc.

3. (argot casteller) Casteller del pom de dalt que forma una parella sota l'acotxador i l'enxaneta.
4. (peixos) rajada de Sant Pere

Relacionats

• Castellers: baix, segon, terç, quart, quint, sisè, setè, dos, aixecador, enxaneta

Nom

dos f. pl.

1. (dialectal) Les dues, la segona hora.

   Són les dos (dues) de la tarda

Nom

dos m. pl.

1. Forma plural de do ‎(«nota musical»).

Nom

dos m. ‎(plural dossos)

1. Grafia antiga per dors.

Compostos i expressions

• tocar el dos

Derivats

• adossar

Verb

dos

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dosar.

Variants

• doso, dosi

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /duːz/

Nom

dos

1. forma plural de do

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈdos/, meridional /ˈdoh/

Americà: alt /ˈdos/, baix /ˈdoh/, austral /ˈdos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí duos.

Numeral

← 1	2		3 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu:		dos segundo mitad par doble

dos

1. (cardinal) dos
2. (valor ordinal) dos

Nom

dos m. ‎(plural doses)

1. dos

Francès

• Pronúncia: /do/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí dorsum

Nom

dos m. ‎(plural invariable)

1. Esquena, dors, part posterior del tronc humà.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /doːs/

Nom

dōs f. ‎(genitiu dōtis)

1. dot

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	dōs	dōtēs
Vocatiu	dōs	dōtēs
Acusatiu	dōtem	dōtēs
Genitiu	dōtis	dōtum
Datiu	dōtī	dōtibus
Ablatiu	dōte	dōtibus

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdus/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí duos.

Numeral

← 1	2		3 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu:		dos segond mièg parelh doble

dos m. ‎(femení doas)

1. (cardinal) dos

Sinònims

• (gascó): dus m., duas f.
• (aranès): dues f.