Vés al contingut

Ion

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈɪ.oːn/, /ˈiː.oːn/
  • Etimologia: [1] Del grec antic Ἴων ‎(Íōn).
  • Etimologia: [2] Del grec antic Ἰώ ‎(Iṓ).

Nom propi

[modifica]

Iōn m. ‎(genitiu Iōnis)

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Iōn -
Vocatiu Iōn -
Acusatiu Iōnem -
Genitiu Iōnis -
Datiu Iōnī -
Ablatiu Iōne -


Nom propi

[modifica]

Īōn f. ‎(genitiu Īōnis)

  1. forma alternativa de Īō ‎(«Io»)

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Īōn -
Vocatiu Īōn -
Acusatiu Īōnem -
Genitiu Īōnis -
Datiu Īōnī -
Ablatiu Īōne -


Vegeu també

[modifica]
  • Gaffiot, Félix. «Ion». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.